Home

Molt Honorable President Artur Mas, Molt Honorable President Jordi Pujol, Honorables consellers i exconsellers, Rectora Magnífica, senyores i senyors.

A molts llocs del món la política i l’esfera acadèmica no es donen l’esquena. Al contrari, estableixen una estreta col·laboració. Afortunadament, els diré. Almenys per a mi. A més, en algunes tradicions polítiques, especialment en l’anglosaxona, hi ha acadèmics que han travessat la frontera per passar a l’arena política. Els puc citar casos ben significatius, com ara l’economista John Kenneth Galbraith que fou ambaixador dels EUA a l’Índia alhora que era un dels principals assessors del president Kennedy; Ralf Dahrendorf, que fou director de la London School of Economics, diputat al Bundestag i membre de la cambra dels Lords britànica, a més de ser també membre de la Comissió de les Comunitats Europees; Michael Ignatieff, professor a Harvard i en altres universitats i líder del Partit Liberal canadenc o bé Ben Bernanke, actual president de la Reserva Federal dels EUA i que ho fou del departament d’economia de Princeton. Però no cal anar tant lluny: l’actual conseller d’Economia, el Dr. Andreu Mas-Collell, és un prestigiós acadèmic, reconegut mundialment i que ha estat fundador de la Barcelona Graduate School of Economics, però ha s’ha compromès políticament, o bé el Dr. Boi Ruiz, que ha estat professor-consultor d’aquesta casa, la UOC.

La política i l’acadèmia, per tant, no es poden donar l’esquena. Al contrari. Cal fugir de les essències abstractes que en el terreny polític són, certament, molt perilloses, però des de l’acadèmica també cal tenir un esperit pràctic i col·laborador amb la política perquè és des d’aquest àmbit, per bé que no exclusivament, que és determina l’organització social. És aquest esperit, per exemple, el que inspira l’economia política clàssica, la qual, a més d’interpretar les lleis que regeixen la producció, el creixement i les relacions econòmiques, també és la font dels diversos models socials. I és que perquè un fenomen s’esdevingui de veritat, posem per cas la influència de les institucions i dels entorns polítics en la conducta dels mercats, hi ha d’haver hagut algú que ho ha d’haver imaginat abans. I aquest algú és, són, normalment, els acadèmics. No hi ha política sense pensament, com el pensament sense la política resulta decididament estèril. El rei-filòsof de plató és cosa del passat. I és que la idea que el governant ho ha de saber tot és una mica obsoleta, sobretot perquè el bon governant és una home d’acció que ha après que sense el “filòsof”, aquell que es dedica al saber, el governant va coix; igual com el “filòsof” viu als núvols si no s’acosta a la realitat de la gestió, on les coses i les persones no són tan fàcils de modelar com els conceptes. Fins i tot, i ja em perdonaran la broma, Don Corleone necessitava un Consiglieri.

L’aposta de la Fundació CatDem pel coneixement

Quan els desembre del 2007 l’actual president Artur Mas va demanar-me que dirigís la Fundació CatDem, que aleshores no es deia així, vam parlar molt de la necessitat de renovar el pensament catalanista i que aquesta no podia ser una tasca que se situés al marge dels principals corrents d’opinió i del món acadèmic. Des d’aleshores ençà per la Fundació CatDem han passat més de 300 professionals i acadèmics, alguns dels quals són avui aquí, per participar generosament en el procés de renovació i actualització del discurs catalanista i per aportar idees sobre el futur d’aquest país. Un cop fet això, calia donar un pas endavant i cercar la relació amb les universitats. Fruit d’aquesta voluntat és aquest seminari que avui comença i que és el primer acte d’aquesta mena que impulsem. Després de l’estiu se’n celebrarà un altre, de seminari, aquesta vegada amb la UAB, sobre religions i conductes socials en l’espai públic. Tant de bo que les decisions polítiques es poguessin modelar a partir del coneixement que aporten els especialistes i no tan sols des de l’opinió forjada des del tacticisme.

Vull agrair a la rectora, la Dra. Imma Tubella, que hagi depositat la confiança en nosaltres, la Fundació CatDem, per organitzar conjuntament aquest seminari. Un agraïment que faig extensiu a la Dra. Maria Àngels Fitó, directora del Estudis d’Economia i Empresa, i al Dr. Josep Maria Duart, Vicerector de Postgrau i Formació Continuada, que també han confiat en aquesta iniciativa i s’han implicat en l’organització. A la rectora li vull agrair públicament que el 2008 m’oferís la direcció de l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris (AENI) i que a finals de l’any passat aquesta confiança es traduís en l’oferta de dirigir els estudis d’Arts i Humanitats, posició que ara ocupo. La feliç coincidència que acabo d’esmentar ha propiciat l’organització d’aquest seminari. Però el motiu d’impulsar-lo és l’actual conjuntura de crisi mundial. Es tracta d’analitzar els factors que han provocat la crisi arreu, però ens hem centrat en algunes petites nacions (Finlàndia, Grècia, els països bàltics i Irlanda) i, sobretot, en la sortida que han triat o han hagut de triar. Són països que per dimensió i demografia tenen alguns punts en comú amb Catalunya. És per això que també hem volgut dedicar una sessió al nostre país, que tindrà lloc demà al Cercle d’Economia, entitat a la qual també vull agrair la seva col·laboració. Una col·laboració que, per motius diversos, també hem tingut d’altres entitats, entre les quals cal subratllar el Patronat Catalunya Món, FemCat i l’Stockholm School of Economics de Riga.

Res més. Moltes a totes les entitats col·laboradores i gràcies per la seva assistència.

Intervenció en l’acte inaugural del Seminari internacional “Les petites nacions en un context de crisi. Buscant la sortida, 25/05/11, edifici MediaTIC de Barcelona. Fotografia d’Elena de Arana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s