Home

huntington_454650a-2054

Llegeixo en el web del professor mexicà Jesús Silva-Herzog Márquez un interessant reflexió sobre Samuel P. Huntington, arran del decès d’aquest politòleg nord-americà el dia abans de Nadal, a Martha’s Vineyard, Massachusetts. Tenia 81 anys i havia estat docent a la Universitat de Harvard durant 58 anys fins que el 2007 va retirar-se. Cal llegir l’assaig «Looking the World in the Eye» (2001), de Robert D. Kaplan, perquè, independentment que s’estigui d’acord o no amb les teories de Huntington, és obvi que des de la publicació del seu primer llibre, The Soldier and the State, el 1957, aquest demòcrata old-fashion, en paraules de Kagan, ha estat realment influent. Tant, que fins i tot diria que el darrer llibre de l’historiador anglès Simon Schama, The American Future. A History, elaborat arran de l’entusiasme de l’autor per Obama, n’és deutor.

Segurament. Huntington és conegut pel seu famós article del 1993 sobre el xoc de civilitzacions que el 1996 va ampliar en forma de llibre i que va ser traduït al català el 1997, a iniciativa del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis quan el dirigia l’amic Àngel Castiñeira, per bé que ara es pot retrobar en la nova edició de Proa.

Per la meva part, de moment, em refermo en el que vaig escriure a l’Avui el 18 d’octubre del 2004 a l’article «Cultures autòctones i valors universals», arran de la polèmica conferència de José María Aznar Set teories del terrorisme actual a la Universitat de Georgetown. Vaig escriure aleshores que Aznar havia deixat anar una frase que pretesament recolzava en Huntington: «el problema d’Espanya amb Al-Qaida comença al segle VIII».  A El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l’ordre mundial, Huntington no deia això, ni es remuntava a èpoques tan remotes per defensar la seva tesi, que tanmateix era ben senzilla: amb l’enderrocament del bloc comunista l’altre bloc, l’occidental, hauria d’haver-se imposat plenament —que és el que havia assegurat que passaria un altre conservador, l’historiador Francis Fukuyama, a The End of History?—, i en no aconseguir-ho ha obert la porta a l’aparició d’un món plural, un món de civilitzacions, en diu ell, el qual cada vegada s’allunya més, i alhora rebutja, tot allò que prové d’Occident per reclamar un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són, sempre segons Huntington, fonamentalment religiosos. Així doncs, a partir d’aquesta constatació, el ressorgiment de les velles civilitzacions recolzaria en la vindicació de la religió com una de les principals característiques de la identitat i, és clar, això provocaria un enfrontament històric entre dos bàndols.

I el meu article continuava amb la reflexió següent: «Em fa l’efecte que una forma tan matussera i manipuladora de presentar els problemes de la contemporaneïtat en comptes d’explicar què passa, només pretén escampar la por per obligar la gent a prendre partit a favor de l’eix del bé en contra de l’eix del mal. Amb un enfocament dualista d’aquesta mena ja es veu que el que preocupa de veritat alguns teòrics i certs governants no és ben bé la violència global, sinó la pervivència o no de la cohesió de les societats originàries i la integritat territorial dels Estats consolidats. A més, la teoria de Huntington reflecteix, en primer lloc, una manera d’entendre les relacions internacionals i fins i tot les formes de govern basada en la violència per fer front a la violència: cal estar armats per si de cas ens ataquen “els dolents” o, encara millor, cal atacar abans que ells ho facin, que és la coneguda filosofia de la “guerra preventiva”. La seqüela d’aquesta manera de concebre el món és clara: la difusió de la intolerància i un racisme latent en contra d’aquells que són ètnicament, culturalment o religiosament diferents. En tenim exemples cada dia. És per això que cal trobar respostes menys simplistes i més efectives per intentar resoldre un fenomen, el de la violència ètnica o religiosa, que fóra absurd negar que existeix. Aprendre a conviure en un món globalitzat no és una cosa fàcil, però em sembla que tenia raó Koichiro Matsuura, director general de la UNESCO, quan en presentar les línies fonamentals del diàleg Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions, que va tenir lloc al Fòrum organitzat per aquesta agència cultural i educativa de l’ONU, va dir que el problema de la convivència en el món contemporani no és una manifestació del xoc de civilitzacions que anuncien els conservadors, sinó que més aviat és el resultat “d’un xoc d’ignoràncies quàdruple: la ignorància de la diversitat, la ignorància de l’altre, la ignorància de l’ètica i la ignorància del futur”. I és que per als amants de les solucions còmodes fer la guerra és més senzill (encara que costi de justificar) que intentar guanyar la pau i la justícia».

Huntington estava convençut que el món d’avui estava dividit entre Occident (Europa Occidental i Nord-Amèrica), les civilitzacions llatinoamericanes, la islàmica, l’africana, l’ortodoxa (entorn a Rússia), la hindú, la japonesa i la xinesa-vietnamita-coreana, fins al punt que les identitats, les afiliacions i els antagonismes culturals no tan solstindrien un rol per definir cada món, sinó que el seu rol seria superior al dels Estats. Però com diu Jesús Silva-Herzog, per bé que ho atribueix al nacionalisme de Huntington: «Ambas estridencias cojean del mismo pie: su noción de cultura. Huntington habla de la civilización y de las culturas como si fueran rocas, como si fueran datos fijos. Así, la cultura propia es un jardín que hay proteger frente a la amenaza de los invasores y la cultura ajena es una amenaza al tuétano colectivo».

El món d’avui dia és, certament, prou convuls que caldrà continuar donant voltes al que va plantejar Huntington i, esclar, a les rèpliques que van plantejar-li Edward Said a l’article «The Clash of Ignorance» i Amartya Sen al llibre Identity and Violence. El pitjor seria optar per aixoplugar-se a recer de les certeses absolutes.

Fotografia: Arthur Pollock

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s