El pensament i l’acció

El professor Jordi Casassas dirigeix des de l’any 1989 el Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI). En formen part prestigiosos investigadors del departament d’història contemporània de la Universitat de Barcelona (d’altra banda, el meu) i joves promeses de la historiografia catalana. No els en faré l’elogi perquè no els cal, per bé que la millor manera de saber què fan és capbussar-se en la seva web o bé consultar la seva revista, Cercles, de la qual, si no m’erro, ja en porten publicats onze números. Doncs bé, aquest grup d’investigació consolidat ha dedicat molts esforços a … Continua la lectura de El pensament i l’acció

Samuel P. Huntington

Llegeixo en el web del professor mexicà Jesús Silva-Herzog Márquez un interessant reflexió sobre Samuel P. Huntington, arran del decès d’aquest politòleg nord-americà el dia abans de Nadal, a Martha’s Vineyard, Massachusetts. Tenia 81 anys i havia estat docent a la Universitat de Harvard durant 58 anys fins que el 2007 va retirar-se. Cal llegir l’assaig «Looking the World in the Eye» (2001), de Robert D. Kaplan, perquè, independentment que s’estigui d’acord o no amb les teories de Huntington, és obvi que des de la publicació del seu primer llibre, The Soldier and the State, el 1957, aquest demòcrata old-fashion, … Continua la lectura de Samuel P. Huntington

Conservadorisme a l’aula

Una amiga meva, la Mercè, que és professora d’educació secundària des de fa molts anys, dies enrere em va dir que la preocupació per la crisi del sistema educatiu no ha sobrepassat els límits del restringit cercle d’especialistes fins que no ha arribat a la universitat. Certament, la meva amiga té raó, perquè la comunitat universitària avui comença a notar els efectes d’un model educatiu deficient, entre altres coses perquè ja han arribat a les facultats aquells alumnes que han crescut sota l’impacte del populisme educatiu que ha acabat per fastiguejar fins i tot els promotors. La qüestió és que … Continua la lectura de Conservadorisme a l’aula

De cara enfora

Com ja va informar puntualment elsingulardigital, dilluns passat la Fundació CatDem va organitzar a Madrid una trobada amb corresponsals de premsa del món per explicar-los què és el catalanisme i quina és la situació que es viu avui dia a Catalunya. La jornada va ser molt fructífera i les intervencions dels amics Francesc-Marc Álvaro i Ferran Sáez molt aclaridores. Els asseguro que aquesta reunió no serà un fet aïllat, perquè tenim la intenció d’institucionalitzar aquesta relació, ampliant-ne l’oferta fins portar-los a Barcelona regularment. Hi ha qui em dirà que aquesta no és la nostra feina, que hauria de ser el … Continua la lectura de De cara enfora

Unes altres eleccions

Escric aquest article la nit de les eleccions presidencials nord-americanes. Per tant, encara no en sé els resultats. Així és que abandono la idea de dedicar-hi ni una ratlla. També és veritat que, a diferència d’altra gent, no m’ha pujat tant la febre provinciana per centrar-me tan sols a saber què passarà als EUA. La bena obamista davant dels ulls —tot i els motius que hi ha per haver-se-la posat— no ens ha deixat veure res més des de fa mesos. Per exemple, que demà tindran lloc unes eleccions que són transcendentals, almenys per al futur de l’educació superior catalana: … Continua la lectura de Unes altres eleccions

Joan Peiró, afusellat

L’historiador Julián Casanova es preguntava a les pàgines d’El País (23/10/08) per què Joan Peiró, el dirigent obrer anarcosindicalista català i ex-ministre del govern Largo Caballero, no brilla amb la mateixa intensitat que Durruti o Ascaso en la constel·lació anarquista, tot i que va ser afusellat pels franquistes a Paterna el 24 de juliol del 1942. Casanova en lamentava l’oblit, com també que el seu tràgic final no hagués servit per a redimir-lo. Hi estic d’acord, per bé que una setmana abans que fos publicat aquest article vaig rebre el llibre pòstum de Josep Benet amb el títol de Joan … Continua la lectura de Joan Peiró, afusellat

L’oblidat segle XX de Tony Judt

Tony Judt és un historiador anglès, nascut a Londres el 1948, que des de fa anys viu a Nova York, on dirigeix l’Institut Remarque a la NYU. Aquesta és una institució dedicada a l’estudi d’Europa que va fundar ell mateix el 1995. És autor de molts llibres, entre el quals destaquen Postwar: A History of Europe Since 1945 (hi ha traducció castellana a Taurus) o el que acaba de sortir al mercat Sobre el olvidado siglo XX (també a Taurus), el títol en anglès del qual, Reappraisals: Reflections on the Forgotten Twentieth Century s’ajusta força més a la teoria historiogràfica … Continua la lectura de L’oblidat segle XX de Tony Judt

Nova etapa, nous projectes

Avui presentem la nova etapa de la Fundació Ramon Trias Fargas, ara reconvertida en Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas (CatDem). Aquest projecte arrenca de la reflexió que un partit polític, en aquest cas CDC, va fer amb relació a la necessitat de reformular el catalanisme del segle XXI a la llum de les noves realitats econòmiques i socials (la globalització, les noves identitats i el pluralisme) que el catalanisme clàssic no podia haver abordat de cap manera perquè no es donaven. Així mateix, es pretén ampliar la base social i intel·lectual del moviment d’emancipació nacional català per aconseguir poder … Continua la lectura de Nova etapa, nous projectes

Hopper, a Barcelona

Aquest matí, en obrir les pàgines de cultura de l‘Avui, cosa que sovint és el primer que faig després de comprar la premsa, m’he topat amb la notícia que a partir del 31 d’octubre la Fundació Miró acollirà una mostra de l’art dels Estats Units al llarg del segle XX en una exposició anomenada Modernitat americana, amb obres procedents del fons de la Corcoran Gallery de Washington. Entre els artistes representats hi ha previst de mostrar-hi obra de John Singer Sargent (1856-1925), Edward Hopper (1882-1967), Mark Rothko (1903-1970), Willem de Kooning (1904-1997), Joseph Cornell (1903-1972) i Cy Twombly (1928). Pura … Continua la lectura de Hopper, a Barcelona

Ciutadanies complexes

NO RECORDO EN QUIN CAPÍTOL de la sèrie TV The West Wing, l’equip del president Bartlett fabrica una estratagema per desfer-se d’un incòmode legislador que posa problemes a la llei de donacions toves que preparen. L’ardit consisteix a enviar-lo d’ambaixador ben lluny, com si es tractés d’una promoció. El ball de personatges és singular i molt instructiu. Això ara és igual. El que em va quedar gravat era l’estat on volien enviar al díscol legislador: Micronèsia. Certament, un lloc força lluny de Washington. L’ESMENT D’AQUEST ESTAT FEDERAL de l’oceà Pacífic em va fer gràcia. Sobretot perquè semblava com si els … Continua la lectura de Ciutadanies complexes