La trompa de l’elefant

Delio, el fill gran del filòsof i comunista italià Antonio Gramsci i la russa  Julia Schucht, volia ser historiador. Com tothom sap, Gramsci va passar tancat a la presó un munt d’anys i d’aquí en van sortir, entre altres escrits, els Quaderni del carcere (Einaudi, 1975). En una d’aquestes cartes, sense data, Gramsci li fa una senzilla però eficaç classe d’historiografia al seu fill, el qual li havia estat fent preguntes absurdes sobre el possible desenvolupament dels elefants i la seva trompa. Li diu el següent: «Tu m’has escrit dient-me que t’agrada la història, i d’aquesta manera hem arribat a … Continua la lectura de La trompa de l’elefant

Ciutadanies complexes

NO RECORDO EN QUIN CAPÍTOL de la sèrie TV The West Wing, l’equip del president Bartlett fabrica una estratagema per desfer-se d’un incòmode legislador que posa problemes a la llei de donacions toves que preparen. L’ardit consisteix a enviar-lo d’ambaixador ben lluny, com si es tractés d’una promoció. El ball de personatges és singular i molt instructiu. Això ara és igual. El que em va quedar gravat era l’estat on volien enviar al díscol legislador: Micronèsia. Certament, un lloc força lluny de Washington. L’ESMENT D’AQUEST ESTAT FEDERAL de l’oceà Pacífic em va fer gràcia. Sobretot perquè semblava com si els … Continua la lectura de Ciutadanies complexes

Patriotisme

El dimarts 29 de juliol, el President Jordi Pujol va publicar a La Vanguardia l’article «Por alusiones», un article important però, sobretot, un article generós i extraordinàriament patriòtic. Per als que no van llegir-lo, només destacaré el paràgraf en què denuncia la utilització de la seva persona per debilitar la posició catalana amb relació al finançament: «Es de suponer que esta poca elegante utilización de mi nombre es fundamentalmente un dardo envenenado contra Castells y contra el president Montilla, y a través de esto contra la fortaleza de la posición negociadora catalana. En todo caso, lo que puede parecer un elogio a … Continua la lectura de Patriotisme

Patriotisme

El dimarts 29 de juliol, el President Jordi Pujol va publicar a La Vanguardia l’article «Por alusiones», un article important però, sobretot, un article generós i extraordinàriament patriòtic. Per als que no van llegir-lo, només destacaré el paràgraf en què denuncia la utilització de la seva persona per debilitar la posició catalana amb relació al finançament: «Es de suponer que esta poca elegante utilización de mi nombre es fundamentalmente un dardo envenenado contra Castells y contra el president Montilla, y a través de esto contra la fortaleza de la posición negociadora catalana. En todo caso, lo que puede parecer un … Continua la lectura de Patriotisme

El rave per les fulles

El dimarts 29 de juliol, l’amic Ferran Sáez, que és el coordinador de l’àmbit de reflexió La Catalunya Plural de la nostra Fundació, va publicar a l’Avui un article interessant: “La fi d’un debat”. La veritat és que, atabalat com he anat per enllestir la feina abans de les vacances, aleshores només vaig retallar l’article amb el propòsit de llegir-lo a partir d’avui, que és quan he començat el meu sojorn estiuenc. I aquest matí, un altre bon amic, en Joan Ramon Resina, catedràtic i cap del departament d’espanyol i portuguès a la Universitat de Stanford, m’ha enviat un correu … Continua la lectura de El rave per les fulles

Carod-Rovira nomena Carod i Rovira

El Consell de Govern ha nomenat Apel·les Carod i Rovira com a nou delegat del Govern de la Generalitat a França. Així es tanca la crisi d’aquesta delegació des què va ser destituïda Montserrat Casals el març del 2007. Amb aquest nomenament i els nomenametns de Xavier Solano com a delegat del Govern al Regne Unit i de Martí Estruch com a delegat a Alemanya, es conclou el que va acordar l’executiu català el passat mes de març. Fem-nos una primera pregunta: calia substituir la voluntariosa però inexperta Elisabet Dalmau, fins ara cap interina de la delegació des de la … Continua la lectura de Carod-Rovira nomena Carod i Rovira

Per què l’SNP va consolidant-se?

El Partit Nacional Escocès (SNP) ha guanyat un escó importantíssim per la circumscripció de Glasgow East. El candidat John Mason (cliqueu aquí per veure el seu discurs de victòria) va obtenir 11.277 vots, 365 més que Margaret Curran, la candidata del Labour, i molts més que els 1.639 obtinguts per la candidata conservadora i els 915 vots aplegats pel candidat LibDem. Amb les dades a la mà mà, el terrabastall electoral ha estat espectacular: l’any 2005 el candidat laborista, David Marshall, va aconseguir el 60,7% dels vots i una diferència de 43 punts percentuals al candidat de l’SNP. La truita s’ha girat completament: … Continua la lectura de Per què l’SNP va consolidant-se?

Karadzic, el genocida atrapat

Finalment, l’exlíder dels serbis de Bòsnia, Rodovan Karadzic, ha estat detingut. És una molt bona notícia. Després de 13 anys fugit de la justícia, ja era hora que es posés fi a la farsa de la seva pressumpta desaparició. No ha estat fàcil, perquè a banda del canvi d’imatge d’aquest home —ben bé podria passar per sigh—, durant tot aquest temps ha guadit de la protecció de les autoritats de Belgrad. Ara falta que l’altre sàtrapa criminal, el general Ratko Mladic, també sigui detingut. La notícia de la detenció del genocida serbobosnià (vegeu el reportatge de Reuters) gairebé coincideix amb el … Continua la lectura de Karadzic, el genocida atrapat

Deures pendents

La política catalana té molts deures pendents abans no comenci el sojorn estiuenc. En primer lloc, la qüestió del finançament, a pesar que em fa l’efecte que tothom ja té clar que no es compliran els terminis pactats al seu dia. La publicació de l’informe encarregat pel conseller Castells sobre quina és la magnitud del desequilibri fiscal, sumat a les dades que ahir van proporcionar el ministeri espanyol d’Economia i Hisenda, hauria de fer encara més urgent prendre una resolució en aquest sentit, però ja se sap que l’estat —fins i tot quan és administrat pels socialistes— és gasiu i injust amb … Continua la lectura de Deures pendents

Ville de Québec

Dimecres de la setmana passada Le Monde va dedicar un suplement al 400 aniversari de la fundació de la ciutat de Quebec. No és d’estranyar que ho fes, perquè la història de la presència francesa a Amèrica del Nord va començar un 3 de juliol del 1608, quan Samuel de Champlain va instal•lar-se a Kebec, un antic assentament huron-iroquès anomenat Stadacona, que el 1535 Jacques Cartier va assimilar a la paraula sioux kanata, la qual, malgrat que només vol dir poble o poblat, va servir-li per designar la zona que estava sota el domini del cap indígena Donnacona. D’aquí arrenca el nom … Continua la lectura de Ville de Québec