Macià, Companys… Puig i Cadafalch

La història sovint tan sols és un record de marbre. Literalment. I de vegades és tan sols opinió. Costa molt que algú parli d’història sense projectar-hi els seus ideals.Els poso un exemple. Si vostès demanen a un catalanista moderat clàssic com valora els grans líders del catalanisme d’abans de la Guerra Civil, vull dir què pensa de Macià, de Companys, de Cambó o de Prat de la Riba, la resposta serà més o menys aquesta: Macià va ser l’encarnació del mite d’emancipació i Prat de la Riba va ser l’home de govern per antonomàsia. I Companys? Ui! —farà d’entrada—, perquè … Continua la lectura de Macià, Companys… Puig i Cadafalch

Félix Ovejero, la FAES i l’etnicisme

El passat 6 de març, la Faes va convocar a Barcelona el seminari Cataluña en España: historia, cultura e identidad. Hi van participar alguns dels historiadors de capçalera d’aquesta institució presidida per José María Aznar: el catedràtic Ricardo García Cárcel, professor a la UAB i membre de la Real Academia de la Historia, o bé Jordi Canal, professor a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Tots dos són entusiastes abanderats de la historiografia nacionalista espanyola. Amb l’excusa de combatre la historiografia romàntica catalanista, la seva passió espanyola els porta a seleccionar els episodis de la història que … Continua la lectura de Félix Ovejero, la FAES i l’etnicisme

Évole i el 23-F

La història és silenci. Són els analistes, normalment els historiadors, els que fan parlar el passat i li donen sentit. Cada investigació, cada reportatge que aconsegueix aportar una mica de llum als enigmes d’ahir, hauria de ser una celebració perquè té els mateixos efectes que la descoberta del doctor Joan Massagué respecte dels mecanismes de la metàstasi tumoral. La història no són els fets, doncs. Aconseguir revelar-los és, si de cas, posar dates en el calendari del passat. Res més. La història és una altra cosa. Són les preguntes, sobretot. Les hipòtesis. Les intuïcions. I també la imaginació de l’investigador, … Continua la lectura de Évole i el 23-F

Déjà vu

Josep Pla va escriure que Catalunya vivia en una perpètua “crisi d’autoritat”. Parlava, sobretot, de l’arrelament de l’individualisme i del mal govern que empenyia el poble cap a l’anarquia: “El poble català, que, de l’autoritat, només n’ha conegut un burocratisme sovint dissolvent, generalment ignorant, sempre foraster, viu enmig d’una anguniosa incomoditat, sense confort polític.” La crisi institucional que es va viure a Catalunya arran de la mort d’Enric Prat de la Riba, l’1 d’agost de 1917, també va comportar un estat d’esperit com el que va descriure Pla. Certament, la mort del “Gran Català”, com l’anomenaven els seus seguidors, va … Continua la lectura de Déjà vu

Javier Cercas i el mite de la transició

Sóc dels que no entenen per què hi ha qui celebra d’una manera desmesurada Anatomía de un instante (2009), de Javier Cercas. No parlo del valor literari de l’obra, prou bo pel meu gust, sinó del que explica en aquesta crònica del que fou el 23-F. De la tesi que defensa, en definitiva. Això mateix em va passar amb un altre llibre seu: Soldados de Salamina (2001). Una de les claus de l’èxit de Cercas és que escriu bé, mentre que, per norma general, els historiadors professionals no saben escriure. I si en saben, sovint escriuen dirigint-se als col·legues, a … Continua la lectura de Javier Cercas i el mite de la transició

Per què van matar Salvador Puig Antich?

El periodista Jordi Panyella acaba de publicar el llibre Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial). Al cap de quaranta anys de l’execució del jove anarquista català, les circumstàncies de la seva detenció, procés i execució encara no són clares. Aquest nou llibre aporta testimonis inèdits fins ara que demostren que el sumari de Puig Antich va ser un muntatge policial. Un dels testimonis és de qui va llegir el sumari al judici. Ara revela que es van ocultar documents.  Un altre dels testimonis clau és el de dues infermeres de l’Hospital Clínic que van atendre Puig Antich de les … Continua la lectura de Per què van matar Salvador Puig Antich?

La història, ara que en parlen

Enguany estem de celebració. I no em refereixo tan sols al fet que la majoria parlamentària ens hagi convocat a les urnes el 9 de novembre, sinó perquè aquest 2014 es commemora el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya i el tricentenari d’una derrota que estava cantada, sobretot després que el 1711 ens abandonés el rei que defensàvem i que el 1713 ho fessin els aliats anglesos. La derrota va ser heroica, ja ho sabem, i tràgica, perquè vam perdre les Constitucions i es va voler arraconar la llengua, encara que, com va escriure Pierre Vilar en … Continua la lectura de La història, ara que en parlen

Per dignitat, també

L’any 2004 vaig donar la conferència L’exacerbació dels esperits. Liberals i conservadors davant el catalanisme a la universitat nord-americana de Duke. Hi vaig començar indicant que el coronel Vicenç Guarner, el sotssecretari de la conselleria de Defensa el 1936, es queixava en l’apèndix del llibre Espanya davant Catalunya —el títol original alemany del qual era substancialment diferent:Catalonien gegen Spanien (Catalunya contra Espanya)—, que l’autor d’aquella obra, l’austríac Anton Sieberer, incorregués en l’error de subratllar la pretesa inhibició catalana durant la Guerra Civil. Guarner advertia que no era estrany que un estranger opinés d’aquella manera ja que aquell era el sentir de molts espanyols no catalans … Continua la lectura de Per dignitat, també

Elogi de la realitat impura

Aquest és l’elogi de l’assaig que vaig llegir durant la VI Nit del Pensament, que va tenir lloc a la seu de la Fundació CatDem el 30 d’octubre de 2013 Per norma general, s’accepta que per superar la fantasia —o fins i tot a una il·lusió utòpica— cal atansar-se a la realitat. Que cal tenir-la en compte, si més no. La realitat, però, no és mai única. O almenys no tothom la percep de la mateixa manera. La realitat ens desafia sempre i per això ens obliga a observar-la sense passió. Ignorar o distorsionar la realitat perquè coincideixi amb la … Continua la lectura de Elogi de la realitat impura

Moderats i independentistes

La Vanguardia va publicar ahir un editorial, “¿Quién teme a los moderados?”, que és d’aquells que pretenen marcar l’agenda política. És ben legítim. Tots els diaris del món ho intenten, per bé que no sempre ho aconsegueixin. El diari barceloní darrerament ha errat en les seves apostes polítiques. Deu ser perquè no hi ha cregut de veritat o bé perquè les ziga-zagues en política no tenen el mateix efecte que el sistema tiki-taka té en el futbol. En política es perd el control del temps i de l’espai quan l’actitud és erràtica. La història de La Vanguardia és la història … Continua la lectura de Moderats i independentistes