Categoria: Política

Política catalanaDeixa un comentari

El PSC i la consulta

agusticolomines

Arran de l’anomenat Concert per la Llibertat, Carles Campuzano va publicar l’article Passar dels sentiments a la política, la tesi del qual se sintetitza en aquest paràgraf: “Tinc una impressió: el repte del moviment social del nou catalanisme sobiranista està en la necessitat de traduir l’enorme i immensa sentimentalitat que està acumulant en un programa polític operatiu o, al contrari, la frustració i el sentiment d’estafa seran d’una dimensió històrica.” Subscric aquesta diagnosi —i tot l’article— al cent per cent, sobretot perquè em fa l’efecte que l’acumulació de sentimentalitat no afecta tan sols la societat civil. Els dirigents polítics catalans … Continua la lectura de El PSC i la consulta

Política internacionalDeixa un comentari

Els indignats brasilers

agusticolomines

La política brasilera és més complicada del que sembla a primer cop d’ull. El PT de Lula i ara de Dilma Rousseff és hegemònic des del 2003, que és quan Lula va esdevenir president. Una dècada de canvis i, sobretot, de molta retòrica. Recordo la impressió que em va causar Lula durant el sopar que va seguir a l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya. El verb era vehement i els arguments eren forts. Em van sorprendre, però, la pompa i les maneres clàssiques dels que l’acompanyaven. Una escenografia del poder que no tenia res a veure amb els, diguem-ne, … Continua la lectura de Els indignats brasilers

Política catalana2 comentaris

Duran i Lleida no és el problema

agusticolomines

“La política, vista de prop, fins i tot la política més alta, és sempre petita, mesquina, miop, un baralla de veïnat. Només el temps dóna als fets polítics la dignitat distant, el sentit superior que és la seva justificació i, amb sort, la seva grandesa. S’ha dit que a qui li agradin les salsitxes i les lleis no vagi mai a veure com es fan. Qui tingui encara respecte per la política, no ha de treure tampoc el nas en les seves cambres reservades”. Aquest és un fragment del llibre La conspiración de la fortuna (Planeta, 2005), del periodista, novel·lista … Continua la lectura de Duran i Lleida no és el problema

Historiografia, Política espanyola4 comentaris

A favor de Lluís Companys

agusticolomines

Les bajanades que deixa anar darrerament el periodista Hermann Tertsch, un exmembre del Partit Comunista d’Euskadi reconvertit a l’espanyolisme per la via del Foro de Ermua, són avui una mostra més de les posicions radicalment reaccionàries que predominen en la política espanyola. No és ell sol, ni tots els reaccionaris són de dreta, però aquesta mena de personatges es multipliquen dia a dia. L’última bestiesa que ha dit Tertsch és que Lluís Companys va ser com Franco, un colpista. La ignorància és atrevida, sobretot si va tenyida d’una passió política més pròpia dels anys trenta que de l’actualitat. arnerCom va … Continua la lectura de A favor de Lluís Companys

PolíticaDeixa un comentari

El pressupost i l’autoritat presidencial

agusticolomines

El pressupost és la llei més important que presenta anualment un govern i respon a uns cicles molt concrets. Per tant, el pressupost és determinant per a un país perquè és el principal instrument de política fiscal i resumeix la disponibilitat de recursos per a totes les àrees de gestió del govern. Serveix, a més, per coordinar les polítiques públiques. El pressupost és, doncs, l’instrument imprescindible de programació estratègica de les prioritats que fixa el govern i de les quals caldrà que després en reti comptes al Parlament. Les funcions del pressupost són, en aquest sentit, de caràcter politicoinstitucional, econòmiques … Continua la lectura de El pressupost i l’autoritat presidencial

PolíticaDeixa un comentari

“Si Convergència sigue la vía que le impone ERC iremos al fracaso total”

agusticolomines

Agustí Colomines (Barcelona, 1957) acaba de dejar la dirección de CatDem, la fundación vinculada a Convergència que Artur Mas utilizó para ampliar el espectro ideológico del partido. Aunque es crítico con la deriva del pacto entre CiU y ERC, Colomines asegura que hace casi un año que ya había decidido dejar el cargo. Pregunta. ¿Cuando Artur Mas le encargó edificar la Casa gran del catalanisme esperaba que en tan pocos años CDC se inclinara hacia el soberanismo? Respuesta. No; todo fue muy rápido. CDC ha evolucionado por el cambio generacional, con gente que procede de las JNC que ya eran … Continua la lectura de “Si Convergència sigue la vía que le impone ERC iremos al fracaso total”

PolíticaDeixa un comentari

Actuï, president, actuï

agusticolomines

Es veu que és un escàndol que els “pijos” de Barcelona hagin escridassat el MHP Artur Mas durant la final d’ahir del Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeo Conde de Godó. Per què no l’havien d’escridassar allà on dominen els espanyolistes? Al MHP l’escridassen a molts llocs i per raons ben diverses. Els recordo una altra escridassada sonora: en el X Congrés de CCOO de Catalunya, celebrat el desembre passat. La mala educació dels delegats va ser notòria, però què no havien de fer unes persones que estaven reunides per criticar, sobretot, les polítiques d’austeritat imposades pel Govern Mas? Cadascú … Continua la lectura de Actuï, president, actuï

PolíticaDeixa un comentari

Entrevista a “e-notícies”

agusticolomines

Militant del PSUC fins al 78, i director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem) fins l’1 d’abril d’enguany. El professor Agustí Colomines, que prové de “Bandera Roja” i es considera de les “esquerres liberals”, rep e-notícies al seu despatx de la Universitat de Barcelona per explicar la seva sortida de la fundació vinculada a Convergència Democràtica. -Va dimitir o el van fer dimitir? No va ser una dimissió sinó una renúncia arran d’una reflexió pròpia sobre l’acabament de la principal fase per la qual es va crear la Fundació, que era la Casa Gran. -

No va ser una dimissió obligada … Continua la lectura de Entrevista a “e-notícies”

PolíticaDeixa un comentari

Giorgio Napolitano

agusticolomines

Giorgio Napolitano, el reelegit president de la República italiana, va néixer a Nàpols el 29 de juny del 1925. De moment, doncs, té 87 anys. Va ser proclamat president per primera vegada el 15 de maig del 2006 després d’una dilatada vida política, que es pot dir que va arrencar el 1942, quan era estudiant de secundària. Aleshores es va adherir als Grups Universitaris Feixistes (GUF), organització estudiantil creada pel Partit Nacional Feixista en aquell moment al poder per difondre la propaganda del sistema polític a les universitats, per bé que en el si de la qual sovintejaven les manifestacions … Continua la lectura de Giorgio Napolitano