Categoria: Política catalana

Política catalanaDeixa un comentari

El PSC i la consulta

agusticolomines

Arran de l’anomenat Concert per la Llibertat, Carles Campuzano va publicar l’article Passar dels sentiments a la política, la tesi del qual se sintetitza en aquest paràgraf: “Tinc una impressió: el repte del moviment social del nou catalanisme sobiranista està en la necessitat de traduir l’enorme i immensa sentimentalitat que està acumulant en un programa polític operatiu o, al contrari, la frustració i el sentiment d’estafa seran d’una dimensió històrica.” Subscric aquesta diagnosi —i tot l’article— al cent per cent, sobretot perquè em fa l’efecte que l’acumulació de sentimentalitat no afecta tan sols la societat civil. Els dirigents polítics catalans … Continua la lectura de El PSC i la consulta

Política catalana2 comentaris

Duran i Lleida no és el problema

agusticolomines

“La política, vista de prop, fins i tot la política més alta, és sempre petita, mesquina, miop, un baralla de veïnat. Només el temps dóna als fets polítics la dignitat distant, el sentit superior que és la seva justificació i, amb sort, la seva grandesa. S’ha dit que a qui li agradin les salsitxes i les lleis no vagi mai a veure com es fan. Qui tingui encara respecte per la política, no ha de treure tampoc el nas en les seves cambres reservades”. Aquest és un fragment del llibre La conspiración de la fortuna (Planeta, 2005), del periodista, novel·lista … Continua la lectura de Duran i Lleida no és el problema

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

El PSC i la centralitat política

agusticolomines

El cicle electoral que va començar el 28-N i que acabarà l’any vinent amb les eleccions a Corts ha capgirat la política catalana. Des d’aquell 2003 en què el rampant tripartit celebrava que el poder de CiU hagués quedat reduït a l’Ajuntament de Sant Cugat fins ara, el canvi és radical. Com va confessar amb lucidesa postmortem Josep-Lluís Carod-Rovira, la pretensió de reduir —i en el cas d’ERC, de substituir— la coalició nacionalista al no-res ha fracassat. I tant! I no ho dic tant per l’actual però enganyosa acumulació de poder de CiU en tots els àmbits, nacional i local, sinó perquè … Continua la lectura de El PSC i la centralitat política

Conflictes, Historiografia, Política catalanaDeixa un comentari

Ideologia i coneixement. Resposta a un lector

agusticolomines

Llegeixo una carta a l’Avui de Ferran de Tost sobre l’article que vaig publicar en aquest mateix diari el 30 de maig sobre l’homenatge als germans Badia. Com passa sovint amb els alumnes de la facultat, el senyor De Tost posa per davant l’opinió al coneixement. D’entrada perquè relaciona el que vaig explicar dels germans Badia amb una adscripció ideològica amb la qual no em sento identificat de cap manera. Més encara quan en el mateix article em declarava explícitament socialdemòcrata i independentista. Però és que, a més, si bé és anacrònic jutjar el passat amb ulls del present, també … Continua la lectura de Ideologia i coneixement. Resposta a un lector

Cultura, Política catalanaDeixa un comentari

La teoria del càncer. Ciutat i usos

agusticolomines

Quan Pasqual Maragall era l’alcalde de Barcelona (1982-1997), un dels seu col·laboradors em va explicar una sucosa teoria amb relació a la regeneració del centre de la ciutat. Aleshores jo vivia al carrer Guifré, entre els carrers de Joaquim Costa i Ferlandina, just davant d’una antiga fàbrica d’espardenyes que ara és el taller d’un artista plàstic. Des de molt abans, però, el Casc Antic era el meu hàbitat natural. He tingut casa al carrer de l’Hospital i al carrer d’en Roca, i durant força anys vaig fer classe de català per adults al carrer d’Avinyó per encàrrec de l’Associació de … Continua la lectura de La teoria del càncer. Ciutat i usos

Conflictes, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Per un sindicalisme revolucionari

agusticolomines

Divendres passat vaig coincidir a COMRàdio amb el secretari de la UGT de Catalunya, el Sr. Josep M. Álvarez. L’excusa, si és que ni calia alguna, era la celebració de la diada del 1r. de Maig. Es va esplaiar de valent contra les mesures preses pel Govern de la Generalitat per intentar remuntar la crítica situació de les finances catalanes. En un moment de la conversa, a la qual també participaven els altres dos tertulians, Manel Lucas i Ferran Espada, vaig demanar a Álvarez per què els sindicats no convocaven manifestacions per reclamar que l’estat compleixi amb els compromisos econòmics … Continua la lectura de Per un sindicalisme revolucionari

Política catalanaDeixa un comentari

La deriva del PSC

agusticolomines

Em fa l’efecte que el PSC té uns quants símptomes característics de l’anèmia. Per començar té un problema de lideratge, perquè des de la retirada de l’ex-president Montilla, la cara pública del partit és a mans d’una jove camada que, malgrat la competència, no té encara prou autoritat per a marcar un nou rumb. A més, han adoptat un to tan sectari que fins i tot se n’ha encomanat el líder parlamentari, Joaquim Nadal, que últimament sempre està crispat i es baralla amb tothom. A banda aquesta falta d’autoritat, els joves dirigents d’ara cauen en el mateix defecte en què … Continua la lectura de La deriva del PSC

Política catalanaDeixa un comentari

El relat del Govern

agusticolomines

Hi ha qui assegura que el Govern Mas té problemes de comunicació. No dic que no. Els ha tingut i encara els té. Hi ha hagut consellers que han xerrat més del compte. Algunes qüestions transcendents, com ara l’afer de la llicenciatura de la vicepresidenta, el Govern no les ha sabut resoldre com calia. La comunicació d’un govern no és cap broma, però això crec que ja ho saben tant el portaveu del Govern com el secretari de comunicació. També hi ha contribuït el fet que algunes de les decisions que s’han pres no han agradat a determinats sectors, els … Continua la lectura de El relat del Govern