Home

patrimoni

Ahir, mentre presentàvem el projecte de la nova Fundació CatDem que dirigeixo, pensava com han canviat les coses en el panorama intel·lectual català. Fa uns anys, la preocupació per la identitat, i com aquesta cal que combini amb el cosmopolitisme, hauria estat motiu de molta befa. De fet, com a historiador he hagut de superar molts menyspreus en aquest sentit. Ara ja no és tan difícil de fer-ho entendre. Més ben dit, tothom ja s’ha adonat que la qüestió de la identitat és part obligada de tot aquell pensament polític i social que pretengui ser sòlid. Una vegada vaig llegir una afirmació del professor Jim Sharpe a propòsit del que els historiadors marxistes britànics anomenen history from below: “Els objectius de la història —deia— són diversos, però un d’ells consisteix a proporcionar a aquells que l’escriuen o la llegeixen un sentiment d’identitat, una idea de procedència. En el nivell superior toparíem amb el paper representat per la història en la formació de la identitat nacional, en ésser part de la cultura de la nació. La història des de baix pot tenir una funció important en aquest procés, en tant que ens recorda que la nostra identitat no ha estat formada només per monarques, caps de govern i generals.”

Una afirmació com aquesta, tan sensata, topa frontalment, amb la famosa frase d’Ernest Gellner, que ha estat predominant entre els científics socials durant molt de temps, segons la qual el nacionalisme no és el despertar de les nacions a l’autoconsciència, sinó que més aviat és un moviment que inventa nacions allí on no n’hi havia. És d’aquesta manera de pensar que va sorgir la inesgotable croada desmitificadora de la identitat i de les nacions, descurant el fet, que ja havia plantejat John Stuart Mill, que amb relació als mites l’element subjectiu de sentir-se part integrant d’una comunitat nacional —i no d’una altra— preval fins i tot per damunt dels elements objectius. No els vull atabalar amb teories historiogràfiques acadèmiques, perquè aquest no és el lloc, però la voluntat obsessiva per demostrar que la identitat s’alimenta de les falses teories nacionalistes que ho inunden tot fins al punt de no deixar veure la realitat, ha bloquejat la capacitat de determinats investigadors social de copsar, precisament, la realitat. Per què no ho formulem al revés? Per què no diem que la reivindicació de la identitat és el despertar d’allò que ja existia però que simplement estava adormit?

Mentre anaven parlant els diversos responsables dels àmbits de reflexió i de les comissions de treball de la Fundació, estava pendent de Josep Termes, que presideix la Comissió de Polítiques de Memòria Històrica de la Fundació, perquè ell em va ensenyar ja fa anys, molts anys, que la visió que molta gent té del fet nacional és excessivament política —perquè deriva molt dels programes dels partits polítics—, i que això sovint impedeix esbrinar el perquè de les coses. Per exemple, per què perviu una identitat malgrat no comptar, com ha passat històricament a Catalunya, amb una classe dirigent gaire compromesa amb el projecte de reconstrucció nacional? Jo no sé quin és el futur que ens espera, però estic segur que el fenomen de la identitat —i tot el que en deriva quant a l’organització política que li permeti el lliure dret de decidir— serà, com es diu ara, un dels punts més transcendentals de l’agenda internacional. I en aquest sentit, caldrà que comunitats com la nostra, que compta amb pocs aliats i que està dins un marc juridicoinstitucional prou estable (vull dir Espanya i Europa), tinguin molta, però molta, imaginació. Els tòpics tampoc no ens serviran a nosaltres.

Publicat a elsingulardigital el 24/09/08

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s