L’home del ribot i els ximples

Segons expliquen les cròniques dels diaris, la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, que dirigeix Calixto Bieito, va decidir convidar Don Alfonso Guerra perquè inaugurés la temporada a la mateixa sala del teatre. I així va ser dilluns passat. Tenint en compte que a Bieito li agrada l’escàndol per suplir determinats dèficits creatius seus, l’aposta perquè aquesta antigalla del socialisme hispànic inaugurés la temporada teatral era magnífica. I encara ho era més perquè és evident que aquest senyor, que ha estat vicepresident espanyol i tot poderós controlador del PSOE, fa anys i panys que es dedica a la comèdia, … Continua la lectura de L’home del ribot i els ximples

Entre el desig i la realitat

Fa uns dies, mentre anava traient d’unes capses que vaig arrossegant des de fa temps per posar-les en una altíssima prestatgeria nova que m’he fet fer, vaig trobar el llibre L’Estatut: entre el desig i la realitat (Ed. 62: 1989), de Felip Solé i Sabarís, Albert Viladot i Vicenç Relats. Com sempre passa en situacions com aquesta, em vaig asseure en un graó de l’escala i vaig començar a fullejar el llibre. A banda de constatar que dos dels autors ja són morts (en Solé, que havia estat senador de l’Entesa dels Catalans a proposta dels socialistes, i en Viladot, … Continua la lectura de Entre el desig i la realitat

Un altre 11 de setembre

La commemoració de la Diada Nacional acostuma a ser un bon moment per reflexionar sobre la marxa del país. Cada vegada hi ha més articulistes que adopten un to pessimista. Derrotista fins i tot. Segons aquests addictes a la depressió, no hi ha res que rutlli: la globalització ens arracona a la perifèria del sistema capitalista; la puixança del nacionalisme espanyol és a punt d’espanyolitzar Catalunya irremeiablement (com gairebé ja ho ha fet al País Valencià); la llengua catalana és a punt d’anar a petar a l’UVI per la irrupció del multilingüisme; la sanitat i l’escola públiques pateixen l’ofec que … Continua la lectura de Un altre 11 de setembre

Els 25

Tornem de vacances i sembla com si tot continués igual. És clar que un mes és molt poc temps per capgirar les inèrcies que tenallen la política catalana des de fa una bona temporada. Tanmateix, assegut sota la fresca d’un om, els cants de determinades persones a la unitat catalana feien creure que aquesta vegada sí, que ningú faria trampa en la qüestió del finançament, atès que resoldre’l favorablement és de cabdal importància per assegurar el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Una sanitat i una educació de qualitat per a la ciutadania d’aquest país en depenen. Com deia en … Continua la lectura de Els 25

La trompa de l’elefant

Delio, el fill gran del filòsof i comunista italià Antonio Gramsci i la russa  Julia Schucht, volia ser historiador. Com tothom sap, Gramsci va passar tancat a la presó un munt d’anys i d’aquí en van sortir, entre altres escrits, els Quaderni del carcere (Einaudi, 1975). En una d’aquestes cartes, sense data, Gramsci li fa una senzilla però eficaç classe d’historiografia al seu fill, el qual li havia estat fent preguntes absurdes sobre el possible desenvolupament dels elefants i la seva trompa. Li diu el següent: «Tu m’has escrit dient-me que t’agrada la història, i d’aquesta manera hem arribat a … Continua la lectura de La trompa de l’elefant

Hopper, a Barcelona

Aquest matí, en obrir les pàgines de cultura de l‘Avui, cosa que sovint és el primer que faig després de comprar la premsa, m’he topat amb la notícia que a partir del 31 d’octubre la Fundació Miró acollirà una mostra de l’art dels Estats Units al llarg del segle XX en una exposició anomenada Modernitat americana, amb obres procedents del fons de la Corcoran Gallery de Washington. Entre els artistes representats hi ha previst de mostrar-hi obra de John Singer Sargent (1856-1925), Edward Hopper (1882-1967), Mark Rothko (1903-1970), Willem de Kooning (1904-1997), Joseph Cornell (1903-1972) i Cy Twombly (1928). Pura … Continua la lectura de Hopper, a Barcelona

Ciutadanies complexes

NO RECORDO EN QUIN CAPÍTOL de la sèrie TV The West Wing, l’equip del president Bartlett fabrica una estratagema per desfer-se d’un incòmode legislador que posa problemes a la llei de donacions toves que preparen. L’ardit consisteix a enviar-lo d’ambaixador ben lluny, com si es tractés d’una promoció. El ball de personatges és singular i molt instructiu. Això ara és igual. El que em va quedar gravat era l’estat on volien enviar al díscol legislador: Micronèsia. Certament, un lloc força lluny de Washington. L’ESMENT D’AQUEST ESTAT FEDERAL de l’oceà Pacífic em va fer gràcia. Sobretot perquè semblava com si els … Continua la lectura de Ciutadanies complexes

Un quadre m’evoca els llibres i la felicitat

Viatjant per Internet es troben perles molt interessants. Avui n’he pescat una al blog de Roger Bartra, l’eminent antropòleg mexicà, fill d’Agustí Bartra (el centenari del qual se celebra enguany) i Anna Murià. Un dia parlaré de Roger Bartra, perquè em sembla paradigmàtic de moltes coses: rigor intel·lectual, integració a la cultura d’acollida fins gairebé esborrar els orígens (cosa que hi ha qui lamenta que passi en els catalans que viuen a fora i, en canvi, oh paradoxa!, sovint ho exigeix als catalans nouvinguts) i cultura àmplia. Prometo fer-ho. Tafanejant el blog de Roger Bartra he descobert, doncs, el quadre … Continua la lectura de Un quadre m’evoca els llibres i la felicitat

Patriotisme

El dimarts 29 de juliol, el President Jordi Pujol va publicar a La Vanguardia l’article «Por alusiones», un article important però, sobretot, un article generós i extraordinàriament patriòtic. Per als que no van llegir-lo, només destacaré el paràgraf en què denuncia la utilització de la seva persona per debilitar la posició catalana amb relació al finançament: «Es de suponer que esta poca elegante utilización de mi nombre es fundamentalmente un dardo envenenado contra Castells y contra el president Montilla, y a través de esto contra la fortaleza de la posición negociadora catalana. En todo caso, lo que puede parecer un elogio a … Continua la lectura de Patriotisme

Sunset by Turner

Permetin-me que aquesta tarda de calor infernal em refugiï en l’art de Joseph Mallord William Turner (1775 – 1851), un dels pintors anglesos que més m’agraden. La seva pintura evoca tradició i modernitat alhora, com així es va poder comprovar en l’exposició Turner i Venèciaque va muntar el CaixaForum el 2005, la qual va aplegar un centenar de pintures a l’oli, aquarel·les, gravats, quaderns de viatge i un mapa que permetien seguir els passos de Turner a la ciutat ducal i, també, contemplar els paisatges i edificis singulars venecians: la Dogana, San Marco, el Palau Ducal, el Gran Canal, el … Continua la lectura de Sunset by Turner