Autor: agusticolomines

professor i historiador
Política internacionalDeixa un comentari

“The change America needs”

agusticolomines

El títol d’aquest article és exactament el mateix que el que va publicar Barack Obama a The Wall Street Journal Europe el proppassat dia 4. El canvi que reclama Obama té molt a veure amb la sensació de crisi i decadència que ha anat enfonsant els EUA en un mar de dubtes, fins a arribar a la situació actual, en què la fallida del sistema financer ha fet trontollar els fonaments ètics del sistema econòmic i ha enviat a l’atur 760.000 treballadors en el darrer any. El canvi que propugna Obama recolza, per dir-ho en paraules seves, en la potenciació … Continua la lectura de “The change America needs”

CulturaDeixa un comentari

Unes altres eleccions

agusticolomines

Escric aquest article la nit de les eleccions presidencials nord-americanes. Per tant, encara no en sé els resultats. Així és que abandono la idea de dedicar-hi ni una ratlla. També és veritat que, a diferència d’altra gent, no m’ha pujat tant la febre provinciana per centrar-me tan sols a saber què passarà als EUA. La bena obamista davant dels ulls —tot i els motius que hi ha per haver-se-la posat— no ens ha deixat veure res més des de fa mesos. Per exemple, que demà tindran lloc unes eleccions que són transcendentals, almenys per al futur de l’educació superior catalana: … Continua la lectura de Unes altres eleccions

Política catalanaDeixa un comentari

Combat d’idees

agusticolomines

La gran majoria del comentaristes polítics asseguren que les eleccions nord-americanes tradueixen un combat d’idees entre dues maneres d’entendre el destí dels EUA. N’estic segur que és així, perquè malgrat que la clàssica divisió entre dretes i esquerres ja no serveix per definir què és cadascú, la veritat és que la visió del món i els valors que es defensen ens situen al costat del conservadorisme o del progressisme. Hi ha molta gent que es diu d’esquerres que, de fet, és conservadora a cor què vols, fins al punt que en qüestions de moral, de fe, o fins i tot … Continua la lectura de Combat d’idees

Cultura, Historiografia, Política catalanaDeixa un comentari

Joan Peiró, afusellat

agusticolomines

L’historiador Julián Casanova es preguntava a les pàgines d’El País (23/10/08) per què Joan Peiró, el dirigent obrer anarcosindicalista català i ex-ministre del govern Largo Caballero, no brilla amb la mateixa intensitat que Durruti o Ascaso en la constel·lació anarquista, tot i que va ser afusellat pels franquistes a Paterna el 24 de juliol del 1942. Casanova en lamentava l’oblit, com també que el seu tràgic final no hagués servit per a redimir-lo. Hi estic d’acord, per bé que una setmana abans que fos publicat aquest article vaig rebre el llibre pòstum de Josep Benet amb el títol de Joan … Continua la lectura de Joan Peiró, afusellat

Política catalanaDeixa un comentari

Ni eufòrics ni decadents

agusticolomines

Aquest nostre país pateix un trastorn bipolar seriós. Com en el cas de la dissortada alteració morbosa, el trastorn afectiu que molta gent té envers el país també evoluciona amb episodis maníacs o hipomaníacs i depressius durant tota la vida. I la prova és que amb relativament poc temps, en només dos anys, s’ha passat d’assegurar que érem davant d’una onada sobiranista imparable (moll de l’os de la famosa manifestació del 18 de febrer del 2006) a escampar, ara que van mal dades per tothom, que hem entrat en una lenta però irreversible decadència. Doncs no. Ni abans s’estava a … Continua la lectura de Ni eufòrics ni decadents

Conflictes, Historiografia, Política catalanaDeixa un comentari

El somriure del cadàver

agusticolomines

En el debat que va tenir lloc al Congrés dels Diputats el 27 de juliol de 1977 —el mateix dia, per cert, en què Roca i Junyent va intervenir per defensar la legalització d’ERC—, Santiago Carrillo va pronunciar un discurs en nom del Grup Parlamentari Comunista, que incloïa els diputats elegits en nom del PSUC, per exposar una declaració política de caràcter general, com estaven fent tots els grups. Entre les moltes coses que apuntava el vell dirigent dels comunistes espanyols, n’hi ha una que paga la pena de recordar, perquè és força pertinent enmig d’aquest manipulat debat sobre la … Continua la lectura de El somriure del cadàver

HistoriografiaDeixa un comentari

Amadeu Hurtado

agusticolomines

Si hi ha unes memòries que hagin influït més en els historiadors de la contemporaneïtat catalana, són les del vilanoví Amadeu Hurtado (1875-1950). 75 anys d’existència que Enric Jardí va resumir molt bé en una semblança biogràfica inclosa en l’obra Amadeu Hurtado (1875-1950). Pensament polític i social (1977), i que Hurtado mateix va condensar en tres volums sota el títol Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps, que, cronològicament, abasten un període cabdal i convuls de la nostra història: del 1894 al 1936. I dic que són tres volums, perquè, d’entrada, foren publicats així, separadament, el 1956, el 1958 i … Continua la lectura de Amadeu Hurtado

Cultura, HistoriografiaDeixa un comentari

L’oblidat segle XX de Tony Judt

agusticolomines

Tony Judt és un historiador anglès, nascut a Londres el 1948, que des de fa anys viu a Nova York, on dirigeix l’Institut Remarque a la NYU. Aquesta és una institució dedicada a l’estudi d’Europa que va fundar ell mateix el 1995. És autor de molts llibres, entre el quals destaquen Postwar: A History of Europe Since 1945 (hi ha traducció castellana a Taurus) o el que acaba de sortir al mercat Sobre el olvidado siglo XX (també a Taurus), el títol en anglès del qual, Reappraisals: Reflections on the Forgotten Twentieth Century s’ajusta força més a la teoria historiogràfica … Continua la lectura de L’oblidat segle XX de Tony Judt

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Crisi econòmica i unitat política

agusticolomines

Tots els diaris d’ahir informaven que els expresidents de la Generalitat (Jordi Pujol i Pasqual Maragall) i els del Parlament que encara són vius (Heribert Barrera i Joan Rigol) s’havien reunit per donar suport a l’actual inquilí de la plaça Sant Jaume, el president José Montilla, en la defensa d’un millor finançament per a Catalunya. Ho plantejaven com si això fos un fet extraordinari. I ho és, certament, perquè cal reconèixer que és veritat que durant els anys que portem d’autonomia no s’havia donat mai un gest com aquest. Encara que tingui una transcendència merament simbòlica, em fa l’efecte que … Continua la lectura de Crisi econòmica i unitat política

Política internacionalDeixa un comentari

Ni ideologisme ni espots

agusticolomines

Fa dos diumenges, Xavier Batalla va publicar a La Vanguardia l’article Regreso a Eaton. La tesi de l’article era que el líder dels conservadors britànics, David Cameron, és fill del New Labour de Tony Blair, de la mateixa manera que Margaret Thatcher -més ben dit, el thatcherisme- va empènyer el jove Blair a superar les trinxeres ideològiques del vell laborisme que un altre Tony, l’aristòcrata Tony Benn, antic secretari d’Estat dels governs de Harold Wilson i James Callaghan, representava. Com diu Batalla, no hi ha gaires partits al món que hagin tingut tant d’èxit com el Partit Conservador, el qual … Continua la lectura de Ni ideologisme ni espots