Home

palestina-2053

La manifestació de dissabte passat a Barcelona va ser, es miri com es miri, una demostració de judeofòbia espaterrant. El cartell que penjava del faristol des del qual Lluís Llach va llegir un manifest en contra de la intervenció a Gaza era ben explícit: «Boicot a Israel». I aquesta judeofòbia es va convertir en el lloc de trobada simbòlic de totes les misèries polítiques, incloent la del conseller Joan Saura (present a la manifestació), del qual depèn, a més de les forces de seguretat, una Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans (creada «per impulsar una política pública de foment de la pau i de promoció dels drets humans»), que, vist el que es va veure, no deu servir per engiponar la missió mediadora i de sensibilització que diu tenir. Això mateix deu passar amb el recentment creat Institut Català Internacional per la Pau, perquè alguns membres de la seva junta, nomenats pel Parlament, van deixar-se veure a la manifestació de la mateixa manera acrítica. O sigui que els promotors de la manifestació de dissabte no pretenien convocar la gent per reclamar la pau al Pròxim Orient, sinó que des del primer moment ja apuntaven qui és el culpable del desastre humanitari conseqüència de l’enfrontament entre Hamàs i l’Estat d’Israel.

Hamàs és un partit islamista, el nom del qual significa «exaltació» en el sentit religiós, que fou fundat el 1987, en el context de la intifada en els territoris aleshores ocupats per Israel, a partir de la filosofia dels Germans Musulmans per oposar-se al laïcisme de l’OAP. És, ras i curt, un partit integrista i violent que propugna l’aniquilació dels jueus i la implantació d’un Estat que s’assemblaria com una gota d’aigua a l’Iran dels aiatol·làs i de Mahmud Ahmadinejad. A Barcelona, com a Dublín o a Londres, la gernació que desfilava pels carrers més cèntrics de la ciutat brandava banderes palestines i majoritàriament cridava a favor de Hamàs. No hi ha cap demòcrata del món que pugui desfilar al costat d’aquells que celebren l’horror i que reivindiquen un futur regit per les lleis del Déu dels musulmans. Aquest és el límit per a tots aquells que en altres èpoques ja vam lluitar per no haver de viure sota els preceptes de la Bíblia. I a Barcelona això es va voler passar per alt, per bé que els que sempre fan fàstics de les creences religioses dels altres (i no ho dic per mi, que sóc agnòstic) s’ho empassessin perquè es tractava de musulmans immigrants. No hi va haver un cert grau de racisme en aquesta actitud condescendent? És clar que sí. És va permetre l’exhibició d’una estètica jihaidista, incloent-hi els passamuntanyes i una pistola (diuen que de plàstic), perquè el relativisme ètic és tan profund i irresponsable que ja no se sap on acaba i on comença la frontera entre la raó i el fanatisme.

La manifestació de dissabte no era, certament, per la pau al Pròxim Orient. Com tampoc no ho són mai les manifestacions convocades pel Fòrum d’Ermua per la pau a Euskadi. Ho dic amb totes les lletres. Agradi o no agradi. La manifestació de Barcelona va ser un acte esbiaixat de suport a una manera concreta d’entendre la justa causa dels palestins. La pitjor versió, no cal dir. La que es nega al diàleg. La integrista. Cap pacifista no es podia deixar entabanar per l’engany que fou aquella desfilada, perquè va ser tramposa fins a dir prou. A la manifestació de dissabte passat, s’hi van exhibir símbols religiosos (tots ells del mateix signe), es van llançar crits antisemites i es va donar per fet que tot el que passa en aquella zona és culpa del israelians. Més concretament, dels sionistes. Doncs no és veritat, tot i que un servidor no cregui que l’opció israeliana d’atacar Gaza hagi estat encertada ni que així es pugui arribar ràpidament a una solució pactada.

Si a Barcelona es volia contribuir a difondre un missatge de pau i de reconciliació, al capdavall de diàleg, entre dues parts enfrontades des de fa 60 anys, s’hauria d’haver convocat un acte completament diferent. Més de conciliació. De diàleg interètnic, si es vol dir així. No hauria estat bé, per exemple, que la comissió organitzadora de la manifestació hagués fet mans i mànigues perquè els israelians i els palestins favorables a la pau estiguessin representats al pòdium des d’on Llach va gosar llegir un manifest tenyit de judeofòbia? Si no es va fer així, com hauria pogut ser si haguessin copiat el fructífer model de diàleg interreligiós que acull Catalunya des de fa molt de temps, és perquè el de menys era la pau. L’important era condemnar els israelians que, segons el clixé, són més dolents que els terroristes palestins simplement perquè són rics, demòcrates, intrusos… i jueus.

Publicat a elsingulardigital, 14-01-09. Fotografia: Òscar Mach.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s