Molta gent em demana què és la Casa Gran del Catalanisme. Hi ha qui creu que és un invent electoral i prou, fruit de la frustració nacionalista del 2003 i del 2006. I hi ha que es pensa, potser perquè ho desitja, que és un instrument per a aproximar ERC i CiU. Vull dir, per a bastir aliances. Per la part d’implicació que hi tinc, ja us asseguro que no és ni l’una cosa ni l’altra. Si aquesta proposta tingués tan poc gruix, no pagaria la pena l’esforç. La proposta de Casa Gran del Catalanisme és, doncs, un concepte més … Continua la lectura de Gran, una Casa ben Gran

Un dia parlaré llargament de les memòries del president Pasqual Maragall, aquesta Oda inacabada –un títol bellíssim i metafòric inspirat en els primers versos del poema «Oda Infinita» que va escriure el seu avi– amb la qual recrea la seva vida, a parer meu, amb un excés de presentisme. Ara, però, m’agradaria parlar de la malaltia que pateix el president, del mal que li destrueix la memòria, perquè des que es va fer públic que estava malalt –i després de la lectura del llibre encara més– tinc una mena de malestar, barreja de tristor i solidaritat, perquè em rebel·la que … Continua la lectura de La malaltia de la desmemòria

S’acaba el 2008 i em fa l’efecte que es pot afirmar que aquest no ha estat un any gaire lluït. Almenys aquesta és la impressió que em queda després d’haver llegit una vegada i una altra un munt d’articles que vessaven un pessimisme desmesurat. En els tradicionals aperitius nadalencs als qual he assistit hi ha hagut qui s’ha queixat d’aquest pessimisme que tenalla molts comentaristes, especialment els que s’identifiquen amb el catalanisme. I certament, el pessimisme d’alguns articulistes -als quals, d’altra banda, sovint els costa prendre partit- és depriment, autodestructiu i esterilitzador. I és també una mala recepta per veure-hi … Continua la lectura de Del malestar al canvi