Si hi ha unes memòries que hagin influït més en els historiadors de la contemporaneïtat catalana, són les del vilanoví Amadeu Hurtado (1875-1950). 75 anys d’existència que Enric Jardí va resumir molt bé en una semblança biogràfica inclosa en l’obra Amadeu Hurtado (1875-1950). Pensament polític i social (1977), i que Hurtado mateix va condensar en tres volums sota el títol Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps, que, cronològicament, abasten un període cabdal i convuls de la nostra història: del 1894 al 1936. I dic que són tres volums, perquè, d’entrada, foren publicats així, separadament, el 1956, el 1958 i … Continua la lectura de Amadeu Hurtado

Ahir, mentre presentàvem el projecte de la nova Fundació CatDem que dirigeixo, pensava com han canviat les coses en el panorama intel·lectual català. Fa uns anys, la preocupació per la identitat, i com aquesta cal que combini amb el cosmopolitisme, hauria estat motiu de molta befa. De fet, com a historiador he hagut de superar molts menyspreus en aquest sentit. Ara ja no és tan difícil de fer-ho entendre. Més ben dit, tothom ja s’ha adonat que la qüestió de la identitat és part obligada de tot aquell pensament polític i social que pretengui ser sòlid. Una vegada vaig llegir … Continua la lectura de Història, identitat i futur