Tinc un amic que diu que està espantat perquè dia sí dia també llegeix als diaris les esqueles mortuòries d’aquells que, per una raó o una altra, van ser el dietari de la seva joventut. A mi també em passa, li ho dic sovint, perquè és evident que ens hem fet grans i els qui ens precedeixen encara ho són més. Per bé que en això de rebre la mort no es respecta ni l’ordre ni la cronologia, és lògic que els més grans marxin primer. El dissabte 14 de març, mentre repassava les esqueles de La Vanguardia –que és … Continua la lectura de Quintín Cabrera

Va ser l’amic Joaquim Colominas qui va adreçar-me una politòloga italiana que deia que volia investigar el pujolisme. Devia ser el curs 1998-99. Ella era Paola Lo Cascio, una romana amb orígens sicilians, menuda i nerviosa, que fumava pels descosits i que tendia a atropellar-se quan parlava. Lo Cascio es va presentar al meu despatx, doncs, amb l’ímpetu propi de molts italians i amb una motxilla carregada d’ideologia, cosa que també és –o era– molt pròpia dels italians d’esquerra com ella. Recordo que vam parlar força vegades al meu antic despatx de la Facultat, quan era a Pedralbes. Parlàvem en … Continua la lectura de Paola Lo Cascio

Llegeixo en el web del professor mexicà Jesús Silva-Herzog Márquez un interessant reflexió sobre Samuel P. Huntington, arran del decès d’aquest politòleg nord-americà el dia abans de Nadal, a Martha’s Vineyard, Massachusetts. Tenia 81 anys i havia estat docent a la Universitat de Harvard durant 58 anys fins que el 2007 va retirar-se. Cal llegir l’assaig «Looking the World in the Eye» (2001), de Robert D. Kaplan, perquè, independentment que s’estigui d’acord o no amb les teories de Huntington, és obvi que des de la publicació del seu primer llibre, The Soldier and the State, el 1957, aquest demòcrata old-fashion, … Continua la lectura de Samuel P. Huntington

Una amiga meva, la Mercè, que és professora d’educació secundària des de fa molts anys, dies enrere em va dir que la preocupació per la crisi del sistema educatiu no ha sobrepassat els límits del restringit cercle d’especialistes fins que no ha arribat a la universitat. Certament, la meva amiga té raó, perquè la comunitat universitària avui comença a notar els efectes d’un model educatiu deficient, entre altres coses perquè ja han arribat a les facultats aquells alumnes que han crescut sota l’impacte del populisme educatiu que ha acabat per fastiguejar fins i tot els promotors. La qüestió és que … Continua la lectura de Conservadorisme a l’aula

Escric aquest article la nit de les eleccions presidencials nord-americanes. Per tant, encara no en sé els resultats. Així és que abandono la idea de dedicar-hi ni una ratlla. També és veritat que, a diferència d’altra gent, no m’ha pujat tant la febre provinciana per centrar-me tan sols a saber què passarà als EUA. La bena obamista davant dels ulls —tot i els motius que hi ha per haver-se-la posat— no ens ha deixat veure res més des de fa mesos. Per exemple, que demà tindran lloc unes eleccions que són transcendentals, almenys per al futur de l’educació superior catalana: … Continua la lectura de Unes altres eleccions