La supèrbia de Carod-Rovira

Josep-Lluís Carod-Rovira és un polític superb. Tothom que l’hagi tractat una mica sap perfectament que està ben pagat d’ell mateix. L’última mostra és l’article que va publicar ahir a l’Avui, en el qual s’atribueix en exclusiva la recuperació electoral d’ERC. Ni una sola paraula, per exemple, del paper que va tenir Àngel Colom en la transformació d’ERC i de l’independentisme lligat a l’MDT —i a la violència política— que tendia a imitar l’esquerra abertzale. I ni una sola paraula, tampoc, sobre la conspiració contra Colom (qui, tot cal dir-ho, també va equivocar-se) que va encimbellar Carod al capdamunt d’ERC amb … Continua la lectura de La supèrbia de Carod-Rovira

Ideologia i coneixement. Resposta a un lector

Llegeixo una carta a l’Avui de Ferran de Tost sobre l’article que vaig publicar en aquest mateix diari el 30 de maig sobre l’homenatge als germans Badia. Com passa sovint amb els alumnes de la facultat, el senyor De Tost posa per davant l’opinió al coneixement. D’entrada perquè relaciona el que vaig explicar dels germans Badia amb una adscripció ideològica amb la qual no em sento identificat de cap manera. Més encara quan en el mateix article em declarava explícitament socialdemòcrata i independentista. Però és que, a més, si bé és anacrònic jutjar el passat amb ulls del present, també … Continua la lectura de Ideologia i coneixement. Resposta a un lector

Sobre l’homenatge als germans Badia

No fa gaire vaig generar una petita polèmica per una piulada meva al Twitter en veure dos joves uniformats a la manera dels Escamots d’Estat Català (és a dir, amb la camisa verda, per bé que a la fotografia em va semblar que era marró clar, i els corretjams de cuiro que donaven el toc militaritzat que tenien) en l’homenatge als germans Badia. Exactament vaig escriure: “Un grup ha homenatjat els germans Badia i els feixistitzants Escamots. És com homenatjar les Patrulles de Control. Una colla d’assassins”. A partir d’aquell moment vaig rebre tota mena d’insults i amenaces, que és … Continua la lectura de Sobre l’homenatge als germans Badia

La política, el coneixement i la universitat

Molt Honorable President Artur Mas, Molt Honorable President Jordi Pujol, Honorables consellers i exconsellers, Rectora Magnífica, senyores i senyors. A molts llocs del món la política i l’esfera acadèmica no es donen l’esquena. Al contrari, estableixen una estreta col·laboració. Afortunadament, els diré. Almenys per a mi. A més, en algunes tradicions polítiques, especialment en l’anglosaxona, hi ha acadèmics que han travessat la frontera per passar a l’arena política. Els puc citar casos ben significatius, com ara l’economista John Kenneth Galbraith que fou ambaixador dels EUA a l’Índia alhora que era un dels principals assessors del president Kennedy; Ralf Dahrendorf, que … Continua la lectura de La política, el coneixement i la universitat

La teoria del càncer. Ciutat i usos

Quan Pasqual Maragall era l’alcalde de Barcelona (1982-1997), un dels seu col·laboradors em va explicar una sucosa teoria amb relació a la regeneració del centre de la ciutat. Aleshores jo vivia al carrer Guifré, entre els carrers de Joaquim Costa i Ferlandina, just davant d’una antiga fàbrica d’espardenyes que ara és el taller d’un artista plàstic. Des de molt abans, però, el Casc Antic era el meu hàbitat natural. He tingut casa al carrer de l’Hospital i al carrer d’en Roca, i durant força anys vaig fer classe de català per adults al carrer d’Avinyó per encàrrec de l’Associació de … Continua la lectura de La teoria del càncer. Ciutat i usos

Alex Salmond

Què explica la victòria esclatant de l’SNP a les darreres eleccions escoceses? No hi ha un factor únic, però segurament hi ha influït, i molt, el lideratge fort (en el sentit anglès que hi dóna Joseph Nye) d’Alex Salmond, el primer ministre escocès. Nascut a Linlithgow el 31 de desembre del 1954, la carrera política de Salmond arrenca el 1987 quan va ser elegit diputat per la circumscripció de Banff i Buchan, escó que va ocupar fins el 2010. Des del 1990 dirigeix l’SNP amb una orientació, diguem-ne, socialdemòcrata. Salmond, llicenciat en economia i història, és un personatge curiós, perquè … Continua la lectura de Alex Salmond

Amnistia Internacional i els drets de les dones musulmanes

Ja fa temps que em cansen les actituds, diguem-ne, políticament correctes. L’últim sobresalt en aquest sentit és l’opinió expressada per la coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya (AI) Imma Guixé, en presentar l’informe anual 2011 sobre la situació dels Drets Humans al món i, en concret, a Espanya. Segons va dir la senyora Guixé en la presentació pública d’aquest informe, la prohibició del burca i el nicab en els espais públics d’alguns municipis catalans, com Lleida o el Vendrell, viola els drets fonamentals de la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa. Caram! I tot seguit va afegir, per dotar de més raó —i dramatisme— al … Continua la lectura de Amnistia Internacional i els drets de les dones musulmanes

La segona mort de Vicens Vives

Ara que ja ha passat gairebé un any des de la commemoració del centenari del naixement (1910) i del cinquantenari de la mort (1960) de Jaume Vicens Vives, potser ja és hora de certificar d’una vegada que el seu llegat polític és mort. L’esperit renovador de l’insigne historiador és innegable des d’un punt de vista historiogràfic. Va saber ser un home cosmopolita a desgrat del context polític en què va haver de desenvolupar la professió. Això és més que evident. Era un home excepcional, sí, però no va sorgir per generació espontània. El van precedir altres homes excepcionals, historiadors o … Continua la lectura de La segona mort de Vicens Vives

Cara i creu

La setmana passada van celebrar-se eleccions generals al Canadà i locals a la Gran Bretanya, que també coincidien amb l’elecció del Parlament escocès i de les Assemblees de Gal•les i Irlanda del Nord. En el cas britànic, la convocatòria a les unes també es va fer coincidir amb el referèndum per aprovar o no la reforma electoral, dita alternativa, que el partit liberaldemòcrata de Nick Clegg havia posat com a condició pel seu suport al conservador David Cameron. Finalment, la reforma ha estat refusada i la clatellada del líder LibDem ha estat monumental, que s’ha convertit en una ferida encara … Continua la lectura de Cara i creu

Per un sindicalisme revolucionari

Divendres passat vaig coincidir a COMRàdio amb el secretari de la UGT de Catalunya, el Sr. Josep M. Álvarez. L’excusa, si és que ni calia alguna, era la celebració de la diada del 1r. de Maig. Es va esplaiar de valent contra les mesures preses pel Govern de la Generalitat per intentar remuntar la crítica situació de les finances catalanes. En un moment de la conversa, a la qual també participaven els altres dos tertulians, Manel Lucas i Ferran Espada, vaig demanar a Álvarez per què els sindicats no convocaven manifestacions per reclamar que l’estat compleixi amb els compromisos econòmics … Continua la lectura de Per un sindicalisme revolucionari