El gegant automobilístic nord-americà, l’emblemàtica General Motors (GM) de Detroit, finalment ha fet fallida. GM es va acollir a un pla segons el qual el govern nord-americà tindrà temporalment el control del 60% de la que va ser la icona del capitalisme. A més, hi aportarà 30.000 milions de dòlars (21.200 milions d’euros) per ajudar a convertir-la en una companyia amb menys deutes, més petita, més viable, més competitiva i també més ecològica en un mercat en què els cotxes de gran consum ja no tenen cabuda. L’objectiu, com va explicar el president dels Estats Units, Barack Obama, és que … Continua la lectura de GM i Obama

En una conferència el 1933 referida a la ingerència governamental espanyola en l’autonomia catalana acabada d’estrenar, Amadeu Hurtado apuntava que “l’autonomia dintre d’un règim unitari o bé s’ha d’aconseguir amb un acte revolucionari que posi el país davant d’un fet consumat, amb totes les conseqüències que es deriven d’un estat de revolta subsegüent, o bé s’ha d’aconseguir amb una lluita noble, amb una discussió lliure al voltant d’una taula; i en aquest cas, que ha estat el nostre, s’ha de trobar necessàriament en cada article de l’Estatut el rastre d’una victòria obtinguda o d’una transacció pactada”. És bo recordar aquestes … Continua la lectura de La il·lusió per l’Estat

Dilluns passat, el sempre sagaç Jordi Barbeta publicava a La Vanguardia un llarg article sobre els contactes entre el PSC i el PP de Catalunya per arribar a una entesa que els permetés aïllar CiU. La versemblança del relat era corprenedora, perquè Barbeta donava tota mena de detalls de la conxorxa, fins al punt que va ser el mateix Mariano Rajoy qui va beneir-la el dia de Sant Jordi, al Palau de Pedralbes de Barcelona, mentre la societat civil i política de Catalunya compartia simpàticament la diada a fora, al jardí. Si els murs del Palau haguessin estat transparents, tothom … Continua la lectura de PSC-PP

Fa temps que el socialisme espanyol ens ha pres la mida. De fet, des l’època de Felipe González i d’aquell eslògan tan primari però tan eficaç de “Por el cambio” amb el qual va obtenir la majoria absoluta el 28 d’octubre de 1982, els socialistes saben que a Catalunya la demagògia fàcil funciona. Vull dir que saben que als catalans els cal ben poca cosa per renunciar a ser constants en la defensa dels interessos nacionals. Divendres passat, per exemple, Miquel Iceta va destacar-ho, no amb aquest termes, òbviament, en l’acte de presentació del llibre de Toni Aira Els spin … Continua la lectura de La debilitat civil

El diumenge 10 de maig el PP de Catalunya es va gastar un munt de calerons per inserir un anunci de molt mal gust a La Vanguardia. Amb l’estil demagògic que caracteritza determinats diaris madrilenys, especialment El Mundo, o bé de cadenes de ràdio, sobretot quan la COPE era l’altaveu del periodisme feixistitzant, el PP ha encetat una campanya contra la LEC pel front sempre rendible de la suposada discriminació lingüística del castellà a Catalunya. Si no fos perquè estic segur que aquesta serà la cançó de la temporada, que anirà creixent a mesura que passi els temps, no pagaria … Continua la lectura de L’anunci del PP i el català a l’ensenyament