La via de Duran i Lleida

A mesura que es consolida i s’expandeix el debat sobre la sobirania de Catalunya, tothom se sent amb la necessitat de dir-hi la seva. És un bon senyal. És més, desmenteix els que, dirigint-se a un públic eminentment espanyol, volen negar el pluralisme a Catalunya que s’expressa amb partits, mitjans de comunicació i individualment. Un debat seriós, sense insults ni condemnes prèvies, afavoreix, sobretot, el sobiranisme. N’estic més que convençut. De vegades, reconeguem-ho, la intransigència treu el cap i no deixa debatre el futur amb serenor i valentia. Però, vaja, és tan sols una minoria que, això sí, fa molt … Continua la lectura de La via de Duran i Lleida

La independència mental

No sé si van llegir l’article de Fernando Onega, Parábola del hijo que se marcha, publicat a la La Vanguardia de dissabte passat. Era un article intel·ligent, molt més lúcid que els que últimament ha publicat El País d’escriptors com Javier Cercas, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina (marit de l’anterior), Margarita Rivière o l’inefable Mario Vargas Llosa (qui per carregar contra l’independentisme català citava Cercas com a font d’autoritat!). És evident que Onega coincideix amb ells quant a la necessitat d’evitar la secessió de Catalunya, però s’hi aproxima amb la intenció d’entendre alguna cosa, sense la ceguesa patriotera que anima … Continua la lectura de La independència mental

Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

Hi ha opinions per a tots els gustos. Contràriament al que han escrit Javier Cercas o Elvira Lindo, aquest no és precisament un país d’unanimitats. Més aviat ha estat el contrari històricament. El guerracivilisme ha presidit bona part dels segles XIX i XX, llevat de la pau mòrbida de les gairebé tres dècades de dictadura franquista. La unanimitat aleshores sí que era real i ben real, perquè la discrepància es pagava amb presó i fins i tot amb la vida. Per tant, no cal fer gaire cas als ocells de mal averany que anuncien desgràcies de tota mena perquè a … Continua la lectura de Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

L’èxit del catalanisme popular

La contundència de la Via Catalana és l’èxit del catalanisme popular. Només calia resseguir-ne els trams per adornar-se’n. Arreu del territori van sortir al carrer els fidels votants convergents, una mica granadets, i els joves independentistes que voten indistintament CiU, ERC i les CUP. És clar que tampoc no hi faltaven els vells comunistes del PSUC i els catalanistes del PSC que cada dia aprecien més Josep Pallach. Al marge només hi han quedat aquells que encara pensen el país d’una manera antiga, dual, com si els anys no haguessin passat. La gran victòria del catalanisme popular és haver demostrat … Continua la lectura de L’èxit del catalanisme popular

L’embolic de les dates

Arran de l’entrevista que Mònica Terribas va fer al president Artur Mas a Catalunya Ràdio es va desfermar una, per a mi, inesperada tempesta política. La conductora del matinal de la ràdio pública catalana va plantejar l’entrevista d’una manera, diguem-ne, monotemàtica, que donava voltes i voltes a l’entorn de la qüestió sobiranista (consulta, 11-S, converses amb Madrid, etc.), a pesar que som al començament del curs polític i la situació econòmica i els 600.000 aturats també reclamen atenció. Amb una entrevista així, les paraules del president van adquirir una dimensió sideral. El president va fer tot el que va poder … Continua la lectura de L’embolic de les dates

Contra l'”statu quo”

Aquest estiu he llegit una voluminosa i documentada novel·la de l’escriptor i periodista cubà Leonardo Padura. El hombre que amaba a los perros, que n’és el títol, conta tres històries en una: la d’un cubà que el 1977 comença un diàleg amb un enigmàtic personatge, que es fa dir Jaime López però que es dirigeix en català als seus dos gossos borzois, que li explica la terrible història de Ramon Mercader, l’assassí català de Trotski, les peripècies del qual esdevenen el tercer pilar narratiu. Si en tenen ocasió, llegeixin-la, perquè és bona i molt instructiva. Padura és sempre una garantia … Continua la lectura de Contra l’”statu quo”

La discriminació als EUA

Ja fa cinquanta anys del famós discurs que va pronunciar Martin Luther King (1929-1968) el 28 d’agost del 1963 en l’esplanada del Lincoln Memorial a Washington DC per reclamar treball i llibertat per als afroamericans, que aleshores vivien en un sistema d’apartheid semblant al que discriminà els negres a Rhodèsia (l’actual Zimbàbue) entre el 1964 i el 1979 o a Sud-àfrica del 1948 al 1991. Als Estats Units de la primera meitat del segle XX la discriminació era una condemna que també anava acompanyada de violència. Haver nascut negre era el principi de totes les altres discriminacions lligades a la … Continua la lectura de La discriminació als EUA

La història i el CATN

El passat 25 de juliol es va fer públic el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): La consulta sobre el futur polític de Catalunya. És un informe relativament extens —té 220 pàgines—, que, de fet, és una ampliació d’un informe previ elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) en què s’identificaven, en el dret intern, fins a cinc procediments mitjançant els quals es podria convocar de manera legal una consulta: els referèndums regulats i convocats per l’Estat a l’article 92 de la Constitució; la delegació o transferència de competències de l’article 150.2 de la mateixa Constitució; … Continua la lectura de La història i el CATN

Noirs dans les camps nazis

Aquest matí he mantingut una trobada amb Oumar Diallo, impulsor de la revista Wanàfrica. M’ha explicat el projecte que tenen de traduir al català —i també al castellà— una sèrie de llibres sobre la història de la comunitat negra al món. I, també, un altre aspecte del mateix projecte: traduir al català —i al catellà— escriptors africans que no has estat mai disponibles en cap de les dues llengües. De moment, intenten traduir un primer llibre (Noirs dans les camps nazis, de Serge Bilé) pel sistema del micromecenatge: feu-hi una ullada i doneu-los un cop de mà, si us plau. Aquí … Continua la lectura de Noirs dans les camps nazis

Qui pot tombar Rajoy?

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va anunciar ahir la ruptura “de totes les relacions amb el PP” i va exigir “la dimissió immediata” del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, davant la “insostenible situació” política després les últimes revelacions en relació amb el cas Bárcenas. La direcció dels socialistes va estar reunida durant més de dues hores, i la conclusió a la qual van arribar i que Rubalcaba va proclamar solemnement és que Rajoy “està incapacitat per seguir ni un minut més” com a president del govern després de la publicació ahir també pel diari El Mundo … Continua la lectura de Qui pot tombar Rajoy?