Per mitjà dels diaris britànics vaig assabentar-me que el passat 17 de juny va morir a Londres Lord Ralf Dahrendorf. Tenia 80 anys i era un dels sociòlegs angloalemanys més importants del món. La notícia de la seva mort també va ser recollida a la secció d’obituaris de l’AVUI del passat dia 23, per bé que, personalment, n’hauria informat d’una altra manera, atesa la rellevància del personatge. Però, en fi, és evident que el rang, la notorietat mediàtica, el fet de ser esportista o el vernís culturalista del finat determina i condiciona el tractament informatiu d’una mort. Així són les … Continua la lectura de Lord Ralf Dahrendorf

Tinc un amic que diu que està espantat perquè dia sí dia també llegeix als diaris les esqueles mortuòries d’aquells que, per una raó o una altra, van ser el dietari de la seva joventut. A mi també em passa, li ho dic sovint, perquè és evident que ens hem fet grans i els qui ens precedeixen encara ho són més. Per bé que en això de rebre la mort no es respecta ni l’ordre ni la cronologia, és lògic que els més grans marxin primer. El dissabte 14 de març, mentre repassava les esqueles de La Vanguardia –que és … Continua la lectura de Quintín Cabrera

Va ser l’amic Joaquim Colominas qui va adreçar-me una politòloga italiana que deia que volia investigar el pujolisme. Devia ser el curs 1998-99. Ella era Paola Lo Cascio, una romana amb orígens sicilians, menuda i nerviosa, que fumava pels descosits i que tendia a atropellar-se quan parlava. Lo Cascio es va presentar al meu despatx, doncs, amb l’ímpetu propi de molts italians i amb una motxilla carregada d’ideologia, cosa que també és –o era– molt pròpia dels italians d’esquerra com ella. Recordo que vam parlar força vegades al meu antic despatx de la Facultat, quan era a Pedralbes. Parlàvem en … Continua la lectura de Paola Lo Cascio