Un passeig per Medellín

He estat uns dies a la capital d’Antioquia, al nord-est de Colòmbia, per participar en el seminari Gobernança democràtica i participació ciutadana, coorganitzat per la corporació Medellín ConSentido i la fundació que dirigeixo. Aquest fòrum és la primera part d’un conveni de cooperació internacional signat entre les dues entitats per a la formació de nous lideratges democràtics. Si quan vaig començar a negociar aquest acord ja estava convençut que era important fer-ho, sobretot perquè hi ha molts nous catalans que són d’origen colombià, i també perquè aquesta és una oportunitat, entre altres, de desenvolupar vies de cooperació des d’una perspectiva … Continua la lectura de Un passeig per Medellín

Obama i el Nobel

Si els he de ser sincer, i malgrat que m’atrau i m’interessa la figura política de Barack Obama, m’ha sorprès que l’acadèmia sueca decidís atorgar el Premi Nobel de la Pau a l’actual president dels EUA. Què ha fet fins ara aquest bon senyor per merèixer un premi com aquest? De moment res. Només anuncis, alguns dels quals han estat certament importants per a generar confiança, però per ara només són això: anuncis. Si no m’erro, aquesta deu ser de les poques vegades que es concedeix aquest guardó pel que es diu que es farà més que pel que s’ha … Continua la lectura de Obama i el Nobel

Miquel Grau

El BNV ha entrat al registre general de Presidència de la Generalitat Valenciana una petició per demanar que sigui concedida l’Alta Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Miquel Grau i Gómez. Me’n vaig assabentar per mitjà del Facebook, on el Bloc ha creat un grup de suport a la iniciativa i hi recapta adhesions. Però qui era Miquel Grau? I, sobretot, què representà? Miquel Grau i Gómez avui tindria 52 anys si no fos que l’octubre del 1977 un “maó feixista”, per dir-ho de la manera del titular del reportatge sobre la seva mort del setmanari interviu de … Continua la lectura de Miquel Grau

Política i delicte

El 21 de setembre vaig publicar en aquesta mateixa secció l’article “Fèlix Millet i Tusell o la decadència burgesa”, en el qual sostenia que la desafortunada història d’aquest senyor és, també, la del canvi que s’ha produït a Catalunya als darrers cent anys. Un canvi que, resumidament, es podria dir que ha consistit en la substitució de l’empenta burgesa que va fer possible el desenvolupament econòmic, amb el consegüent conflicte social, per la dependència de la societat respecte de les diverses administracions. A poc a poc, i d’una manera accelerada a partir del franquisme, la societat catalana s’ha deixat anar … Continua la lectura de Política i delicte

Què és la normalitat?

En l’article “Coses meves”, Albert Om afirma que alguna cosa deu estar canviant a Catalunya perquè en comptes de distreure’ns informativament mirant què passa a casa dels altres, ara portem uns dies amb agenda informativa pròpia: “La discussió televisiva a Catalunya no és Belén Esteban; és l’humor de Polònia i els seus límits. El cas Gürtel, a casa nostra, és una anècdota al costat dels fets del Palau de la Música. Mirem què passa a la junta del Barça en comptes d’estar pendents de com manega els diners Florentino Pérez. I els informes inútils que encarrega la Generalitat ens ocupen … Continua la lectura de Què és la normalitat?

Oh, és la política!

Fa uns dies, l’inquiet i actiu jove vilafranquí Guillem Carol em va fer arribar la transcripció d’una de les intervencions de Miquel Roca i Junyent en el debat parlamentari de finals de juny del 1982 sobre el projecte de llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic. La famosa Loapa. En Carol em va advertir de l’actualitat d’aquell discurs, perquè avui dia es podria tornar a repetir sense esmenar gairebé ni una coma. Quan Roca defensava que avançar en la construcció d’una societat basada en la llibertat i el progrés, una societat reformista que posés l’accent en el valor de la persona, … Continua la lectura de Oh, és la política!

La dictadura de la urgència

Després de la celebració de la consulta popular a Arenys de Munt, el debat sobre futures consultes independentistes s’ha estès amb una frivolitat que fa feredat. Irreal i tot. Aquesta mena de joc d’enganys va començar quan el govern de l’Estat va reaccionar desproporcionadament amb relació a l’actitud de les autoritats municipals. Perquè aquesta és la qüestió, oi? La reacció del PSC ha estat -i és- molt més intel·ligent que la del PSOE. Als socialistes catalans no els cal fer gens de soroll per desfer aquesta onada independentista que se suposa que arriba a Catalunya. Amb el silenci en tenen … Continua la lectura de La dictadura de la urgència

Fèlix Millet i Tusell o la decadència burgesa

Si vostès entren a l’hemeroteca de La Vanguardia i busquen una crònica judicial del 5 de maig de 1983, hi trobaran el nom de Fèlix Millet i Tusell com un des tres consellers de Renta Catalana, SA (els altres dos eren Eduard Guillen Ulloa i Ignasi Baquer Miró) per als quals el titular del jutjat d’instrucció núm. 7 de Barcelona va decretar presó incondicional per estafa i apropiació indeguda. Segons l’escrit de qualificació del jutge, també es declarava “responsables subsidiarías a las empresas dirigidas por los procesados y de cuyos consejos de administración formaban parte con otras personas implicadas en … Continua la lectura de Fèlix Millet i Tusell o la decadència burgesa

“Historiador debatió sobre memoria histórica en X Encuentro Iberoamericano de Cementerios”

En entrevista con eltiempo.com Agustí Colomines, director de la Fundación Catalanista y Demócrata Trias Fargas, aseguró que ‘la memoria no puede convertirse en un ‘reality show’ de buenos y malos’. Y para reforzar su afirmación aclaró que la construcción de memoria histórica es comparable con los conflictos de pareja: “si no dices las cosas a tiempo como son y te las callas por un buen tiempo, después será peor, es mejor que enfrentemos las cosas porque después de la tormenta llega la calma”. El ejemplo le sirve a Colomines, ex director del centro de la Unesco en Barcelona, para señalar … Continua la lectura de “Historiador debatió sobre memoria histórica en X Encuentro Iberoamericano de Cementerios”

De Bellvitge estant

Dissabte passat la diputada Meritxell Borràs em va convidar a la Festa Major de Bellvitge, a l’Hospitalet. Hi vaig anar de gust, perquè sempre he cregut que el catalanisme ha de cercar la complicitat del poble, de les classes populars que van arribar a aquest país en uns moments molt difícils. I ho eren tant per als nouvinguts com també per a Catalunya, que no disposava de cap mena de poder polític que li permetés tirar endavant polítiques d’incorporació a la catalanitat com les que es poden dur a terme avui dia. I tanmateix, aquest país no és possible explicar-lo … Continua la lectura de De Bellvitge estant