Categoria: Política

Conflictes, Historiografia, Política catalanaDeixa un comentari

El somriure del cadàver

agusticolomines

En el debat que va tenir lloc al Congrés dels Diputats el 27 de juliol de 1977 —el mateix dia, per cert, en què Roca i Junyent va intervenir per defensar la legalització d’ERC—, Santiago Carrillo va pronunciar un discurs en nom del Grup Parlamentari Comunista, que incloïa els diputats elegits en nom del PSUC, per exposar una declaració política de caràcter general, com estaven fent tots els grups. Entre les moltes coses que apuntava el vell dirigent dels comunistes espanyols, n’hi ha una que paga la pena de recordar, perquè és força pertinent enmig d’aquest manipulat debat sobre la … Continua la lectura de El somriure del cadàver

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Crisi econòmica i unitat política

agusticolomines

Tots els diaris d’ahir informaven que els expresidents de la Generalitat (Jordi Pujol i Pasqual Maragall) i els del Parlament que encara són vius (Heribert Barrera i Joan Rigol) s’havien reunit per donar suport a l’actual inquilí de la plaça Sant Jaume, el president José Montilla, en la defensa d’un millor finançament per a Catalunya. Ho plantejaven com si això fos un fet extraordinari. I ho és, certament, perquè cal reconèixer que és veritat que durant els anys que portem d’autonomia no s’havia donat mai un gest com aquest. Encara que tingui una transcendència merament simbòlica, em fa l’efecte que … Continua la lectura de Crisi econòmica i unitat política

Política internacionalDeixa un comentari

Ni ideologisme ni espots

agusticolomines

Fa dos diumenges, Xavier Batalla va publicar a La Vanguardia l’article Regreso a Eaton. La tesi de l’article era que el líder dels conservadors britànics, David Cameron, és fill del New Labour de Tony Blair, de la mateixa manera que Margaret Thatcher -més ben dit, el thatcherisme- va empènyer el jove Blair a superar les trinxeres ideològiques del vell laborisme que un altre Tony, l’aristòcrata Tony Benn, antic secretari d’Estat dels governs de Harold Wilson i James Callaghan, representava. Com diu Batalla, no hi ha gaires partits al món que hagin tingut tant d’èxit com el Partit Conservador, el qual … Continua la lectura de Ni ideologisme ni espots

Historiografia, Política catalanaDeixa un comentari

Quina equivocació!

agusticolomines

Sóc de les persones que creu que apel·lar a la memòria és una forma de rebel·lia. Ho escrit pel dret i pel revés a diversos articles, alguns dels quals vaig recollir-los ja fa temps en dos llibres Testimoni públic (Afers, 2001) i Manual de sensacions (Angle, 2004). A més, la dèria per rescabalar la memòria dels vençuts és constant fins i tot per a antecedents familiars, directes i sobrevinguts. Per tant, no crec que pugui haver-hi ningú que gosi acusar-me de voler ocultar la veritat si no és amb mala fe. Dic això perquè des que va començar l’horrible festival … Continua la lectura de Quina equivocació!

Cultura, Política catalanaDeixa un comentari

Nova etapa, nous projectes

agusticolomines

Avui presentem la nova etapa de la Fundació Ramon Trias Fargas, ara reconvertida en Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas (CatDem). Aquest projecte arrenca de la reflexió que un partit polític, en aquest cas CDC, va fer amb relació a la necessitat de reformular el catalanisme del segle XXI a la llum de les noves realitats econòmiques i socials (la globalització, les noves identitats i el pluralisme) que el catalanisme clàssic no podia haver abordat de cap manera perquè no es donaven. Així mateix, es pretén ampliar la base social i intel·lectual del moviment d’emancipació nacional català per aconseguir poder … Continua la lectura de Nova etapa, nous projectes

Política internacionalDeixa un comentari

Ernesto Cardenal

agusticolomines

Tinc guardada una notícia del diari La Premsa del 23 de novembre del 2003 que diu així: «El escritor nicaragüense Ernesto Cardenal fue condecorado por su “lealtad” a Cuba y a la revolución, con la medalla José Martí, la distinción más alta en la cultura isleña. […] Cardenal, un sacerdote católico amonestado por el Papa Juan Pablo II, defendió a la isla incluso ante una andanada de críticas internacionales en este año por la detención de disidentes y la aplicación de la pena de muerte a tres secuestradores, una condena rechazada como principio por los cristianos […] Por su parte, … Continua la lectura de Ernesto Cardenal

Política catalanaDeixa un comentari

L’home del ribot i els ximples

agusticolomines

Segons expliquen les cròniques dels diaris, la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, que dirigeix Calixto Bieito, va decidir convidar Don Alfonso Guerra perquè inaugurés la temporada a la mateixa sala del teatre. I així va ser dilluns passat. Tenint en compte que a Bieito li agrada l’escàndol per suplir determinats dèficits creatius seus, l’aposta perquè aquesta antigalla del socialisme hispànic inaugurés la temporada teatral era magnífica. I encara ho era més perquè és evident que aquest senyor, que ha estat vicepresident espanyol i tot poderós controlador del PSOE, fa anys i panys que es dedica a la comèdia, … Continua la lectura de L’home del ribot i els ximples

Política catalanaDeixa un comentari

Entre el desig i la realitat

agusticolomines

Fa uns dies, mentre anava traient d’unes capses que vaig arrossegant des de fa temps per posar-les en una altíssima prestatgeria nova que m’he fet fer, vaig trobar el llibre L’Estatut: entre el desig i la realitat (Ed. 62: 1989), de Felip Solé i Sabarís, Albert Viladot i Vicenç Relats. Com sempre passa en situacions com aquesta, em vaig asseure en un graó de l’escala i vaig començar a fullejar el llibre. A banda de constatar que dos dels autors ja són morts (en Solé, que havia estat senador de l’Entesa dels Catalans a proposta dels socialistes, i en Viladot, … Continua la lectura de Entre el desig i la realitat

PolíticaDeixa un comentari

Un altre 11 de setembre

agusticolomines

La commemoració de la Diada Nacional acostuma a ser un bon moment per reflexionar sobre la marxa del país. Cada vegada hi ha més articulistes que adopten un to pessimista. Derrotista fins i tot. Segons aquests addictes a la depressió, no hi ha res que rutlli: la globalització ens arracona a la perifèria del sistema capitalista; la puixança del nacionalisme espanyol és a punt d’espanyolitzar Catalunya irremeiablement (com gairebé ja ho ha fet al País Valencià); la llengua catalana és a punt d’anar a petar a l’UVI per la irrupció del multilingüisme; la sanitat i l’escola públiques pateixen l’ofec que … Continua la lectura de Un altre 11 de setembre

Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Els 25

agusticolomines

Tornem de vacances i sembla com si tot continués igual. És clar que un mes és molt poc temps per capgirar les inèrcies que tenallen la política catalana des de fa una bona temporada. Tanmateix, assegut sota la fresca d’un om, els cants de determinades persones a la unitat catalana feien creure que aquesta vegada sí, que ningú faria trampa en la qüestió del finançament, atès que resoldre’l favorablement és de cabdal importància per assegurar el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Una sanitat i una educació de qualitat per a la ciutadania d’aquest país en depenen. Com deia en … Continua la lectura de Els 25