Quim Torra, jefe del Govern

Llegiu-lo en català Quim Torra no es un fascista. Ni siquiera es un nacional-populista, que es el eufemismo que utiliza Pierre-André Taguieff para designar la extrema derecha actual, articulada a partir de los conflictos de la sociedad postindustrial, de las crisis económicas y del miedo al otro de segmentos de la población, dejando de lado las identificaciones clasistas. La propaganda unionista contra Torra no tiene sentido. Es obscena. Y cuanto más católicos son los articulistas, más obscena es. Unos le acusan de supremacista y otros —incluyendo una porción de soberanistas— de intelectual apolítico. En todo caso, un sospechoso habitual. “Los errores son insoportables cuando son irreparables”, dejó escrito George Steiner. Se … Continua la lectura de Quim Torra, jefe del Govern

El president republicà i de les lletres

Léalo en español Finalment ha comparegut la guia telefònica. El segon dia del debat d’investidura, Quim Torra s’ha plantat davant els diputats i diputades amb un discurs que certament recordava tots els avorrits discursos dels anteriors presidents, basats en l’enumeració de les mesures que es plantegen desenvolupar al llarg de la legislatura. Ha estat un discurs no gaire llarg però que ha estat seguit amb atenció per l’hemicicle i el públic que omplia totes les sales disponibles del Parlament, avui ple a vessar. Quan la gent ensuma que les circumstàncies estan a punt de canviar, llavors es deixa veure per … Continua la lectura de El president republicà i de les lletres

Franquisme sense Franco

Léalo en español “Vivim temps perillosos al nostre país”, avisa James Comey, l’exdirector de l’FBI despatxat per Donald Trump, alarmat per “un ambient polític on es repliquen fets bàsics, es qüestiona la veritat, la mentida es normalitza i les conductes contràries a l’ètica s’ignoren, es perdonen o es premien”. A A higher loyalty (“Una lleialtat més gran”), un llibre de memòries que promet ser la bomba, Comey ofereix un retrat descarnat de l’Administració Trump i del seu president. Comey, membre, no obstant això, del Partit Republicà, parla dels EUA, però podria estar parlant d’Espanya, atès que la normalització de la … Continua la lectura de Franquisme sense Franco

Com dos ous ferrats

Léalo en español No és una condemna. És una esperança. Avui fa sis mesos i un dia del referèndum de l’1-O. La resistència ciutadana contra les agressions policials va convertir aquella jornada en una defensa pacífica de la democràcia. L’1-O serà per als que el vam viure —i els nostre descendents— el mite que per als nostres pares i avis va ser la defensa de la República i la Guerra Civil. Fins i tot serà un mite més sa i net, a pesar de les falsedats, perquè en aquest cas només hi ha hagut víctimes d’un bàndol, el dels demòcrates … Continua la lectura de Com dos ous ferrats

Abrazos, los justos

Llegiu-lo en català En algo le doy la razón a Inés Arrimadas. Catalunya somos todos. Los unionistas y los independentistas, del mismo modo que en el pasado los franquistas y los antifranquistas también eran todos ellos catalanes. La dictadura no hubiera sobrevivido tanto si no hubiera contado con el apoyo de muchos catalanes, empezando por Francesc Cambó, el líder catalanista que financió el golpe de estado. Sus razones tendría, pero lo cierto es que ayudó a imponer un régimen sin libertades, represivo e injusto, que costó la vida, la cárcel o el exilio a muchos catalanes demócratas. Cuando la policía se personaba … Continua la lectura de Abrazos, los justos

Torrent i la soga groga

Léalo en español   Sabeu per què portem dies i dies encallats? Per què no ha arrencat la legislatura? Doncs perquè els polítics s’han deixat endur per la prudència dels advocats que els assessoren. I és que la política l’han de fer els polítics i no els seus ajudants, de la mateixa manera que la política no pot quedar eclipsada pel calendari judicial. En aquest país no tan sols volem proclamar la república a les cinc de la tarda com si estiguéssim prenent el te a la cambra dels Lords de Londres, sinó que, a més, no volem assumir cap … Continua la lectura de Torrent i la soga groga

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

La quiebra de la libertad

Llegiu-lo en català No recuerdo por qué la anoté ni cuándo. Ni tampoco sé de quien es, pero hoy me parece una afirmación que le va como anillo al dedo para describir lo que está pasando en España: “La construcción de un país no se puede desligar de la libertad que se respire en él”. España es una prisión gigantesca para muchos catalanes. Da igual que otros muchos piensen que la represión contra los independentistas es la mejor solución para parar la ola soberanista. El tsunami que lleva casi una década agitando Catalunya no va a retroceder con encarcelamientos, exilios, … Continua la lectura de La quiebra de la libertad

La conxorxa dels penedits

Léalo en español El rellotge ja està en marxa. A partir de la constitució del Parlament, ha començat el compte enrere per posar data a la celebració del debat d’investidura de qui haurà de ser el president de la Generalitat els propers quatre anys. L’estat treballa sense descans per impedir que la investidura respongui als desitjos expressats per la població el 21-D. Ciutadans va ser el partit més votat, però en un règim parlamentari com el nostre, el que compta és la capacitat d’un partit o una coalició per recaptar els 68 diputats i diputades que fan la majoria absoluta … Continua la lectura de La conxorxa dels penedits

“Reservoir dogs” indy

Léalo en español No sé si recorden la pel·lícula Reservoir dogs, de Quentin Tarantino, estrenada el 1992, el mític any olímpic. És la història d’un grup de gàngsters que planegen un robatori, que acaba resultant un autèntic fracàs. Va ser una pel·lícula de culte, especialment pel vestuari i, en general, per l’estètica i la música marca de la casa. Va ser una pel·lícula que va definir una època. I va ser-ho tant, d’important, que fins i tot un dels pòsters que l’anunciaven va servir d’inspiració al PSC durant la campanya electoral a les eleccions generals espanyoles de l’any 2008. Una … Continua la lectura de “Reservoir dogs” indy