El final de Camelot

Arran de la mort del senador Edward Kennedy, la premsa internacional ha destacat que amb la seva desaparició també s’acabava l’anomenada Camelot’s era que havia inaugurat el seu germà John. Ara bé, hi ha un aspecte de les necrològiques o reportatges que he pogut llegir -com ara els articles dels diaris britànics The Gaurdian o The Independent o les necrològiques del Chicago Tribune i de The New York Times– que m’ha sobtat, perquè topa amb la tradició d’aquí, que consisteix a parlar sempre bé dels morts. No sé si és qüestió de tradició religiosa, perquè la premsa que tenia a … Continua la lectura de El final de Camelot

No ens equivoquéssim pas

És ben curiós que aquells que es consideren els representants de la voluntat popular, a l’hora de la veritat desconfien de les iniciatives que donen veu al poble. Això és el que ha passat amb els socialistes i la iniciativa de Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) de convocar una consulta popular el pròxim 13 de setembre. A dreta a llei, és cert que l’Ajuntament d’Arenys de Munt ha comès l’error d’afegir-se a la iniciativa i de cedir un local públic per celebrar-hi la consulta. Això ha permès, no ens enganyem, que l’Estat reaccionés i que una jutgessa revoqués l’acord municipal … Continua la lectura de No ens equivoquéssim pas

Nou curs

Reprenc, després d’uns reconfortants dies de vacances, la columna que generosament m’ofereix en Rafael Ribot, director d’aquest diari digital. Des de l’estranger, més o menys he anat seguint què es coïa a l’interior del país, per bé que la “polèmica”, si és que se’n pot dir així, sobre la convocatòria d’una manifestació per donar resposta a la sentència del TC sobre l’Estatut l’he trobada surrealista. Som incorregibles. O més ben dic: em fa l’efecte que determinats polítics catalans no canviaran mai de manera de fer perquè no en saben més. I això que n’hi ha que ocupen càrrecs de molta … Continua la lectura de Nou curs

Amb ulls estrangers

Quan ets lluny de casa, a l’estranger, t’adones que Catalunya és, com diu la cançó de Lluís Llach, un país petit. Vaja, que no existeix des d’un punt de vista informatiu si no és que la notícia va acompanyada d’un escàndol majúscul o de la típica contaminació que escampen els corresponsals de la premsa estrangera que, de Madrid estant, repeteixen els tòpics que corren per la capital espanyola sobre la discriminació del castellà a Catalunya, l’excessiu poder de les autonomies que, consegüentment, debilita l’Estat, etcètera, etcètera. Però tot plegat és quincalla, perquè la realitat és que, per norma general, Catalunya, … Continua la lectura de Amb ulls estrangers

Leszek Kolakowski

El 17 de juliol va morir en terres angleses el filòsof i historiador de les idees Leszek Kolakowski. Havia nascut a Radom, Polònia, el 1927, i en va haver de marxar el 1968 perseguit per les autoritats comunistes poloneses, que des del 1956 li havien prohibit ensenyar a la universitat de Varsòvia. El cas de Kolakowski no és únic, perquè molts intel·lectuals de l’Europa de l’Est que inicialment se sentien identificats amb el marxisme, per bé que des d’una perspectiva revisionista, van evolucionar, precisament perquè vivien sota un sistema totalitari que recolzava en el marxisme, cap a la defensa acèrrima … Continua la lectura de Leszek Kolakowski

El mite de la setmana tràgica

L’apropiació política de la història té aquesta nefasta conseqüència. Gairebé no se n’escapa ningú. I al final s’acaba confonent història amb la memòria i la propaganda amb la història. El darrer exemple és la commemoració del centenari de la Setmana Tràgica, arran del qual malauradament s’ha tornat a posar en marxa la propaganda mistificadora. Fenòmens històrics com l’anticlericalisme o la tensió entre civilisme i militarisme, que són aspectes centrals per explicar què va passar el 1909, no són revisats des de la perspectiva historiogràfica, sinó des de la més pura i irritant opinió. O el que és pitjor: embolcallats amb … Continua la lectura de El mite de la setmana tràgica

1979+1981+2003+2006+2009 =?

Arran de l’últim acord de finançament, hi ha hagut qui l’ha volgut celebrar des d’un injustificat optimisme. De les moltes coses que s’han dit, moltes d’elles banals i tacticistes, tanmateix n’hi ha una que mereix dedicar-hi un comentari. Tot i que el nou finançament ha quedat lligat a la Lofca més que no pas a l’Estatut, atès que se salta tot allò que s’hi diu en aquest respecte, els exegetes d’aquest nou acord el presenten com si fos la culminació -la segona part, vull dir- dels pacte entre Catalunya i l’Estat que fou l’Estatut del 2006. Aquesta interpretació, que posa … Continua la lectura de 1979+1981+2003+2006+2009 =?

Finançament “XL” vs. Estatut “S”?

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va fer unes declaracions en què considera que s’ha aconseguit “un finançament XL” amb un Estatut de “talla S” perquè els de CiU van “encongir” el primer document d’Estatut després del pacte amb Zapatero del gener del 2006. L’exlíder d’ERC és un home que, malgrat no tenir gaire sentit de l’humor, sí que té una certa gràcia a l’hora de fer metàfores populistes. Diu que aquest finançament és de la talla XL. Posem que sí, però és il·legal segons una llei en vigor, per bé que estigui amenaçada per la possible sentència negativa del … Continua la lectura de Finançament “XL” vs. Estatut “S”?

Notícies trampa

De viatge per terres basques, llegeixo un reportatge de Paula Gil a la contra del diari Deia sobre les mentides, o si ho volen plantejar més benèvolament, sobre els rumors que circulen per la xarxa. Es veu que aquest mes de juliol, a més de les gairebé sis milions d’entrades que comenten la mort —o no?— de Michael Jackson, i d’unes quantes dedicades a la desaparició del còmic Ed McMahon i de l’actriu Farrah Fawcett, també n’hi ha un munt que donen per morts George Clooney, Jeff Goldblum i Natalie Portman (estimbada per un penya-segat de Nova Zelanda), Harrison Ford … Continua la lectura de Notícies trampa

El model

En unes declaracions fetes a principis de mes, el president de la Generalitat de Catalunya va dir, referint-se al finançament, que estava convençut que l’estat i la Generalitat signarien un bon acord abans de les vacances d’estiu. Escric sense tenir notícies sobre si aquest desig presidencial s’ha produït [quan penjo el post l’acord és ferm i fins i tot ratificat pel CPFF]. Però com que el president també va voler deixar clar que, més que els terminis, el que importa de veritat és el model, doncs parlem-ne. Més enllà de si és veritat o no el que explica el president Montilla … Continua la lectura de El model