L’oposició davant la crisi

Diuen que estar a l’oposició és el pitjor que els pot passar als polítics. Hi tenen fred de peus i, a més, sovint es deixen anar pel pendent de les grans paraules que després, quan arriben al govern, no saben com fer complir. És per això que hi ha qui se sent més còmode a l’oposició que al govern, que és des d’on s’han de prendre decisions encara que siguin desagradables. No és un virus exclusivament espanyol i català. A tot arreu passa el mateix. Si vostès fan l’exercici de navegar pel web del diari The Guardian, hi podran ensumar … Continua la lectura de L’oposició davant la crisi

Dorothy Thompson

El 29 de gener passat va morir Dorothy Thompson. Tenia 87 anys i era una de les principals historiadores socialistes i feministes britàniques dels anys de postguerra. L’interès de Dorothy Thompson per la lluita dels treballadors i dels drets de les dones arrenca els anys de joventut, quan ensenyava al suburbi de Bromley, a Kent, i era membre del grup de joves comunistes al qual també pertanyien l’arqueòleg Gordon Childe, el medievalista Rodney Hilton, el modernista Christopher Hill, el contemporaneista Eric J. Hobsbawm i el qui seria el seu marit, E. P. Thompson (1924-1993). Tots van tenir com a mestre … Continua la lectura de Dorothy Thompson

Otegi i la (in)justícia espanyola

L’any 2005, el Tribunal Suprem va condemnar Arnaldo Otegi a un any de presó per haver comès un delicte d’injúries greus al rei perquè, arran de la visita del rei al País Basc el 26 de febrer de 2003, va titllar-lo de “responsable dels torturadors”. Els magistrats del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg (França) i presidits per l’andorrà Josep Casadevall, asseguren ara, en un acte dictat la setmana passada, que les paraules d’Otegi no van constituir “una ofensa personal ni gratuïta contra la persona del rei”, com tampoc no van qüestionar “la vida privada del … Continua la lectura de Otegi i la (in)justícia espanyola

L’excepcionalitat cultural

  Diverses associacions gremials de la cultura han convocat per avui una concentració per reclamar l’excepcionalitat cultural en la política d’estalvi impulsada pel govern del president Artur Mas. Pertanyo almenys a una d’aquestes associacions, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i ja els asseguro jo que ningú no m’ha preguntat res sobre si estic d’acord o no amb la iniciativa. I per bé que el president d’aquesta associació, Guillem-Jordi Graells, reconeix que encara no sap exactament quin serà el pressupost destinat a la cultura, es convoca una concentració “per reclamar que, a l’hora de negociar els pressupostos, es tingui en … Continua la lectura de L’excepcionalitat cultural

La democràcia tibetana

El budisme és una religió que resulta simpàtica. I tanmateix, la gent no en coneix gairebé res, llevat que alguns personatges famosos en són seguidors. El budisme s’associa sempre el Tibet i al dalai-lama, per bé que el budisme tibetà és tan sols una escola que començà amb el cinquè dalai-lama, que, mitjançant el suport militar de l’imperi mongol, s’imposà a les altres escoles religioses i assolí el poder absolut, eclesiàstic i polític, que determinà la preeminència aconseguida per l’orde dGelugs-pa, el qual es perllongà fins als temps moderns. I que, a més, el budisme també és la religió majoritària, … Continua la lectura de La democràcia tibetana

Egipte i la democràcia

Michael Mandelbaum, professor a la Johns Hopkins School of Advanced International Studies (SAIS) a Washington D. C. i autor del llibre Democracy’s Good Name: The Rise and Risks of the World’s Most Popular Form of Government, es preguntava en un article recent si Egipte podria esdevenir una democràcia de veritat. No és una pregunta trampa, senzillament és un interrogant pertinent. Si bé és cert que la dimissió de Hosni Mubàrak com a president egipci ha obert la porta a una transició política, això no vol dir que porti directament a la democràcia. No es tracta tampoc d’arribar a una conclusió … Continua la lectura de Egipte i la democràcia

Les dones i el Barça

Si servidor fos dona no hauria acceptat la invitació del FC Barcelona per seure a la Llotja del Camp Nou dissabte passat. La iniciativa dels dirigents barcelonistes d’invitar 147 dones a la Llotja com una forma de commemorar —ells en van dir homenatjar— per avançat el Dia de la Dona Treballadora, que s’escau el 8 de març, és un cop d’efecte i prou. Primera pregunta, doncs. Per què aquest peculiar “homenatge” no es fa el dia que toca? El 8 de març el Barça té, precisament, un important partit contra l’Arsenal i l’impacte d’una acció reivindicativa com aquesta s’hauria multiplicat … Continua la lectura de Les dones i el Barça

L’edifici en ruïnes de la memòria

Com a conseqüència d’un requeriment municipal, l’Espai Memorial Democràtic (EMD), ubicat a la via Laietana, 69, ha tancat. Es veu que no complia les normatives de seguretat. En aquest edifici hi havia tingut la seu el Banc Condal. Després va esdevenir la seu del Departament d’Interior. Amb el segon tripartit, aquest edifici envellit, que diuen que està afectat d’aluminosi, va acollir l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i aquest espai per a exposicions del Memorial. Entre els locals dels uns i el dels altres, un munt de plantes buides amb rates que corren amunt i avall. Això és conegut … Continua la lectura de L’edifici en ruïnes de la memòria

De tan purs, idiotes

Al web de Solidaritat Catalana (SI) es pot llegir un resum de les declaracions del diputats Uriel Bertran en què recriminava al govern de la Generalitat el nomenament de la directora general de Funció Pública, Susanna Bouis pel que considera un currículum “al servei de l’espanyolisme i del PP”. Certament, Bouis va ser subdelegada del govern espanyol a Barcelona (2002-2003), delegada del Govern a Catalunya (2003 i el 2004) i assessora, diu el guardià de les essències pàtries, de parlamentaris del PPC i de Ciutadans. I què? És que la gent no pot canviar de parer? És que no és … Continua la lectura de De tan purs, idiotes

Joan Colomines i Puig, mi padre

No recuerdo qué día era del mes de diciembre de 1970 pero lo tengo grabado en la memoria. Mis hermanos y yo estábamos sentados en el sofá del comedor del piso de la calle Aragón cuando mi padre entró, un poco agitado, reclamándonos atención por lo que estaba ocurriendo fuera. Resultaba que el 3 de aquel frío mes de diciembre se había empezado en la ciudad de Burgos el juicio sumarísimo contra dieciséis miembros de la organización terrorista ETA acusados del asesinato de tres personas. No volví a ver a mi padre tan indignado hasta el golpe de Estado que … Continua la lectura de Joan Colomines i Puig, mi padre