Home

macia-2086.gif

La commemoració de la Diada Nacional acostuma a ser un bon moment per reflexionar sobre la marxa del país. Cada vegada hi ha més articulistes que adopten un to pessimista. Derrotista fins i tot. Segons aquests addictes a la depressió, no hi ha res que rutlli: la globalització ens arracona a la perifèria del sistema capitalista; la puixança del nacionalisme espanyol és a punt d’espanyolitzar Catalunya irremeiablement (com gairebé ja ho ha fet al País Valencià); la llengua catalana és a punt d’anar a petar a l’UVI per la irrupció del multilingüisme; la sanitat i l’escola públiques pateixen l’ofec que els provoca l’arribada de més i més immigrants. En fi, que no anem bé en gairebé res.

Aquesta lectura pessimista de la realitat és francament angoixant. N’hi ha per plegar, perquè les amenaces són moltes i, pel que sembla, la capacitat de resistència és cada vegada més petita. El curiós és que aquest sigui la mena de discurs que ara escampin molts d’aquells que abans, durant l’època del president Pujol, el criticaven fins al punt d’anomenar-lo victimisme. El pujolisme va tenir molts defectes, però no precisament aquest. Molta de la gent que s’oposava a Pujol, quan ha tastat el poder de veritat, el nacional i no tan sols el municipal, de seguida ha vist que no era veritat -o reconegui o no- que el nacionalisme català es fes la víctima perquè sí. L’Estat, estigui a mans de la dreta o bé de l’esquerra, és centralista, jacobí i injust. Això suposo que ho deuen veure els que donen suport al tripartit i, per tant, són, de facto, aliats del PSOE. De moment, ja ha quedat clar que aquella consigna tan voluntariosa que deia que si guanyava Zapatero, guanyava Catalunya, no és certa de cap manera. Diré més, aquell senyor que el dia de la presa de possessió del president Maragall es va fotografiar al costat d’un satisfet Carod-Rovira, ens ha pres el pèl. I en Solbes, a sobre, ara es dedica a humiliar-nos.

Però el discurs pessimista, diria que gairebé nihilista de tan eixorc com és, també prové dels independentistes estètics. D’aquells que han arribat a la conclusió que les dificultats que passa el model autonòmic només té una solució: l’Estat propi. Són aquells que ho veuen tot negre, que troben que tothom ha cedit fins a la traïdoria, i es calen la gorra a l’estil Benicio del Toro per adquirir l’aureola de revolucionari cubà mentre són aliats, perquè molts d’ells són militants d’ERC, del PSOE. Quina contradicció, oi? Segons ells, el país s’enfonsa, però, en canvi, som a un pas de la independència. Si no fos que estem parlant del benestar de la ciutadania de Catalunya, faria riure. Entretant, a més, aquesta colla de defensors de la terra es dediquen a dividir el moviment cívic que havia aconseguit d’aglutinar una bona munió d’entitats i persones entorn de la idea del dret a decidir. Hi ha personatges que fa tants anys que  sembren zitzània en aquest sector, que hauríem de posar-los cap per avall en un quadre d’honor.

No sé si Catalunya serà mai una nació independent. No tinc ni idea com podrem articular en el futur la catalanitat avui repartida en dos Estats i tres autonomies (o quatre, si hi afegim la Franja), però del que sí que estic convençut és que amb pessimisme, proclames voluntaristes i mala fe no anirem enlloc. Servidor, doncs, celebrarà aquest nou 11 de setembre al costat dels que construeixen, dels que, a pesar dels dubtes, no es volen deixar anar pel fang del sectarisme i la desunió, seguint un savi consell de Francesc Macià que va adreçar als diputats que van elegir-lo president el 15 de desembre de 1932: “Mal va el poble que només pensa en allò que fou, que no s’adonarà del que és ni avançarà un sol pas en el camí del que ha d’ésser. Però pitjor, encara, el que, oblidant-se massa, comença per desaprendre el camí del propi geni i s’enamora del d’un altre geni estrany, seguint-lo en aventures que sovint costen cares en sang i acaben, gairebé sempre, amb la pèrdua de les llibertats”.

Bona Diada a tothom, per tant.

Publicat a elsingulardigital el 10/09/08.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s