No som una carpeta

Finalment, i després que algú li esgarrés els plans, Zapatero ha fet efectiu el relleu de diversos ministres. No són canvis insubstancials, perquè se’n va Pedro Solbes, el ministre d’Economia que no va saber preveure la crisi. És, per tant, un canvi que no ha sorprès ningú. La sorpresa és, si de cas, haver substituït Solbes per Elena Salgado, que, si bé és economista, no se li coneix una gran trajectòria en aquest camp. Més aviat és una servidora de l’Estat, amb ribets jacobins marcadíssims, com s’ha pogut comprovar mentre ha estat ministra d’Administracions Públiques. Llevat del canvi en la … Continua la lectura de No som una carpeta

Catalunya a Europa

Un cop conegut que Maria Badia serà la primera candidata del PSC a les llistes del PSOE per al Parlament Europeu, s’ha encetat una petita polèmica sobre què s’hi va fer a Europa. Deixin-me dir, d’entrada, que en això de les eleccions europees hi ha molt d’obscurantisme, començant pel fet que no s’acaba d’explicar del tot a qui es vota. Per exemple, a les eleccions del 2004, Raimon Obiols i Maria Badia eren els candidats dels PSC en les llistes del PSOE i per això ocupaven els llocs 4 i 18, respectivament. Van ser elegits tots dos, però perquè el … Continua la lectura de Catalunya a Europa

Em vénen ganes de fugir

Ahir es van donar a conèixer els noms dels nous ministres. No auguren res de bo, llevat, si de cas, de la reformulació del ministeri d’Educació, que reincorpora les universitats a l’univers d’on no haurien d’haver sortit mai (ja veuran com en la pròxima remodelació del govern de la Generalitat passarà una cosa semblant, perquè la còpia en aquest sentit és d’escàndol). A més, la creació del nou ministeri de Coordinació Territorial, que ocuparà Manuel Chaves com a tercer vicepresident, no és precisament una bona notícia. Fa molt de temps que Chaves marca el ritme del desenvolupament autonòmic de l’Estat. … Continua la lectura de Em vénen ganes de fugir

Vidres, manifestacions i intransigències

Escric aquest article al bar del Kingsway Hall Hotel, a Londres, on sóc per assistir al congrés anual de l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN) amb el professor Ivan Serrano-Balaguer, docent, també, de l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris de la UOC. Abans de posar-me a escriure, veig que arriba una furgoneta, seguida d’un gran camió que tragina tota mena d’andròmines. De seguida les descarreguen, i en un tres i no res els operaris es posen a tapar la façana de vidre de l’hotel amb unes plaques de fusta, com les que posen en algunes obres quan encara … Continua la lectura de Vidres, manifestacions i intransigències

Bon cop… de porra!

Quan jo era petit i el dia de Sant Jordi anava al Palau de la Generalitat de la mà del meu pare per veure l’exposició de roses que s’hi feia, sempre m’havien encuriosit aquells homes que portaven barret de copa, espardenyes blanques i una lluent botonada. El pare em deia que aquells senyors, alguns una mica panxuts, havien estat la policia de la Generalitat republicana i que potser un dia ho tornarien a ser. Jo, que el dia de l’enterrament de la meva àvia materna, la freda tarda del 31 de gener de 1964, vaig veure arribar el pare des … Continua la lectura de Bon cop… de porra!

Els anti-Bolonya i la democràcia

Arran del tancament de la Facultat de Geografia i Història a resultes dels incidents que hi van tenir lloc la setmana passada, va encetar-se una debat entre professors sobre què representava aquella decisió. Servidor també va participar-hi perquè em vaig quedar astorat dels arguments que van exhibir alguns professors, contraris a la decisió de la degana, fins al punt de comparar la situació actual amb la franquista, quan els estudiants no tenien cap possibilitat d’expressar la seva opinió si no era mitjançant la protesta radical i, diguem-ho així, alternativa a l’statu quo universitari. La universitat franquista no era, evidentment, democràtica. Ara … Continua la lectura de Els anti-Bolonya i la democràcia

Quintín Cabrera

Tinc un amic que diu que està espantat perquè dia sí dia també llegeix als diaris les esqueles mortuòries d’aquells que, per una raó o una altra, van ser el dietari de la seva joventut. A mi també em passa, li ho dic sovint, perquè és evident que ens hem fet grans i els qui ens precedeixen encara ho són més. Per bé que en això de rebre la mort no es respecta ni l’ordre ni la cronologia, és lògic que els més grans marxin primer. El dissabte 14 de març, mentre repassava les esqueles de La Vanguardia –que és … Continua la lectura de Quintín Cabrera

La resignació republicana

Segons un conseller republicà del govern Montilla, ara resulta que hem de resignar-nos davant el mal finançament que s’augura atès els reiterats incompliments de Rodríguez Zapatero. I aquest conseller ho diu sense empatxar-se, amb aquell cinisme que el caracteritza. I és que aprofita l’avinentesa per indicar que aquest o qualsevol altre finançament serà sempre un pedaç perquè la culpa és de l’oposició —de dretes, no cal dir— que va pactar l’Estatut amb Zapatero. Per què els republicans són sempre més exigents amb els nacionalistes catalans que no pas amb el federalistes a qui s’han encadenat perpètuament, els qual, a més, … Continua la lectura de La resignació republicana

Un aclariment sobre Navarra

En l’últim article que vaig publicar a l‘Avui i que he reproduït en aquest blog, Positivar la crisi, va desaparèixer, per motius d’espai, un aclariment que feia sobre l’aposta per les energies renovables a la Comunitat Foral de Navarra. Hi deia que Navarra era una autonomia que ha estat més a mans dels conservadors que no pas dels socialistes, però que aquesta aposta va arrencar el 1984, amb la presidència del socialista Gabriel Urralburu. I que, tanmateix, el líder dels socialistes navarresos havia hagut de deixar la política acusat de corrupció el 1994. L’eliminació d’aquest aclariment podia capgirar la intenció … Continua la lectura de Un aclariment sobre Navarra

Positivar la crisi

Dimecres passat, La Vanguardia va dedicar els primers articles dels suplement Cultura/s a la qüestió de la crisi econòmica. Més ben dit, a la lectura alternativa de la crisi amb l’accent exòtic, seguint l’estela del que agrada tant al CCCB, de l’economia ecològica de Joan Martínez Alier i la psiconomia d’Àlex Rovira. La tesi del primer article, titulat Buena crisis, l’autor del qual és Jordi Pigem, és que des dels inicis de la globalització els bioeconomistes i els economistes ecologistes havien advertit que el creixement econòmic s’havia convertit en una carrera contra la geologia, la biosfera i el sentit comú. … Continua la lectura de Positivar la crisi