Abans d’ahir el jove Guillem Carol va començar a escriure en aquest diari digital. Enhorabona! Ho dic per ell i per tots nosaltres, perquè és un encert incorporar veus noves i joves a la crítica política. Si hem de fer cas als comentaris, la meva satisfacció ha estat compartida per molta gent. A pesar que la joventut no és cap garantia de res, per començar perquè és passatgera, perquè tan sols és una edat de trànsit que no garanteix ni originalitat ni idees; malament rai si una societat no va incorporant els joves més valuosos a l’opinió i a les … Continua la lectura de Carta al jove Guillem Carol

  2012 és el títol de la pel·lícula de Roland Emmerich, una superproducció nord-americana sobre l’aventura, evidentment èpica, dels supervivents al cataclisme global que tindrà lloc d’aquí dos anys, tal com es diu que fou predit pels maies fa decennis. El director de The Day after Tomorrow i d’Independence Day construeix una d’aquelles històries de megacatàstrofes que, atesos els prodigiosos efectes especials, deixen en no res pel·lícules del mateix gènere com Armageddon (1998) o Deep Impact (1998). Aquesta mena de pel·lícules m’avorreixen sobiranament, sobretot perquè rere l’espectacularitat de les imatges no hi ha res. El suposat discurs èpic d’aquesta pel·lícula … Continua la lectura de 2010: L’odissea electoral

Aquesta setmana he llegit l’informe “Britishness” in the Last Three General Elections: From Ethnic to Civic Nationalism, que fou publicat per la Comissió per a la Igualtat Racial el 2006. Aquest informe, que va ser elaborat pels professors Michael Billig, John Downey, John Richardson, David Deacon i Peter Golding del Centre d’Investigació en Comunicació de la Universitat de Loughborough, avalua la manera com els polítics, els partits polítics i els mitjans de comunicació van abordar la qüestió de la “britanicitat” i la identitat britànica en les tres campanyes electorals compreses entre el 1997 i el 2005, en especial amb relació … Continua la lectura de Contra la improvisació

En un dels seus meravellosos Testimonios, concretament en les paraules que va adreçar a l’Associació Pro Nacions Unides Ana Berry el 22 de maig de 1957, Victoria Ocampo explica la petició que li féu Julian Huxley, director general de la Unesco, abans de viatjar a Buenos Aires. Era l’any 1947, dos anys després, per tant, que s’hagués acabat la Segona Guerra Mundial. Huxley li demanà a Ocampo que reunís a casa seva —d’altra banda famosa per les grans vetllades que s’hi feien— el bo i millor dels artistes i intel·lectuals de la societat argentina del moment. Ocampo va fer allò … Continua la lectura de Donar la cara

En l’article “Coses meves”, Albert Om afirma que alguna cosa deu estar canviant a Catalunya perquè en comptes de distreure’ns informativament mirant què passa a casa dels altres, ara portem uns dies amb agenda informativa pròpia: “La discussió televisiva a Catalunya no és Belén Esteban; és l’humor de Polònia i els seus límits. El cas Gürtel, a casa nostra, és una anècdota al costat dels fets del Palau de la Música. Mirem què passa a la junta del Barça en comptes d’estar pendents de com manega els diners Florentino Pérez. I els informes inútils que encarrega la Generalitat ens ocupen … Continua la lectura de Què és la normalitat?