Dimecres passat, el president dels EUA, Barack Obama, va pronunciar un important discurs a la Universitat George Washington de la capital nord-americana. Va poder seguir-lo tothom que va voler, ja que va ser retransmès pel canal de televisió per cable C-SPAN, especialitzat en política, i que ara el té penjat en una de les pàgines del seu web. En 43 minuts, Obama va proposar un espectacular projecte per retallar el dèficit i així reduir a quatre bilions el deute públic, que actualment és de 14,3 bilions de dòlars, durant els propers dotze anys. Amb la solemnitat pròpia del cas i … Continua la lectura de Obama i les retallades

Michael Mandelbaum, professor a la Johns Hopkins School of Advanced International Studies (SAIS) a Washington D. C. i autor del llibre Democracy’s Good Name: The Rise and Risks of the World’s Most Popular Form of Government, es preguntava en un article recent si Egipte podria esdevenir una democràcia de veritat. No és una pregunta trampa, senzillament és un interrogant pertinent. Si bé és cert que la dimissió de Hosni Mubàrak com a president egipci ha obert la porta a una transició política, això no vol dir que porti directament a la democràcia. No es tracta tampoc d’arribar a una conclusió … Continua la lectura de Egipte i la democràcia

La revolta que protagonitzen aquests dies els ciutadans egipcis és reveladora en molts aspectes. Per començar, que les xarxes socials són una bona eina per lluitar contra l’opressió totalitària. Com en altres ocasions, com ara a Tunísia ben recentment, però també a la Xina, per contra del que diuen notables especialistes en la societat de la informació, l’ús de les xarxes socials s’ha convertit en l’instrument més eficaç de mobilització. Internet serveix la democràcia, però la democràcia no es pot reivindicar a la carta. El que vull dir és que em sembla d’un cinisme còsmic voler fer creure que a … Continua la lectura de Neoleninistes i democràcia

Hi ha qui creu que el mal, el mal essencial, és inherent a les circumstàncies. En el cas de l’absència de llibertat al Magrib i al Pròxim Orient passa una cosa així. Talment com si la història els hagués condemnat no se sap ben bé per què, s’ha estès l’opinió que en els estats del nord d’Àfrica i del conflictiu Pròxim Orient la democràcia no pot arrelar-hi. La colonització va ser cruel i abusiva, entre altres coses perquè va implantar (i es va inventar) unes monarquies autoritàries i corruptes, com ara la haiximita, imposada a Egipte i a Jordània a … Continua la lectura de La teoria del mal menor

Des d’ahir i fins al dia 15 d’aquest mes, tindrà lloc al sud del Sudan el referèndum per decidir si aquesta regió cristiana i africana esdevé un nou estat independent i se separa d’una vegada del nord àrab i musulmà. La celebració d’aquest referèndum és conseqüència de l’anomenat Protocol de Machako del 2002 i dels acords de pau del 9 gener de 2005, mitjançant els quals el sud del Sudan va accedir a una àmplia autonomia, després de la supressió del 1983, i el nord va adquirir el compromís de permetre-hi la celebració d’un referèndum d’autodeterminació al cap de sis … Continua la lectura de La partició del Sudan