La nueva guerra santa

Los atentados simultáneos que esta noche pasada han dejado más de 120 muertos en París es el peor y más mortífero ataque terrorista en Europa desde la matanza del 11 de marzo de 2004 en Madrid, que dejó 192 muertos en atentados simultáneos con bomba dirigidos al transporte ferroviario público, y del atentado del 7 de julio de 2005 en Londres, que dejaron 56 muertos —entre ellos cuatro terroristas sospechosos—, como consecuencia de cuatro ataques con bomba en el metro y en un autobús londinenses. Los atentados de ayer recuerdan los ataques del 12 de octubre de 2002 en Bali, que provocaron 202 muertos. Digo que se … Continua la lectura de La nueva guerra santa

Per què vull un estat?

“Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat”, va escriure fa molts anys la sociòloga Liah Greenfeld, una de les principals especialistes sobre la qüestió. I quan Greenfeld parla de nacionalisme vol dir sobiranisme, atès que per a ella el nacionalisme va ser el motor que va permetre l’aparició de les nacions modernes i dels estats, començant, segons ella, per l’Anglaterra del segle XVI. El nacionalisme ha estat, per tant, un dels principals motors de la modernitat. Si el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, fos una mica més llegit, … Continua la lectura de Per què vull un estat?

Lemkin i els genocidis

A Un segle del genocidi armeni (Ara, 12/06/14), Llibert Ferri augurava que el 2015 i el 2017 serien anys de recomptes. De recomptes de víctimes del genocidi armeni i de les víctimes que va provocar la revolució bolxevic. El món liberal democràtic té pendent encarar les conseqüències del complot dels intransigents que van dominar el segle XX. Diversos articles i reportatges publicats aquests dies han destacat les reticències no tan sols de Turquia, sinó també d’Israel o d’Espanya, a reconèixer la matança perpetrada per les autoritats otomanes en el que avui dia és considerat el primer genocidi modern en el sentit … Continua la lectura de Lemkin i els genocidis

Comença el nostre any zero?

El darrer llibre del sempre interessant periodista i historiador Ian Buruma, Year Zero: A History of 1945, arrenca amb una introducció en què evoca el seu pare, un holandès que va ser deportat a Berlín i obligat a treballar forçosament per al nazis. Els dolorosos records dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial van portar l’autor a fer una immersió en les vides de milers de testimonis dels esdeveniments que van seguir a la fi del conflicte per entendre’n la dimensió. Però més enllà de l’interès del cas i dels exemples de fins a quin punt els humans podem ser intransigents, … Continua la lectura de Comença el nostre any zero?

La hipocresía de la izquierda “caviar” ante ‘Ciutat morta’

La emisión a través del segundo canal de la televisión autonómica catalana (Canal 33) de Ciutat morta, de Xapo Ortega y Xavier Artigas y producido por Metromuster, una sociedad que nació de la comisión audiovisual del 15M en Barcelona, ha desatado una ola de indignación al cabo de casi dos años de su estreno, en junio de 2013, y de haber recibido un par de premios, en Málaga y en San Sebastián, como mejor largometraje de no-ficción. Que 800 personas acudieran al estreno en el extinto Palacio del Cinema de la Vía Layetana, rebautizado por los asistentes con el nombre de Patricia Heras, no sirvió … Continua la lectura de La hipocresía de la izquierda “caviar” ante ‘Ciutat morta’

Ian Paisley

Arran de la mort, als 88 anys, de qui fou el gran líder del Partit Democràtic Unionista (DUP) i exministre principal de l’Ulster, el reverend presbiterià Ian Paisley, Lord Bannside, llegeixo un commovedor article de Gerry Adams al diari The Guardian, bastió en paper del laborisme britànic. Un article que hauria estat impensable el 1971, quan Paisley va fundar el DUP i es va convertir en el líder dels unionistes nord-irlandesos més radicals, els coneguts com a paysleyistes, els quals, a més, van alimentar tota mena d’organitzacions paramilitars: Third Force, Ulster Resistence i Ulster Defence Association, per exemple. Paisley va ser … Continua la lectura de Ian Paisley

Noirs dans les camps nazis

Aquest matí he mantingut una trobada amb Oumar Diallo, impulsor de la revista Wanàfrica. M’ha explicat el projecte que tenen de traduir al català —i també al castellà— una sèrie de llibres sobre la història de la comunitat negra al món. I, també, un altre aspecte del mateix projecte: traduir al català —i al catellà— escriptors africans que no has estat mai disponibles en cap de les dues llengües. De moment, intenten traduir un primer llibre (Noirs dans les camps nazis, de Serge Bilé) pel sistema del micromecenatge: feu-hi una ullada i doneu-los un cop de mà, si us plau. Aquí … Continua la lectura de Noirs dans les camps nazis

Ideologia i coneixement. Resposta a un lector

Llegeixo una carta a l’Avui de Ferran de Tost sobre l’article que vaig publicar en aquest mateix diari el 30 de maig sobre l’homenatge als germans Badia. Com passa sovint amb els alumnes de la facultat, el senyor De Tost posa per davant l’opinió al coneixement. D’entrada perquè relaciona el que vaig explicar dels germans Badia amb una adscripció ideològica amb la qual no em sento identificat de cap manera. Més encara quan en el mateix article em declarava explícitament socialdemòcrata i independentista. Però és que, a més, si bé és anacrònic jutjar el passat amb ulls del present, també … Continua la lectura de Ideologia i coneixement. Resposta a un lector