Em fa l’efecte que el PSC té uns quants símptomes característics de l’anèmia. Per començar té un problema de lideratge, perquè des de la retirada de l’ex-president Montilla, la cara pública del partit és a mans d’una jove camada que, malgrat la competència, no té encara prou autoritat per a marcar un nou rumb. A més, han adoptat un to tan sectari que fins i tot se n’ha encomanat el líder parlamentari, Joaquim Nadal, que últimament sempre està crispat i es baralla amb tothom. A banda aquesta falta d’autoritat, els joves dirigents d’ara cauen en el mateix defecte en què … Continua la lectura de La deriva del PSC

Hi ha qui assegura que el Govern Mas té problemes de comunicació. No dic que no. Els ha tingut i encara els té. Hi ha hagut consellers que han xerrat més del compte. Algunes qüestions transcendents, com ara l’afer de la llicenciatura de la vicepresidenta, el Govern no les ha sabut resoldre com calia. La comunicació d’un govern no és cap broma, però això crec que ja ho saben tant el portaveu del Govern com el secretari de comunicació. També hi ha contribuït el fet que algunes de les decisions que s’han pres no han agradat a determinats sectors, els … Continua la lectura de El relat del Govern

Dijous a la nit, la directora de TV3, Mònica Terribas, va entrevistar al president de la Generalitat, Artur Mas, amb motiu dels seus primers cent dies de govern. L’expectació devia ser alta, atès que l’entrevista va ser líder d’audiència a Catalunya amb una mitjana de 655.000 teleespectadors. I tanmateix, la conversa entre el president i la periodista em va decebre molt. D’entrada, perquè Terribas va optar per fer preguntes, diguem-ne, fast food i no pas de profunditat. La reconeguda solvència de Terribas va trontollar perquè les seves preguntes no eren de calat sinó una mena de reproducció dels titulars que … Continua la lectura de El president i la periodista

El programa del catalanisme polític històric ha estat un èxit. Ho he intentat explicar un munt de vegades. La vocació moderna del catalanisme ha triomfat en arrossegar Espanya cap a la modernitat. Ho va argumentar molt bé un dels meus mestres, el professor Vicente Cacho Viu (1929-1997) a El nacionalismo catalán como factor de modernización (Quaderns Crema, 1998). Des que va irrompre en l’escena política catalana a finals dels segle XIX, el catalanisme polític tenia una orientació netament regeneracionista espanyola. Cacho identificava el catalanisme com un dels dos corrents regeneracionistes fonamentals a Espanya. Mentre que el regeneracionisme nucleat a l’entorn … Continua la lectura de De la lleugeresa independentista

Diuen que estar a l’oposició és el pitjor que els pot passar als polítics. Hi tenen fred de peus i, a més, sovint es deixen anar pel pendent de les grans paraules que després, quan arriben al govern, no saben com fer complir. És per això que hi ha qui se sent més còmode a l’oposició que al govern, que és des d’on s’han de prendre decisions encara que siguin desagradables. No és un virus exclusivament espanyol i català. A tot arreu passa el mateix. Si vostès fan l’exercici de navegar pel web del diari The Guardian, hi podran ensumar … Continua la lectura de L’oposició davant la crisi

Al web de Solidaritat Catalana (SI) es pot llegir un resum de les declaracions del diputats Uriel Bertran en què recriminava al govern de la Generalitat el nomenament de la directora general de Funció Pública, Susanna Bouis pel que considera un currículum “al servei de l’espanyolisme i del PP”. Certament, Bouis va ser subdelegada del govern espanyol a Barcelona (2002-2003), delegada del Govern a Catalunya (2003 i el 2004) i assessora, diu el guardià de les essències pàtries, de parlamentaris del PPC i de Ciutadans. I què? És que la gent no pot canviar de parer? És que no és … Continua la lectura de De tan purs, idiotes

Dissabte passat va resoldre’s la incògnita sobre qui havia de ser el candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona. Finalment, i després d’haver de passar per unes primàries que no desitjava, Jordi Hereu serà el candidat del PSC. D’un total de 4.214 vots, Hereu va obtenir-ne 2.484 i Tura 1.669. Hereu va guanyat tant en l’urna dels militants com en la dels simpatitzants, cosa que els partidaris de Tura no van preveure perquè és sabut que confiaven en aquest segment per aconseguir la victòria. De la mateixa manera, Hereu va guanyar als districtes de Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris, Ciutat … Continua la lectura de Finalment, Hereu