L’harmonització no és un rumor

Des que va esclatar la crisi econòmica ara fa dos anys, es veia a venir que tard o d’hora sortiria algú que atribuiria el desgavell espanyol al model d’Estat. A l’Estat de les Autonomies, vull dir. La sempre eficient fundació conservadora FAES, presidida per José M. Aznar, ha publicat un informe de 194 pàgines, elaborat per Julio Gómez-Pomar, Mario Garcés Sanagustín i Gabriel Elorriaga, que amb el títol ja ho diu tot: Por un Estado autonómico racional y viable. És un document decantat cap a l’economicisme, que recolza en la idea que les CCAA són un invent polític que no … Continua la lectura de L’harmonització no és un rumor

CNT, 100 anys

El professor Josep Termes, mestre d’historiadors, té en premsa un llibre que porta per títol, almenys provisionalment, Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). Els auguro que serà important, perquè és una síntesi, de gairebé 500 pàgines, dels coneixements acumulats durant tota una vida (enguany Termes farà 75 anys) dedicada a l’estudi de l’obrerisme a Catalunya i a Espanya. Els treballs de Termes sobre l’obrerisme arrenquen d’aquell ja mític llibre, del 1965 i reeditat el 2000, Anarquismo y sindicalismo en España: La Primera Internacional (1864-1881). La dedicació de Termes a l’obrerisme és paral·lela a l’estudi del catalanisme, perquè un fenomen … Continua la lectura de CNT, 100 anys

La partició del Sudan

Des d’ahir i fins al dia 15 d’aquest mes, tindrà lloc al sud del Sudan el referèndum per decidir si aquesta regió cristiana i africana esdevé un nou estat independent i se separa d’una vegada del nord àrab i musulmà. La celebració d’aquest referèndum és conseqüència de l’anomenat Protocol de Machako del 2002 i dels acords de pau del 9 gener de 2005, mitjançant els quals el sud del Sudan va accedir a una àmplia autonomia, després de la supressió del 1983, i el nord va adquirir el compromís de permetre-hi la celebració d’un referèndum d’autodeterminació al cap de sis … Continua la lectura de La partició del Sudan

El Catalanisme plural a Palau

La designació de quatre consellers independents en el nou Govern de Catalunya (que per a mi són cinc, atès que el conseller Mas-Colell té una vida orgànica a CDC més aviat nul·la) és el gran èxit de la Casa Gran del Catalanisme. Tothom ho ha destacat en el cas de Ferran Mascarell, però és evident que els nomenaments de Pilar Fernández Bozal, que limita amb l’altra banda de l’espectre polític, o de Francesc Xavier Mena i de Boi Ruiz, dos professionals de reconegut prestigi, responen a la mateixa lògica. Durant tres anys servidor ha treballat, des de la Fundació CatDem, … Continua la lectura de El Catalanisme plural a Palau

Hilari (Ernest) Raguer. Monjo i historiador

El pare Hilari Raguer i Suñer, de nom baptismal Ernest, va néixer a Madrid el 1928, però al cap d’un any ja era a Barcelona, on va créixer. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i el 1954 va ingressar al monestir de Montserrat. Al cap de sis anys, el 1960, va ser ordenat sacerdot. Quan se li pregunta què va ser primer, si la vocació religiosa o la vocació com a historiador, respon sense vacil·lar: «abans que res sóc monjo». Diu el pare Hilari (Ernest) Raguer que després de la vaga de tramvies del març de … Continua la lectura de Hilari (Ernest) Raguer. Monjo i historiador

Compromís amb la llibertat

Malgrat les puntes per dalt o per baix, el govern presidit per Artur Mas estarà integrat per homes i dones que se situen entre els 50 i els 60 anys. Són membres de la generació de la llibertat. Aquella que el 1975, a la mort del dictador, tenia entre 18 i 25 anys. El president Mas, que el 31 de gener en farà 55, arriba a dalt de tot de la política catalana en el millor moment de la seva vida. Per aquesta generació, que caldria anomenar dels setantes i que avui sobrepassa el mig segle, la construcció de la … Continua la lectura de Compromís amb la llibertat

Des de la tribuna del Parlament

Avui Artur Mas prendrà possessió del càrrec de president de la Generalitat de Catalunya a l’històric palau de la plaça de Sant Jaume. Dijous passat va ser investit en segona volta, gràcies a l’abstenció pactada amb el PSC, perquè ERC no va tenir prou cintura política en la primera. El to conciliador i institucional del discurs de Mas era una invitació, tot i sostenir-se en els principis programàtics de CiU, als republicans. Però no van saber trobar la fórmula per esdevenir decisius. No van ser els únics a qui Mas va picar l’ullet, certament; però la substància del que va … Continua la lectura de Des de la tribuna del Parlament

Debat d’investidura

Avui comença el debat d’investidura d’Artur Mas com a nou president de la Generalitat. Arrenca, doncs, una nova etapa en què, d’entrada, han desaparegut, o són a punt de desaparèixer, els líders que van pactar els dos tripartits. Ni Maragall, ni Carod-Rovira, ni Vallès, ni Saura, ni Baltasar, ni Bargalló, ni Vendrell, ni Benach, ni Huguet, ni Castells, ni Montilla,ni un llarg etcètera , ja no seran protagonistes de la política catalana en aquesta legislatura. De moment, sobreviuen Joan Puigcercós, Joaquim Nadal (un polític supervivent, i una mica surfista, perquè ell també va fracassar com a candidat socialista a la … Continua la lectura de Debat d’investidura

Sobre els desafectes i els derrotats

Les eleccions del 28-N han fet capgirar la política catalana com un mitjó. Ara, quan el fracàs del tripartit és incontestable, molta gent s’atorga el mèrit d’haver-lo predit amb molta antelació, per bé que les hemeroteques guardin un munt d’articles d’aquesta mateixa gent quan defensava sense recança aquesta fórmula de coalició. En reneguen a misses dites. Però, vaja, suposo que això deu ser normal en un país com el nostre, en què l’opinió política és tacticista fora de mida. Vull dir que és miop, perquè es forja en el driblatge curt, conjuntural, com a reacció al que es diu en … Continua la lectura de Sobre els desafectes i els derrotats

Josep R. Llobera

El dijous de la setmana passada, els ulls se’n va clavar en una necrològica publicada a La Vanguardia que deia així: “Josep R. Llobera Plana. Catedràtic d’Antropologia University of London. Ens ha deixat el 4 de desembre, a Londres. La teva esposa, Ann MacLarnon; les teves germanes, Mary, Tere i Carme; cunyats, nebots i família ho fem saber als amics i coneguts. El teu arrelament a Rocafort de Queralt, el teu esperit lliure i crític ens acompanyarà sempre”. Em vaig quedar astorat. No és que no sabés que el professor Llobera estava delicat de salut, el que em va sobtar … Continua la lectura de Josep R. Llobera