Home

estatut

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va fer unes declaracions en què considera que s’ha aconseguit “un finançament XL” amb un Estatut de “talla S” perquè els de CiU van “encongir” el primer document d’Estatut després del pacte amb Zapatero del gener del 2006. L’exlíder d’ERC és un home que, malgrat no tenir gaire sentit de l’humor, sí que té una certa gràcia a l’hora de fer metàfores populistes. Diu que aquest finançament és de la talla XL. Posem que sí, però és il·legal segons una llei en vigor, per bé que estigui amenaçada per la possible sentència negativa del TC. Els polítics haurien de ser els primers a saber com funciona el sistema. La legalitat del sistema, vull dir. És que sinó es corre el risc de confondre a la gent. El pacte entre Mas i Zapatero no es va saltar cap norma legalment vigent, perquè la llei orgànica que és l’Estatut encara no era aplicable; en canvi, el pacte de finançament s’ha saltat l’Estatut que va costar tant de fer néixer. Això és així, es miri com es miri. Aquells que se salten les normes cometen una il·legalitat. Punt i final.

Si quan el vicepresident del Govern parla de talles vol dir que la Generalitat ha aconseguit més diners, és evident, almenys en el paper, que l’acord preveu un augment de les assignacions pressupostàries. Però no cal llançar les campanes al vol, perquè tot dependrà dels càlculs que encara s’han de fer i d’aprovar, de la reforma de la LOFCA, de l’import de la recaptació de la cistella d’impostos i del fet que qui vingui després de la senyora Salgado, o fins i tot del mateix Zapatero ―perquè el 2012 és lluny i, a més, ja s’hauran celebrat noves eleccions a Espanya―, estigui disposat a mantenir el pacte. Un acord a futur és tan volàtil com la borsa. Tot depèn del clima polític que predomini a Espanya i a Catalunya. Però el nou finançament no té ni de bon tros la transcendència política que té l’Estatut. Em refereixo que l’Estatut és la raó de ser de l’autogovern, per damunt del finançament, que només en cobreix la dimensió econòmica. És per això que m’ha semblat reprovable que el Govern de la Generalitat s’hagi saltat la legalitat estatutària per un munt d’euros més dels que fins ara rebíem. I és per això, també, que segurament la talla de l’actual Estatut deu ser, fins i tot a pesar de les tisorades, “XXL” per permetre un finançament “XL”. L’ordre de les coses és aquest i no pas el que ens planteja el vicepresident Carod.

Des del 2003 la política catalana neda en un mar de taurons. El procés d’elaboració de nou Estatut és a punt de naufragar en la sala del TC. Però és que ara fins i tot s’ha pogut comprovar que els principals enemics de l’autogovern som nosaltres mateixos, perquè per aconseguir un acord de finançament que tan sols reconeix la insuficiència financera del que fins ara rebia Catalunya, ens saltem l’Estatut sense empatxar-nos. La teoria que hi ha rere aquesta actitud és coneguda. És aquella que menysprea la lletra del text per ressaltar-ne allò que té de pacte amb l’Estat. L’Estatut del 2006 no és cap pacte amb l’Estat. Tant de bo que fos així, com ho va ser l’elaboració del de 1979! Des del cop d’Estat de 1981 el pacte amb l’Estat es va trencar i tot el que va venir després s’encaminava a l’harmonització autonòmica. És per aquesta raó que la proposta d’Estatut del 2006 va convertir-se més que mai en la negociació d’una llei orgànica. És que si fos d’una altra manera, ara no estaríem pendents de l’espasa de Dàmocles del TC. Per molt patriòtica que pugui semblar aquesta teoria de l’Estatut com a pacte amb l’Estat, de fet només posa de manifest la ficció que domina la política catalana. I també en mostra la debilitat, perquè és incapaç de fer complir una llei aprovada en referèndum que va costat sang, suor i llàgrimes, a més de carregar-se el primer govern tripartit i, a la fi, el president de la Generalitat que va propiciar-ne l’aprovació. Calia tanta penitència per arribar on s’ha arribat amb aquest acord de finançament? No. Amb l’Estatut de 1979 segurament també hauríem pogut esgarrapar els calés que diuen que arribaran d’aquí a no sé quants anys. No és de talles que hem de parlar, doncs.

Publicat a elsingulardigital, 22/07/09

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s