L’edifici en ruïnes de la memòria

Com a conseqüència d’un requeriment municipal, l’Espai Memorial Democràtic (EMD), ubicat a la via Laietana, 69, ha tancat. Es veu que no complia les normatives de seguretat. En aquest edifici hi havia tingut la seu el Banc Condal. Després va esdevenir la seu del Departament d’Interior. Amb el segon tripartit, aquest edifici envellit, que diuen que està afectat d’aluminosi, va acollir l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i aquest espai per a exposicions del Memorial. Entre els locals dels uns i el dels altres, un munt de plantes buides amb rates que corren amunt i avall. Això és conegut … Continua la lectura de L’edifici en ruïnes de la memòria

CNT, 100 anys

El professor Josep Termes, mestre d’historiadors, té en premsa un llibre que porta per títol, almenys provisionalment, Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). Els auguro que serà important, perquè és una síntesi, de gairebé 500 pàgines, dels coneixements acumulats durant tota una vida (enguany Termes farà 75 anys) dedicada a l’estudi de l’obrerisme a Catalunya i a Espanya. Els treballs de Termes sobre l’obrerisme arrenquen d’aquell ja mític llibre, del 1965 i reeditat el 2000, Anarquismo y sindicalismo en España: La Primera Internacional (1864-1881). La dedicació de Termes a l’obrerisme és paral·lela a l’estudi del catalanisme, perquè un fenomen … Continua la lectura de CNT, 100 anys

Hilari (Ernest) Raguer. Monjo i historiador

El pare Hilari Raguer i Suñer, de nom baptismal Ernest, va néixer a Madrid el 1928, però al cap d’un any ja era a Barcelona, on va créixer. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i el 1954 va ingressar al monestir de Montserrat. Al cap de sis anys, el 1960, va ser ordenat sacerdot. Quan se li pregunta què va ser primer, si la vocació religiosa o la vocació com a historiador, respon sense vacil·lar: «abans que res sóc monjo». Diu el pare Hilari (Ernest) Raguer que després de la vaga de tramvies del març de … Continua la lectura de Hilari (Ernest) Raguer. Monjo i historiador

Tres pàgines de profunditat

El document del Cercle d’Economia Una nova legislatura i un doble objectiu: desenvolupar una efectiva gestió de govern i refer el pacte constitucional, té tan sols tres pàgines. Són tres full d’una importància cabdal. Ho han destacat molts comentaristes, sobretot perquè, com bé es deia en l’editorial de la Fundació CatDem de dijous passat, el document del Cercle d’Economia no és un memorial de greuges ni una crítica a cap govern en concret o contra una determinada política. Intenta supera els conjunturalismes i els mers tacticismes que massa sovint contaminen la política del nostre país. Certament, el document del Cercle … Continua la lectura de Tres pàgines de profunditat

Sindicalisme 2.0

He tingut el privilegi de poder llegir l’original d’un llibre que, almenys de moment, porta per títol Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). N’és l’autor Josep Termes, el més gran historiador, per bé que no sempre prou reconegut, de l’obrerisme i el catalanisme. Per separat i en la intersecció, vull dir com a moviments autònoms i l’obrerisme com a fonament del catalanisme. Són aquelles famoses arrels populars del catalanisme que, incomprensiblement, l’esquerra catalana de postguerra va refusar que existissin per pur doctrinarisme marxistoide. A la llum de la teoria estalinista de la nació, que el catalanisme –o sigui, el … Continua la lectura de Sindicalisme 2.0

Rozas i la memòria del PSUC

Si, com ha escrit Simona Skrabec, a Vukovar, a Sarajevo o a Srebrenica va néixer el segle XXI, que és el segle de la indiferència, a Chelmno (el primer camp de concentració), a Buchenwald, a Auschwitz o al vast arxipèlag del gulag soviètic es va començar a covar la tragèdia del segle XX. No sé si aquesta centúria va ser llarga o curta, per bé que m’inclino a pensar que va ser dramàticament antiil·lustrada, atesa la intensitat i perversió dels fets, que van des de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial a la devastació general de la Segona, incloent-hi … Continua la lectura de Rozas i la memòria del PSUC

Els presidents idolatrats

Quan anava a abordar el perfil del president Tarradellas, m’he adonat que se m’estava acabant l’espai que tinc assignat per escriure en aquest diari. Podia haver decidit retallar l’article, però hauria desfigurat la intenció del que vull explicar sobre la política catalana contemporània a través de la reflexió sobre què han aportat, o no, els presidents de la Generalitat, des de Francesc Macià fins a l’actual, al pensament polític. Finalment, he decidit partir l’article en dues parts. En aquest primer, em centraré, només, en els tres presidents diguem-ne històrics, sense fer esment del benemèrit Josep Irla o d’altres que van … Continua la lectura de Els presidents idolatrats

La construcció del mite Macià

Alfred Bosch es pregunta, en l’única recreació literària que ha merescut el mite macianenc, L’Avi. Confessions íntimes de Francesc Macià (2000): «Com va canviar tant el coronel Macià? —es demanaren alguns. Com va passar de ser un espanyol prudent a ser un insurgent català? Què se li va girar dins del cervell? I encara d’altres voldran trobar la clau d’un guió teatral: el revolucionari, creix o neix? El cabdill de la rebel·lió separatista, l’ídol dels humils, podria haver estat un altre home? O sempre va dur a l’interior la llavor dramàtica? Com es fa un insurrecte?». Espero haver-los donat alguna … Continua la lectura de La construcció del mite Macià

Miquel Grau

El BNV ha entrat al registre general de Presidència de la Generalitat Valenciana una petició per demanar que sigui concedida l’Alta Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Miquel Grau i Gómez. Me’n vaig assabentar per mitjà del Facebook, on el Bloc ha creat un grup de suport a la iniciativa i hi recapta adhesions. Però qui era Miquel Grau? I, sobretot, què representà? Miquel Grau i Gómez avui tindria 52 anys si no fos que l’octubre del 1977 un “maó feixista”, per dir-ho de la manera del titular del reportatge sobre la seva mort del setmanari interviu de … Continua la lectura de Miquel Grau

“Historiador debatió sobre memoria histórica en X Encuentro Iberoamericano de Cementerios”

En entrevista con eltiempo.com Agustí Colomines, director de la Fundación Catalanista y Demócrata Trias Fargas, aseguró que ‘la memoria no puede convertirse en un ‘reality show’ de buenos y malos’. Y para reforzar su afirmación aclaró que la construcción de memoria histórica es comparable con los conflictos de pareja: “si no dices las cosas a tiempo como son y te las callas por un buen tiempo, después será peor, es mejor que enfrentemos las cosas porque después de la tormenta llega la calma”. El ejemplo le sirve a Colomines, ex director del centro de la Unesco en Barcelona, para señalar … Continua la lectura de “Historiador debatió sobre memoria histórica en X Encuentro Iberoamericano de Cementerios”