Catalanisme sense estrès

A Réfutation d’Helvétius (1774), l’il·lustrat Denis Diderot va retreure al també filòsof enciclopedista Claude Adrien Helvétius que fes seva una màxima del rei de Prússia, Frederic el Gran, que elogiava la tirania: “No hi ha res millor que el govern arbitrari els principis del qual són justos, humans i virtuosos”. Diderot va recordar a Helvétius que el mal govern d’un príncep just i il·luminat és sempre dolent. I és que amb l’excusa del bon govern, el dèspota arrabassa al poble el dret a deliberar, a decidir, i fins i tot a oposar-se a les seves decisions encara que hipotèticament siguin bones. … Continua la lectura de Catalanisme sense estrès

Torna el “peix al cove”

Aquest matí, l’Executiva d’ERC ha donat llum verda al nou model de finançament. Així ho ha anunciat Joan Puigcercós en roda de premsa, parapetat rere un faristol del qual penjava un plòter amb el resum d’allò que suposadament s’ha aconseguit: 3.855 milions d’euros i el 105,6% del rànquing. En aquest sentit, i com que la reunió en què s’ha pres la decisió d’acceptar la proposta de la ministra Salgado ha tingut lloc en dia festiu, cal suposar que ja estava pressa i que l’Executiva republicana s’ha reunit tan sols per escenificar aquell teatre que agrada tant a determinats polítics. És … Continua la lectura de Torna el “peix al cove”

Dutxa escocesa o els herois de la retirada

Quan la nit del 9 de juliol ja es donava per fet l’acord entre l’Estat i la Generalitat pel finançament, l’endemà, a les 9 del matí, el departament d’Economia ha emès un comunicat en què nega rotundament que hagi tancat l’acord amb Elena Salgado, la ministra d’Economia espanyola. El text del comunicat recalca que hi ha aspectes prou rellevants sobre el model de finançament encara sense concretar que impedeixen l’acord, de manera que la negociació, diu el comunicat, està oberta. La veritat és que he dubtat sobre el temps verbal que em calia emprar per narrar aquest vodevil en què … Continua la lectura de Dutxa escocesa o els herois de la retirada

Robert S. McNamara

Abans d’ahir va morir a Washington DC Robert McNamara. Tenia 93 anys. McNamara era un dels noms mítics de les administracions demòcrates que van presidir John F. Kennedy i Lyndon B. Johnson perquè pertanyia a la generació que David Halberstan va anomenar The Best and the Brightest (Els millors i els més brillants), que és el títol del seu llibre sobre els orígens de la guerra de Vietnam. MacNamara és considerat l’arquitecte d’aquella guerra com a secretari de Defensa que era del gabinet Kennedy. I ho fou, certament. I per això també se’l va considerar un despietat assassí de dones … Continua la lectura de Robert S. McNamara

Hondures

Un cop d’Estat és sempre un cop d’Estat tant si l’orientació dels colpistes és esquerrana com dretana. La vulneració de les normes democràtiques no és patrimoni de cap ideologia. Al contrari, hi ha hagut dictadors de dreta i dictadors d’esquerra. I a l’Amèrica llatina encara més. De fet, la pitjor herència que va deixar-hi el colonialisme espanyol és la inclinació militarista dels règims sorgits arran de les independències americanes dels anys vint del segle XIX. Dictadors de tota mena han apel•lat a la voluntat popular per conquerir el poder menystenint, precisament, el poble. I Hondures, un país nascut el 28 … Continua la lectura de Hondures

Lord Ralf Dahrendorf

Per mitjà dels diaris britànics vaig assabentar-me que el passat 17 de juny va morir a Londres Lord Ralf Dahrendorf. Tenia 80 anys i era un dels sociòlegs angloalemanys més importants del món. La notícia de la seva mort també va ser recollida a la secció d’obituaris de l’AVUI del passat dia 23, per bé que, personalment, n’hauria informat d’una altra manera, atesa la rellevància del personatge. Però, en fi, és evident que el rang, la notorietat mediàtica, el fet de ser esportista o el vernís culturalista del finat determina i condiciona el tractament informatiu d’una mort. Així són les … Continua la lectura de Lord Ralf Dahrendorf

La llei de consultes populars i l’autodeterminació

El passat 31 de març el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Avantprojecte de llei de consultes populars per via de referèndum. Dilluns passat em vaig desplaçar fins a la seu del Col·legi de Politòleg i Sociòlegs de Catalunya per assistir a un col·loqui amb el conseller de Governació i Administracions Públiques, l’Honorable Sr. Jordi Ausàs. D’entrada, em va sorprendre que un acte d’aquestes característiques, el qual, a més, estava induït pel mateix Departament, no aconseguís d’aplegar més enllà d’una dotzena de persones. Ja sé que avui dia el debat polític no resulta gaire atractiu, però … Continua la lectura de La llei de consultes populars i l’autodeterminació

Hores incertes

Cada dia que passa és més evident que la política catalana té un problema de credibilitat. El té, en primer lloc, per motius interns, perquè el segon tripartit és tant o més ineficaç que el primer, per bé que no ho sembli o per molt que el Sr. Zaragoza s’entesti a desviar l’atenció sobre la ineficàcia governamental amb atacs a l’oposició. Per constatar si hi ha hagut o no hi ha hagut desori en l’etapa Montilla només cal que repassin els cessaments i les destitucions que hi ha hagut fins ara al departament d’Interior i de Relacions Institucionals i Participació … Continua la lectura de Hores incertes

La mort del “New Labour”

La continuïtat de Gordon Brown penja d’un fil. Dos anys després d’haver accedit al càrrec de primer ministre, Brown és més mort que viu, com el mateix New Labour. Certament, l’anomenada tercera via, la filosofia de la qual fou sintetitzada en un clarivident manifest, New Labour, New Life For Britain, de l’any 1996, preludi de la victòria electoral laboralista del 1997, ha arribat al seu límit. En aquella declaració d’intencions, els joves laboristes, liderats per Tony Blair, en plantejaren una revolució, en primer lloc, interna per després poder fer front electoralment als conservadors, que dominaven la política britànica des del … Continua la lectura de La mort del “New Labour”

La ressaca electoral

És veritat que les darreres eleccions marquen una tendència? Aquesta és la pregunta que sempre et fan quan has de fer un comentari apressat durant la nit electoral. Tothom sap que cada elecció és diferent, però també és cert que s’ha anat confirmant l’augment de l’abstencionisme elecció rere elecció. L’estudi dels professors de la UPF Mariona Ferrer, Ignacio Lago i Francesc Pallarés L’abstenció electoral a Catalunya a les eleccions autonòmiques de 2006 assenyala que el nivell d’abstenció a Catalunya s’ha situat entre el 20% i el 45% del cens entre el 1977 i el 2007. I tanmateix, aquest abstencionisme presenta … Continua la lectura de La ressaca electoral