Home

aberri_eguna_2011-1862

En el marc de l’Aberri Eguna d’enguany, Iñigo Urkullu, president del PNB, va deixar anar que tenia seriosos dubtes sobre la sinceritat de la reflexió de l’esquerra abertzale amb relació a la pau. La interpel·lació anava dirigida als integrants de Bildu, la plataforma electoral que s’ha empescat l’esquerra abertzale després de la il·legalització de Sortu, per poder concórrer a les eleccions del 22-M amb EA i Alternatiba. Urkullu els ha advertit que si l’aposta pacificadora no és real, si tot plegat és un engany, serà la societat basca la que els demanarà responsabilitats. És probable que el dirigent nacionalista tingui raó. Al capdavall, el comunicat fet públic per ETA amb motiu del dia de la pàtria basca té un ressò tan antic que ni tan sols ha merescut consideració dels portaveus d’EA i Alternativa, Pello Urizar i Oskar Matute. La dèria de l’organització terrorista d’atorgar-se una representativitat social que no té és un impediment de base difícil de resoldre. I és que el gran problema que ha de resoldre l’esquerra abertzale per esdevenir creïble és, precisament, aquest: que ETA es resisteix a deixar de ser protagonista i, per tant, a deixar de voler tutelar el futur de la ciutadania basca. Quan la banda armada diu que el camí cap a la independència “serà llarg, difícil i dur” no ajuda gaire al procés de reflexió obert pel sector polític de l’esquerra abertzale, sobretot perquè la lògica dels terroristes no lliga amb la dels polítics.

ETA sempre ressalta la seva “confiança plena” amb el poble, “en les forces del poble”, però no fa el pas per dissoldre’s, que és el que tocaria, per permetre que l’esquerra abertzale representi de veritat al poble. La democràcia és l’única solució, cosa que exclou, és clar, la coacció armada. Els representants de l’esquerra abertzale ho expliquen de manera molt pedagògica als que els han volgut escoltar aquests darrers mesos. Fins i tot afegeixen que la decisió sobre la fi de la violència l’han presa unilateralment i que, a més, és irreversible independentment del que faci l’estat. Està molt bé i tots els demòcrates se n’haurien d’alegrar. És per això que el comunicat d’ETA d’ahir sobrava. ETA no pot marcar mai més l’agenda política basca. Seria un error que aniria en contra dels interessos d’una esquerra abertzale regeneradora d’esperança, a pesar que l’estat no vulgui donar-li aire. L’esquerra abertzale, ens agradi o no, està acorralada i la culpa és d’ETA. ETA ha condicionat la política basca (i espanyola) des de la transició i no precisament per a bé. Al contrari. El camí cap a la sobirania no és més a prop ara que tres dècades enrere. I només cal tenir en compte que el govern de la comunitat autònoma és avui a mans dels dos partits estatistes, PP i PSOE, amb l’únic argument de la violència, per bé que la intenció real de la aliança entre els partits estatistes era restar protagonisme els abertzales de totes les tendències, però especialment al PNB, l’únic partit nacionalista amb capacitat per governar.

La poca valentia dels etarres ha anat acompanyada de la total manca de visió estratègica del govern socialista espanyol. La insistència a invalidar les diverses plataformes de l’esquerra abertzale és un error. No indica res de bo quant a les intencions governamentals, sobretot perquè incompleix el que s’havia dit que havia de ser la condició imprescindible per deixar “reaparèixer” políticament el món de l’antiga Batasuna: la condemna de la violència. Quan es va presentar Sortu aquesta condemna ja va quedar clara. Però la miopia governamental és tan aguda com l’arrogància esquerrana d’ETA, que s’atorga una representativitat que no té. Si ETA creu que el País Basc és a les portes d’una nova era en què es passarà “de la situació d’opressió actual a una situació democràtica basada en la territorialitat d’Euskal Herria i en el dret a decidir”, el millor que pot fer és anunciar la dissolució i cedir el protagonisme, d’una vegada i per sempre, als polítics. Això és el que ens han ensenyat els processos de pau en altres indrets, com ara al nord d’Irlanda o a Sud-Àfrica. La sinceritat que reclamava en la diada d’ahir Urkullu era aquesta: deixar enrere la retòrica populista dels que es creuen representants de la pàtria i de l’esquerra per donar pas difinitivament a les urnes.

Publicat a elSingularDigital, 25/04/11.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s