Categoria: Cultura

Cultura1 comentari

Per endolcir-los el dia de Sant Esteve o la solitud

agusticolomines

Léalo en español Per a les amigues Meritxell, Susanna i Ester Quan era petit els meus pares em van portar a l’escola on anaven els meus tres germans més grans. Era una escola petita, amb una portalada de fusta, ferro i vidre, a la qual s’entrava pel carrer d’Aribau, 292, i s’estenia per la cantonada de muntanya del carrer dels Madrazo en direcció Besòs. L’escola era una torreta d’una sola planta que tenia al darrere un pati no gaire gran, quadrangular, entapissat de còdols que nosaltres fèiem servir com a projectils. En aquell pati m’hi vaig pelar els genolls moltes vegades i … Continua la lectura de Per endolcir-los el dia de Sant Esteve o la solitud

Cultura, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Camp de cendres

agusticolomines

Dirigit a tu, Muriel Quan arriba el final, la desesperació s’apodera de nosaltres i el retorn al buit podreix un sempre més, pronunciat de pressa, que avui sabem que és com aigua tallada d’una font sense vida.   Quan arriba el final, aquell tu que ja no em parla no em parlarà més i tu i jo ens convertirem en una presència castigada per l’absència que viuré de lluny, destil·lant una a una antigues passions.   El viatge s’ha fet curt. I la vida ens interroga de lluny, com un record que extingeix les paraules que abans gronxaven amb mel … Continua la lectura de Camp de cendres

Cultura, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Natàlia Molero

agusticolomines

Crec que una de les últimes piulades a Twitter que vaig llegir de Natàlia Molero era del 2014, de poc abans de les eleccions europees. Hi deia el següent: “Si una majoria del país avui, ara, se sent únicament part d’Europa és el moment de dir-ho en aquests comicis.” Expressava així dues de les seves grans conviccions: l’europeisme i el catalanisme. Després, ho he comprovat, perquè a les xarxes socials la gent no es mor fins que algú no n’elimina el perfil, no va fer cap més piulada, només un parell de retuits. Llavors vaig saber que estava malalta. M’ho … Continua la lectura de Natàlia Molero

Cultura, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El 27S o es plebiscitario o será un fraude

agusticolomines

“¿Lo veis como no hay otro camino?”, sentenció el presidente de la Generalitat, Artur Mas, una vez conocido el fallo del Tribunal Constitucional (TC) sobre el proceso participativo del 9N. ¿Cuál es ese camino del que habla el presidente? Mas entiende que la sentencia que considera inconstitucional los preparativos de la consulta del pasado noviembre supone establecer, a su juicio, que la Generalitat no es competente “para preguntar a los catalanes sobre su futuro político”, por lo que la Constitución española “se convierte, 37 años después, en un callejón sin salida para las aspiraciones democráticas de una parte muy significativa del pueblo de … Continua la lectura de El 27S o es plebiscitario o será un fraude

Cultura, PolíticaDeixa un comentari

Política i sèries de TV

agusticolomines

Els confesso que sóc un gran aficionat a les sèries de TV de temàtica política. La meva afició va començar amb la ja famosaL’ala oest de la Casa Blanca, una sèrie creada per Aaron Sorkin, que tanmateix vaig descobrir tard, quan ja devia anar per la segona o la tercera temporada, però que després vaig veure com aquell qui diu de cop. Les 7 temporades, de 22 episodis cadascuna, són una magnífica lliçó sobre la legislació i la política nord-americanes en qüestions de tipus social (la immigració, l’educació, la seguretat social, les lleis de control d’armament), polític (el cens, les condemnes … Continua la lectura de Política i sèries de TV

Cultura2 comentaris

“L’alè de les cendres”, de Maite Salord

agusticolomines

No sóc crític literari i, per tant, no m’atorgaré el privilegi de dir res sobre els valors literaris d’aquest llibre. No tinc cap autoritat per fer-ho, més enllà que m’agradi llegir llibres i que durant un temps vagi compartir la direcció d’una col·lecció de narrativa per a Angle Editorial. Gairebé els arruïno amb les meves tries literàries, que tanmateix a mi em semblaven bones: Leonard Cohen, Danilo Kis, Kurt Vonnegut, David Sedaris, Víctor G. Labrado, Marc Romera, Drago Jancar, etc. Sóc aquí, per tant, per amistat amb la Maite i amb els editors d’Arrela, l’Ariadna Ferrer i en Guillem Alfocea. … Continua la lectura de “L’alè de les cendres”, de Maite Salord

CulturaDeixa un comentari

Bach en Semana Santa

agusticolomines

Aprovecho el paréntesis de Semana Santa para dejar a un lado la política y escribir sobre algo personal, íntimo, un recuerdo que me asalta todos los años por Semana Santa. Hay cosas que no se olvidan jamás. Mis padres, que eran gente de un talante liberal en un contexto que no lo era, pero que tenían un gusto exquisito y melómano, por Semana Santa escuchaban La Pasión según San Mateo con un ritual muy estudiado. Hasta la muerte de mi madre en 1972, pasábamos la Semana Santa en la casa de veraneo que los padrinos Agustí Millet y Maria Teresa Tolosa —que lo fueron … Continua la lectura de Bach en Semana Santa

Actes, CulturaDeixa un comentari

“Quan de tu s’allunya”, de Juste de Nin

agusticolomines

Ha passat un any i ja tornem a ser aquí per presentar una nova novel·la gràfica de Lluís Juste de Nin, un dels ninotaires més prolixos de l’àmbit català. No fa vinyetes als diaris com fan altres ninotaires, sinó que s’ha especialitzat en la novel·la gràfica. Will Eisner, un dels grans clàssics del còmic universal, va crear el concepte de novel·la gràfica, molt abans que als anys noranta del segle passat aquesta definició es fes servir per definir el còmic lligat a l’entorn social i personal. Eisner, creador del popular personatge Spirit, però també d’unes tendres i crues històries sobre … Continua la lectura de “Quan de tu s’allunya”, de Juste de Nin

Conflictes, Cultura, Política, Política catalanaDeixa un comentari

La hipocresía de la izquierda “caviar” ante ‘Ciutat morta’

agusticolomines

La emisión a través del segundo canal de la televisión autonómica catalana (Canal 33) de Ciutat morta, de Xapo Ortega y Xavier Artigas y producido por Metromuster, una sociedad que nació de la comisión audiovisual del 15M en Barcelona, ha desatado una ola de indignación al cabo de casi dos años de su estreno, en junio de 2013, y de haber recibido un par de premios, en Málaga y en San Sebastián, como mejor largometraje de no-ficción. Que 800 personas acudieran al estreno en el extinto Palacio del Cinema de la Vía Layetana, rebautizado por los asistentes con el nombre de Patricia Heras, no sirvió … Continua la lectura de La hipocresía de la izquierda “caviar” ante ‘Ciutat morta’

Cultura1 comentari

La jueva Lauren Bacall

agusticolomines

Dilluns al vespre, abans d’anar a dormir, vaig decidir veure una pel·lícula clàssica. Vaig triar Dark Passage (1947), de Delmer Daves, amb actors de primera: Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Agnes Moorehead, Bruce Bennett, Tom D’Andrea, Douglas Kennedy i Clifton Young. La pel·lícula, que aquí es va traduir com La senda tenebrosa, explica la història d’un home (Bogart) que s’escapa de la presó on havia estat engarjolat injustament per l’assassinat de la seva dona. Un cop fora decideix canviar de fesomia i intenta demostrar que és innocent. Una atractiva i desconeguda dona (Bacall) l’ajuda perquè el seu pare també havia víctima … Continua la lectura de La jueva Lauren Bacall