Per construir el futur

Arran de la celebració del centenari de la publicació, l’any 1906, de La Nacionalitat Catalana [text complet] d’Enric Prat de la Riba, vaig voler llegir una altra vegada l’obra més influent, juntament amb Lo Catalanisme [text complet] de Valentí Almirall, del catalanisme clàssic. La conclusió a la qual vaig arribar és que no se’n pot aprofitar gairebé res perquè el seu temps ja ha passat. La Catalunya de Prat de la Riba és tan sols una ombra que es projecta tènuement fins avui. El programa catalanista de Prat combinava l’aposta industrialista i la urbanització del país amb la defensa de … Continua la lectura de Per construir el futur

De cara enfora

Com ja va informar puntualment elsingulardigital, dilluns passat la Fundació CatDem va organitzar a Madrid una trobada amb corresponsals de premsa del món per explicar-los què és el catalanisme i quina és la situació que es viu avui dia a Catalunya. La jornada va ser molt fructífera i les intervencions dels amics Francesc-Marc Álvaro i Ferran Sáez molt aclaridores. Els asseguro que aquesta reunió no serà un fet aïllat, perquè tenim la intenció d’institucionalitzar aquesta relació, ampliant-ne l’oferta fins portar-los a Barcelona regularment. Hi ha qui em dirà que aquesta no és la nostra feina, que hauria de ser el … Continua la lectura de De cara enfora

Mala política

Començo a creure que en aquest país hi ha una pèssima cultura política que abasta fins i tot els partits polítics i els comentaristes. Deixant de banda la malaltissa tendència que té molta gent de parlar malament de tot i de tothom (pel que sembla li ha arribat el torn de les crítiques a la PDD), el que més ràbia fa és el munt de bestieses que s’arriben a dir en nom de la causa catalana d’alliberament nacional. Com que al nacionalisme català sempre li ha agradat més l’antipoliticisme nacionalista d’Àngel Guimerà que la manera moderna de fer política del … Continua la lectura de Mala política

“The change America needs”

El títol d’aquest article és exactament el mateix que el que va publicar Barack Obama a The Wall Street Journal Europe el proppassat dia 4. El canvi que reclama Obama té molt a veure amb la sensació de crisi i decadència que ha anat enfonsant els EUA en un mar de dubtes, fins a arribar a la situació actual, en què la fallida del sistema financer ha fet trontollar els fonaments ètics del sistema econòmic i ha enviat a l’atur 760.000 treballadors en el darrer any. El canvi que propugna Obama recolza, per dir-ho en paraules seves, en la potenciació … Continua la lectura de “The change America needs”

Unes altres eleccions

Escric aquest article la nit de les eleccions presidencials nord-americanes. Per tant, encara no en sé els resultats. Així és que abandono la idea de dedicar-hi ni una ratlla. També és veritat que, a diferència d’altra gent, no m’ha pujat tant la febre provinciana per centrar-me tan sols a saber què passarà als EUA. La bena obamista davant dels ulls —tot i els motius que hi ha per haver-se-la posat— no ens ha deixat veure res més des de fa mesos. Per exemple, que demà tindran lloc unes eleccions que són transcendentals, almenys per al futur de l’educació superior catalana: … Continua la lectura de Unes altres eleccions

Combat d’idees

La gran majoria del comentaristes polítics asseguren que les eleccions nord-americanes tradueixen un combat d’idees entre dues maneres d’entendre el destí dels EUA. N’estic segur que és així, perquè malgrat que la clàssica divisió entre dretes i esquerres ja no serveix per definir què és cadascú, la veritat és que la visió del món i els valors que es defensen ens situen al costat del conservadorisme o del progressisme. Hi ha molta gent que es diu d’esquerres que, de fet, és conservadora a cor què vols, fins al punt que en qüestions de moral, de fe, o fins i tot … Continua la lectura de Combat d’idees

Joan Peiró, afusellat

L’historiador Julián Casanova es preguntava a les pàgines d’El País (23/10/08) per què Joan Peiró, el dirigent obrer anarcosindicalista català i ex-ministre del govern Largo Caballero, no brilla amb la mateixa intensitat que Durruti o Ascaso en la constel·lació anarquista, tot i que va ser afusellat pels franquistes a Paterna el 24 de juliol del 1942. Casanova en lamentava l’oblit, com també que el seu tràgic final no hagués servit per a redimir-lo. Hi estic d’acord, per bé que una setmana abans que fos publicat aquest article vaig rebre el llibre pòstum de Josep Benet amb el títol de Joan … Continua la lectura de Joan Peiró, afusellat

Ni eufòrics ni decadents

Aquest nostre país pateix un trastorn bipolar seriós. Com en el cas de la dissortada alteració morbosa, el trastorn afectiu que molta gent té envers el país també evoluciona amb episodis maníacs o hipomaníacs i depressius durant tota la vida. I la prova és que amb relativament poc temps, en només dos anys, s’ha passat d’assegurar que érem davant d’una onada sobiranista imparable (moll de l’os de la famosa manifestació del 18 de febrer del 2006) a escampar, ara que van mal dades per tothom, que hem entrat en una lenta però irreversible decadència. Doncs no. Ni abans s’estava a … Continua la lectura de Ni eufòrics ni decadents

El somriure del cadàver

En el debat que va tenir lloc al Congrés dels Diputats el 27 de juliol de 1977 —el mateix dia, per cert, en què Roca i Junyent va intervenir per defensar la legalització d’ERC—, Santiago Carrillo va pronunciar un discurs en nom del Grup Parlamentari Comunista, que incloïa els diputats elegits en nom del PSUC, per exposar una declaració política de caràcter general, com estaven fent tots els grups. Entre les moltes coses que apuntava el vell dirigent dels comunistes espanyols, n’hi ha una que paga la pena de recordar, perquè és força pertinent enmig d’aquest manipulat debat sobre la … Continua la lectura de El somriure del cadàver

Amadeu Hurtado

Si hi ha unes memòries que hagin influït més en els historiadors de la contemporaneïtat catalana, són les del vilanoví Amadeu Hurtado (1875-1950). 75 anys d’existència que Enric Jardí va resumir molt bé en una semblança biogràfica inclosa en l’obra Amadeu Hurtado (1875-1950). Pensament polític i social (1977), i que Hurtado mateix va condensar en tres volums sota el títol Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps, que, cronològicament, abasten un període cabdal i convuls de la nostra història: del 1894 al 1936. I dic que són tres volums, perquè, d’entrada, foren publicats així, separadament, el 1956, el 1958 i … Continua la lectura de Amadeu Hurtado