Els indignats brasilers

La política brasilera és més complicada del que sembla a primer cop d’ull. El PT de Lula i ara de Dilma Rousseff és hegemònic des del 2003, que és quan Lula va esdevenir president. Una dècada de canvis i, sobretot, de molta retòrica. Recordo la impressió que em va causar Lula durant el sopar que va seguir a l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya. El verb era vehement i els arguments eren forts. Em van sorprendre, però, la pompa i les maneres clàssiques dels que l’acompanyaven. Una escenografia del poder que no tenia res a veure amb els, diguem-ne, … Continua la lectura de Els indignats brasilers

Cara i creu

La setmana passada van celebrar-se eleccions generals al Canadà i locals a la Gran Bretanya, que també coincidien amb l’elecció del Parlament escocès i de les Assemblees de Gal•les i Irlanda del Nord. En el cas britànic, la convocatòria a les unes també es va fer coincidir amb el referèndum per aprovar o no la reforma electoral, dita alternativa, que el partit liberaldemòcrata de Nick Clegg havia posat com a condició pel seu suport al conservador David Cameron. Finalment, la reforma ha estat refusada i la clatellada del líder LibDem ha estat monumental, que s’ha convertit en una ferida encara … Continua la lectura de Cara i creu

Amb l’Aberri Eguna de fons

En el marc de l’Aberri Eguna d’enguany, Iñigo Urkullu, president del PNB, va deixar anar que tenia seriosos dubtes sobre la sinceritat de la reflexió de l’esquerra abertzale amb relació a la pau. La interpel·lació anava dirigida als integrants de Bildu, la plataforma electoral que s’ha empescat l’esquerra abertzale després de la il·legalització de Sortu, per poder concórrer a les eleccions del 22-M amb EA i Alternatiba. Urkullu els ha advertit que si l’aposta pacificadora no és real, si tot plegat és un engany, serà la societat basca la que els demanarà responsabilitats. És probable que el dirigent nacionalista tingui … Continua la lectura de Amb l’Aberri Eguna de fons

Obama i les retallades

Dimecres passat, el president dels EUA, Barack Obama, va pronunciar un important discurs a la Universitat George Washington de la capital nord-americana. Va poder seguir-lo tothom que va voler, ja que va ser retransmès pel canal de televisió per cable C-SPAN, especialitzat en política, i que ara el té penjat en una de les pàgines del seu web. En 43 minuts, Obama va proposar un espectacular projecte per retallar el dèficit i així reduir a quatre bilions el deute públic, que actualment és de 14,3 bilions de dòlars, durant els propers dotze anys. Amb la solemnitat pròpia del cas i … Continua la lectura de Obama i les retallades

La memòria ensucrada

El 4 d’abril de 1968, Martin Luther King va ser assassinat a Memphis per James Earl Ray. Tenia 39 anys i avui en fa quaranta-tres d’aquell atemptat. Mentre se celebraven els funerals en a l’església Edenhaëser d’Atlanta, una onada de violència s’estengué arreu país. Ray, detingut per la policia, es va reconèixer autor de l’assassinat i va ser condemnat amb proves circumstancials. Anys més tard, però, Ray va retractar-se de la seva declaració i va demanar, amb el suport de la família King, la reobertura del cas i la celebració d’un nou judici. La llegenda estava servida, almenys quant a … Continua la lectura de La memòria ensucrada

La democràcia tibetana

El budisme és una religió que resulta simpàtica. I tanmateix, la gent no en coneix gairebé res, llevat que alguns personatges famosos en són seguidors. El budisme s’associa sempre el Tibet i al dalai-lama, per bé que el budisme tibetà és tan sols una escola que començà amb el cinquè dalai-lama, que, mitjançant el suport militar de l’imperi mongol, s’imposà a les altres escoles religioses i assolí el poder absolut, eclesiàstic i polític, que determinà la preeminència aconseguida per l’orde dGelugs-pa, el qual es perllongà fins als temps moderns. I que, a més, el budisme també és la religió majoritària, … Continua la lectura de La democràcia tibetana

Egipte i la democràcia

Michael Mandelbaum, professor a la Johns Hopkins School of Advanced International Studies (SAIS) a Washington D. C. i autor del llibre Democracy’s Good Name: The Rise and Risks of the World’s Most Popular Form of Government, es preguntava en un article recent si Egipte podria esdevenir una democràcia de veritat. No és una pregunta trampa, senzillament és un interrogant pertinent. Si bé és cert que la dimissió de Hosni Mubàrak com a president egipci ha obert la porta a una transició política, això no vol dir que porti directament a la democràcia. No es tracta tampoc d’arribar a una conclusió … Continua la lectura de Egipte i la democràcia

Neoleninistes i democràcia

La revolta que protagonitzen aquests dies els ciutadans egipcis és reveladora en molts aspectes. Per començar, que les xarxes socials són una bona eina per lluitar contra l’opressió totalitària. Com en altres ocasions, com ara a Tunísia ben recentment, però també a la Xina, per contra del que diuen notables especialistes en la societat de la informació, l’ús de les xarxes socials s’ha convertit en l’instrument més eficaç de mobilització. Internet serveix la democràcia, però la democràcia no es pot reivindicar a la carta. El que vull dir és que em sembla d’un cinisme còsmic voler fer creure que a … Continua la lectura de Neoleninistes i democràcia

La teoria del mal menor

Hi ha qui creu que el mal, el mal essencial, és inherent a les circumstàncies. En el cas de l’absència de llibertat al Magrib i al Pròxim Orient passa una cosa així. Talment com si la història els hagués condemnat no se sap ben bé per què, s’ha estès l’opinió que en els estats del nord d’Àfrica i del conflictiu Pròxim Orient la democràcia no pot arrelar-hi. La colonització va ser cruel i abusiva, entre altres coses perquè va implantar (i es va inventar) unes monarquies autoritàries i corruptes, com ara la haiximita, imposada a Egipte i a Jordània a … Continua la lectura de La teoria del mal menor