Arran de la mort del senador Edward Kennedy, la premsa internacional ha destacat que amb la seva desaparició també s’acabava l’anomenada Camelot’s era que havia inaugurat el seu germà John. Ara bé, hi ha un aspecte de les necrològiques o reportatges que he pogut llegir -com ara els articles dels diaris britànics The Gaurdian o The Independent o les necrològiques del Chicago Tribune i de The New York Times– que m’ha sobtat, perquè topa amb la tradició d’aquí, que consisteix a parlar sempre bé dels morts. No sé si és qüestió de tradició religiosa, perquè la premsa que tenia a … Continua la lectura de El final de Camelot

Quan ets lluny de casa, a l’estranger, t’adones que Catalunya és, com diu la cançó de Lluís Llach, un país petit. Vaja, que no existeix des d’un punt de vista informatiu si no és que la notícia va acompanyada d’un escàndol majúscul o de la típica contaminació que escampen els corresponsals de la premsa estrangera que, de Madrid estant, repeteixen els tòpics que corren per la capital espanyola sobre la discriminació del castellà a Catalunya, l’excessiu poder de les autonomies que, consegüentment, debilita l’Estat, etcètera, etcètera. Però tot plegat és quincalla, perquè la realitat és que, per norma general, Catalunya, … Continua la lectura de Amb ulls estrangers

Per mitjà dels diaris britànics vaig assabentar-me que el passat 17 de juny va morir a Londres Lord Ralf Dahrendorf. Tenia 80 anys i era un dels sociòlegs angloalemanys més importants del món. La notícia de la seva mort també va ser recollida a la secció d’obituaris de l’AVUI del passat dia 23, per bé que, personalment, n’hauria informat d’una altra manera, atesa la rellevància del personatge. Però, en fi, és evident que el rang, la notorietat mediàtica, el fet de ser esportista o el vernís culturalista del finat determina i condiciona el tractament informatiu d’una mort. Així són les … Continua la lectura de Lord Ralf Dahrendorf