Leszek Kolakowski

El 17 de juliol va morir en terres angleses el filòsof i historiador de les idees Leszek Kolakowski. Havia nascut a Radom, Polònia, el 1927, i en va haver de marxar el 1968 perseguit per les autoritats comunistes poloneses, que des del 1956 li havien prohibit ensenyar a la universitat de Varsòvia. El cas de Kolakowski no és únic, perquè molts intel·lectuals de l’Europa de l’Est que inicialment se sentien identificats amb el marxisme, per bé que des d’una perspectiva revisionista, van evolucionar, precisament perquè vivien sota un sistema totalitari que recolzava en el marxisme, cap a la defensa acèrrima … Continua la lectura de Leszek Kolakowski

El mite de la setmana tràgica

L’apropiació política de la història té aquesta nefasta conseqüència. Gairebé no se n’escapa ningú. I al final s’acaba confonent història amb la memòria i la propaganda amb la història. El darrer exemple és la commemoració del centenari de la Setmana Tràgica, arran del qual malauradament s’ha tornat a posar en marxa la propaganda mistificadora. Fenòmens històrics com l’anticlericalisme o la tensió entre civilisme i militarisme, que són aspectes centrals per explicar què va passar el 1909, no són revisats des de la perspectiva historiogràfica, sinó des de la més pura i irritant opinió. O el que és pitjor: embolcallats amb … Continua la lectura de El mite de la setmana tràgica

Catalanisme sense estrès

A Réfutation d’Helvétius (1774), l’il·lustrat Denis Diderot va retreure al també filòsof enciclopedista Claude Adrien Helvétius que fes seva una màxima del rei de Prússia, Frederic el Gran, que elogiava la tirania: “No hi ha res millor que el govern arbitrari els principis del qual són justos, humans i virtuosos”. Diderot va recordar a Helvétius que el mal govern d’un príncep just i il·luminat és sempre dolent. I és que amb l’excusa del bon govern, el dèspota arrabassa al poble el dret a deliberar, a decidir, i fins i tot a oposar-se a les seves decisions encara que hipotèticament siguin bones. … Continua la lectura de Catalanisme sense estrès

Unionistes vs independentistes

Aquests dies de festa he estat rellegint l’informe que Francesc Maspons i Anglasell a l’entorn de La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola. Evidentment, no és un text coetani. Vull dir que no parla de la circumstància d’avui, sinó que es tracta d’un dictamen jurídic del 1932, en plena discussió de l’Estatut a les Corts, sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Més en concret, sobre la idea que llavors anomenaven “Catalunya Estat”, el que volia dir, en el llenguatge de Maspons, que l’accés a l’autogovern dels catalans derivava del pacte entre iguals (el que avui en diríem bilateralitat) … Continua la lectura de Unionistes vs independentistes

La memòria a la xarxa

Del paper a la xarxa. Tot el que tenim entre les mans està pujant a l’aire, a la xarxa. Així, per exemple, cada són més els diaris, revistes, publicacions de paper que es digitalitzen i es poden consultar en qualsevol moment: per caminar per la història i fer memòria. La revista Capçalera, del Col.legi de Periodistes de Catalunya, dedica al seu darrer número un reportatge a veure com els diaris catalans estan digitalitzant el seu passat. Especialment La Vanguardia i El Mundo Deportivo, que han posat a disposició de tothom una hemeroteca de més de 100 anys. Les facilitats que … Continua la lectura de La memòria a la xarxa

Moviment patriòtic

L’Avui del diumenge 19 d’abril reproduïa una entrevista amb Josep-Lluís Carod-Rovira, el titular de la qual era taxatiu: «Esquerra no potser un moviment patriòtic sense ideologia». L’endemà, el mateix diari era també taxatiu sobre les intencions del líder de l’oposició «Mas crida CDC a liderar un moviment patriòtic». No hi ha dubte que les estratègies de l’un i de l’altre caminen en direcció ben oposada. Mentre que el vicepresident de la coalició governamental reclama puresa ideològica, a l’estil dels vells partits del segle passat, Artur Mas proposa aplegar el màxim nombre de patriotes per fer front a l’envestida neocentralista que … Continua la lectura de Moviment patriòtic

Autòpsia incompleta

L’últim llibre de Javier Cercas, Anatomía de un instante (Mandadori) té 463 pàgines. És un llibre atractiu, entre l’assaig i la història, que segueix l’estela d’un gènere que Francesc-Marc Álvaro va aplicar brillantment a Els assassins de Franco (Ed. 62, 2005), un retrat impecable de la generació protagonista de la transició. Álvaro va ser, doncs, pioner i va rebre unes crítiques ferotges. Veurem com és rebuda aquesta indagació de Cercas del laberint que fou el 23F, atès que aquest assaig històric és tan interpretatiu com ho era el d’Álvaro. El plantejament de Cercas és ben trobat, perquè arrenca de l’escena … Continua la lectura de Autòpsia incompleta

El pensament i l’acció

El professor Jordi Casassas dirigeix des de l’any 1989 el Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI). En formen part prestigiosos investigadors del departament d’història contemporània de la Universitat de Barcelona (d’altra banda, el meu) i joves promeses de la historiografia catalana. No els en faré l’elogi perquè no els cal, per bé que la millor manera de saber què fan és capbussar-se en la seva web o bé consultar la seva revista, Cercles, de la qual, si no m’erro, ja en porten publicats onze números. Doncs bé, aquest grup d’investigació consolidat ha dedicat molts esforços a … Continua la lectura de El pensament i l’acció

Francesc Cambó & John Adams

El segell editorial LaButxaca, una iniciativa del Grup 62, acaba de reeditar les memòries del líder catalanista conservador Francesc Cambó. Diu la propaganda que fa l’editorial que aquestes memòries, públicades pòstumament han esdevingut un document imprescindible per entendre la política catalana actual. No n’estic tan segur, per bé que abastin un període tan important com el comprès entre 1876 i 1936. Em fa l’efecte que tant la política com la intel·lectualitat catalana és cada vegada més posthistòrica. Deu ser per això que ensopeguem sempre amb la mateixa pedra i, a sobre, es creiem que som originals. Cambó és un personatge … Continua la lectura de Francesc Cambó & John Adams

Per construir el futur

Arran de la celebració del centenari de la publicació, l’any 1906, de La Nacionalitat Catalana [text complet] d’Enric Prat de la Riba, vaig voler llegir una altra vegada l’obra més influent, juntament amb Lo Catalanisme [text complet] de Valentí Almirall, del catalanisme clàssic. La conclusió a la qual vaig arribar és que no se’n pot aprofitar gairebé res perquè el seu temps ja ha passat. La Catalunya de Prat de la Riba és tan sols una ombra que es projecta tènuement fins avui. El programa catalanista de Prat combinava l’aposta industrialista i la urbanització del país amb la defensa de … Continua la lectura de Per construir el futur