Palestina i els pacifistes

La manifestació de dissabte passat a Barcelona va ser, es miri com es miri, una demostració de judeofòbia espaterrant. El cartell que penjava del faristol des del qual Lluís Llach va llegir un manifest en contra de la intervenció a Gaza era ben explícit: «Boicot a Israel». I aquesta judeofòbia es va convertir en el lloc de trobada simbòlic de totes les misèries polítiques, incloent la del conseller Joan Saura (present a la manifestació), del qual depèn, a més de les forces de seguretat, una Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans (creada «per impulsar una política … Continua la lectura de Palestina i els pacifistes

Cicatrius de guerra, ferides de pau

El títol d’aquest article és copiat del d’un llibre, publicat en castellà el 2006 per Ediciones B, de Shlomo Ben-Ami, un bon historiador i diplomàtic israelià que actualment és vicepresident del Centre Internacional Toledo per la Pau. Ben-Ami és laborista, com Ehud Barak, l’actual ministre de defensa del govern Olmert, i màxim responsable, per tant, de l’ofensiva israeliana sobre Gaza. Ben-Ami, exambaixador i exministre de Seguretat Pública i d’Afers Exteriors israelià durant el govern, precisament, d’Ehud Barak, va ser un testimoni d’excepció, doncs, de la duríssima negociació que va culminar en la Conferència de Pau de Madrid, el 1991, i … Continua la lectura de Cicatrius de guerra, ferides de pau

La malaltia de la desmemòria

Un dia parlaré llargament de les memòries del president Pasqual Maragall, aquesta Oda inacabada –un títol bellíssim i metafòric inspirat en els primers versos del poema «Oda Infinita» que va escriure el seu avi– amb la qual recrea la seva vida, a parer meu, amb un excés de presentisme. Ara, però, m’agradaria parlar de la malaltia que pateix el president, del mal que li destrueix la memòria, perquè des que es va fer públic que estava malalt –i després de la lectura del llibre encara més– tinc una mena de malestar, barreja de tristor i solidaritat, perquè em rebel·la que … Continua la lectura de La malaltia de la desmemòria

L’any de la fam

No vull amargar-los el nou any, però un llarg reportatge de Geoffrey Lean que vaig llegir a l’edició del proppassat 28 de desembre del diari anglès The Independent on Sunday és revelador sobre quin és l’estat del món amb relació a la fam, malgrat el maquillatge retòric respecte dels èxits i els fracassos de la campanya dels Objectiu del Mil·lenni que lidera el PNUD, el programa de les Nacions Unides per al desenvolupament. Que la fam ha augmentat en termes absoluts sembla ser que és un fet inqüestionable. Segons les dades que va fer públiques la FAO, si el 2008 … Continua la lectura de L’any de la fam

Channel 4 i la propaganda totalitària

Francament, hi ha gent que crec que ha perdut el nord ofegats pel relativisme ètic que inunda moltes consciències, especialment la d’aquelles persones que, pensant-se que són el súmmum del progressisme perquè donen veu a l’antiimperialisme universal, a la fi esdevenen escandalosament reaccionàries, perquè sempre se situen al costat de les dictadures i el totalitarisme. Davant d’un mal govern com han estat els vuit anys de l’administració Bush —els quals, al capdavall, ja s’ha vist que es poden acabar per la via democràtica—, aquesta mena de kumbaiàs postmoderns prefereixen la Cuba dels germans Castro, la Veneçuela de Chávez o el … Continua la lectura de Channel 4 i la propaganda totalitària

Del malestar al canvi

S’acaba el 2008 i em fa l’efecte que es pot afirmar que aquest no ha estat un any gaire lluït. Almenys aquesta és la impressió que em queda després d’haver llegit una vegada i una altra un munt d’articles que vessaven un pessimisme desmesurat. En els tradicionals aperitius nadalencs als qual he assistit hi ha hagut qui s’ha queixat d’aquest pessimisme que tenalla molts comentaristes, especialment els que s’identifiquen amb el catalanisme. I certament, el pessimisme d’alguns articulistes -als quals, d’altra banda, sovint els costa prendre partit- és depriment, autodestructiu i esterilitzador. I és també una mala recepta per veure-hi … Continua la lectura de Del malestar al canvi

Els ingenus i els perversos

La murga aquesta del finançament no acabarà bé. Fa dies que es veu a venir, oi? A més, qui en sortirà escaldat serà el catalanisme o nacionalisme, perquè la cantarella que tota la culpa del mal finançament és dels nacionalistes ja la comença a cantussejar fins i tot ERC. Dilluns passat, per exemple, el secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, va carregar contra Artur Mas perquè va ser ell “qui va posar damunt la taula la cafetera” del cafè per a tothom, alhora que també lamentava la “demagògia brutal” d’alguns dirigents de CiU sobre la negociació del nou model. I és … Continua la lectura de Els ingenus i els perversos

L’independentisme tranquil

L’altre dia estava en l’acte de presentació del llibre de memòries, Euskadi sin renuncias, del conseller basc de Justícia i Treball Joseba Azkarraga, el qual va tenir lloc a l’Euskal Etxea de Barcelona. En acabar les intervencions i abans de fer el vinet de rigor, una senyora madura, ben vestida i amb pentinat de laca, em va passar pel costat i, de cop, em diu que una persona com jo (ella va voler qualificar-me de convergent, per bé que no milito en cap partit) no té cabuda en un acte com aquell. La veritat és que em vaig emprenyar, i … Continua la lectura de L’independentisme tranquil

La temptació de reformar la Constitució

Dies enrere, i amb motiu del 30è aniversari de la promulgació de la Constitució espanyola, Miquel Roca i Junyent va manifestar-se contrari a tot intent de reformar-la, sobretot si el que es pretén és eixamplar els marges de reconeixement multinacional de l’Estat. A parer seu, les circumstàncies polítiques actuals són avui dia pitjors que fa tres dècades per intentar una reforma que, vista l’experiència del que va passar amb l’Estatut, podria portar-nos a una situació encara pitjor que l’actual. Ja sé que hi ha qui creu que posant-hi “pit i collons” en tindríem prou per aprovar l’Estatut, reformar la Constitució … Continua la lectura de La temptació de reformar la Constitució

Joan Fuster i els fusterians

El 24 de novembre vaig publicar a l’Avui l’article “El tràgic despertar”, en el qual plantejava que l’evolució política dels diversos territoris que integren els països catalans podia tenir com a conseqüència que la identitat subjectiva de valencians, illencs i catalans ja no fos ben bé la mateixa, tot i compartir una evident i inqüestionable comunitat lingüística i cultural. Cap dels territoris de parla catalana no s’explica culturalment per ell mateix –aïlladament, vull dir. Sense el conjunt, les parts no són res, encara que hi hagi qui ho defensi des de la malícia i l’espanyolisme més ferotge. Però, com que … Continua la lectura de Joan Fuster i els fusterians