Frontismes

Dimecres passat vaig participar a la tertúlia matinal de Neus Bonet a Catalunya Ràdio. Tenia com a contertulians Patrícia Gabancho, Paco Maruhenda i Antoni Batista. El tema estrella era la investidura com a lehendakari del socialista Patxi López. Si vostès ja saben de quin peu calça Maruhenda, i si no ho saben els diré que és el director del diari La Razón, ja es deuen imaginar que estava encantat del canvi que s’ha produït a Euskadi. Patrícia Gabancho i un servidor, en canvi, vam lamentar profundament l’aliança entre el PSOE i el PP per foragitar el PNB del govern, a … Continua la lectura de Frontismes

Unionistes vs independentistes

Aquests dies de festa he estat rellegint l’informe que Francesc Maspons i Anglasell a l’entorn de La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola. Evidentment, no és un text coetani. Vull dir que no parla de la circumstància d’avui, sinó que es tracta d’un dictamen jurídic del 1932, en plena discussió de l’Estatut a les Corts, sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Més en concret, sobre la idea que llavors anomenaven “Catalunya Estat”, el que volia dir, en el llenguatge de Maspons, que l’accés a l’autogovern dels catalans derivava del pacte entre iguals (el que avui en diríem bilateralitat) … Continua la lectura de Unionistes vs independentistes

La memòria a la xarxa

Del paper a la xarxa. Tot el que tenim entre les mans està pujant a l’aire, a la xarxa. Així, per exemple, cada són més els diaris, revistes, publicacions de paper que es digitalitzen i es poden consultar en qualsevol moment: per caminar per la història i fer memòria. La revista Capçalera, del Col.legi de Periodistes de Catalunya, dedica al seu darrer número un reportatge a veure com els diaris catalans estan digitalitzant el seu passat. Especialment La Vanguardia i El Mundo Deportivo, que han posat a disposició de tothom una hemeroteca de més de 100 anys. Les facilitats que … Continua la lectura de La memòria a la xarxa

“Les negociacions amb Israel han d’incloure Hamàs.” Entrevista amb Hanna Siniora

El passat dia 30 d’abril es va posar en marxa l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris de l’Institut Internacional de Postgrau (IIP) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquesta Àrea de nova creació, el director acadèmic de la qual sóc jo mateix, va voler arrencar les seves activitats amb un debat entre el palestí Hanna Siniora i l’isrealià Shlomo ben Ami, antic ministre laborista d’Afers Exteriors. Aquí reprodueixo la entrevista d’Ana Alba amb Siniora que ha publicat a l’Avuidel 04/05/09. Hanna Siniora va ser negociador clau en un procés de pau incipient al Pròxim Orient. Editor de The Jerusalem Times, … Continua la lectura de “Les negociacions amb Israel han d’incloure Hamàs.” Entrevista amb Hanna Siniora

“La solució dels dos estats s’ha convertit en una idea fetitxe.” Entrevista amb Shlomo ben Ami

L’israelià Shlomo ben Ami té una carrera política dilatada. Va ser un dels dirigents del Partit Laborista i va ocupar les carteres d’Interior i d’Exteriors al Govern d’Ehud Barak i va participar en les negociacions de pau amb el Govern d’Ehud Barak (1990-2001). Reprodueixo l’entrevista de Montserrat Radigales amb Ben Ami, publicada a El Periódico el 02/05/09 (el mateix dia també es va publicar una entrevista amb Hanna Siniora de la mateixa Radigales) ¿Com s’explica l’enfonsament d’un partit, el laborista, que va ser el pilar de la creació de l’Estat d’Israel i va dominar la política israeliana durant dècades? És … Continua la lectura de “La solució dels dos estats s’ha convertit en una idea fetitxe.” Entrevista amb Shlomo ben Ami

Moviment patriòtic

L’Avui del diumenge 19 d’abril reproduïa una entrevista amb Josep-Lluís Carod-Rovira, el titular de la qual era taxatiu: «Esquerra no potser un moviment patriòtic sense ideologia». L’endemà, el mateix diari era també taxatiu sobre les intencions del líder de l’oposició «Mas crida CDC a liderar un moviment patriòtic». No hi ha dubte que les estratègies de l’un i de l’altre caminen en direcció ben oposada. Mentre que el vicepresident de la coalició governamental reclama puresa ideològica, a l’estil dels vells partits del segle passat, Artur Mas proposa aplegar el màxim nombre de patriotes per fer front a l’envestida neocentralista que … Continua la lectura de Moviment patriòtic

Capgirar l’anomalia

En la presentació del projecte de nova seu de la Fundació CatDem que dirigeixo (la qual, per cert, inaugurem aquest vespre), l’amic Vicenç Villatoro va advertir a la concurrència de l’efecte La vida de Brian: “El Partit per l’Alliberament Popular de Judea té com a màxim enemic el Partit per la Llibertat de la Judea Popular”, va recordar el que fins aleshores era president de la Fundació amb una metàfora que volia destacar la pugna absurda entre correligionaris nacionalistes. El passat dissabte 18 d’abril, el senador mallorquí Pere Sampol, un dels líders històrics del PSM, em deia el mateix asseguts … Continua la lectura de Capgirar l’anomalia

Autòpsia incompleta

L’últim llibre de Javier Cercas, Anatomía de un instante (Mandadori) té 463 pàgines. És un llibre atractiu, entre l’assaig i la història, que segueix l’estela d’un gènere que Francesc-Marc Álvaro va aplicar brillantment a Els assassins de Franco (Ed. 62, 2005), un retrat impecable de la generació protagonista de la transició. Álvaro va ser, doncs, pioner i va rebre unes crítiques ferotges. Veurem com és rebuda aquesta indagació de Cercas del laberint que fou el 23F, atès que aquest assaig històric és tan interpretatiu com ho era el d’Álvaro. El plantejament de Cercas és ben trobat, perquè arrenca de l’escena … Continua la lectura de Autòpsia incompleta

Vilafranca com a metàfora

Des d’aquest dilluns, i per primera vegada en 30 anys d’ajuntaments democràtics, el PSC no governa a Vilafranca del Penedès. Els 8 regidors de CiU, el regidor d’ERC i els 2 que té la CUP van votar a favor de la moció de censura presentada pels nacionalistes i es van imposar als 8 vots en contra del PSC i al vot també contrari del regidor d’Iniciativa. Pere Regull, nou alcalde i líder de CiU, va explicar que van prendre aquesta decisió per una “falta de confiança amb la gestió de l’equip de govern municipal”. La qüestió és que els socialistes … Continua la lectura de Vilafranca com a metàfora

Pallassades polítiques

Malgrat l’opinió de determinats diletants reaccionaris que escriuen amb ganes de crear l’escàndol en una societat que s’escandalitza per ben poc, és evident que l’última ocurrència de Silvio Beslusconi sobre els refugiats arran del terratrèmol és una pallassada de mal gust. Recomanar als gairebé 20.000 refugiats en rudimentàries les tendes de campanya que «s’ho agafin com un cap de setmana al càmping» és, senzillament, humor negre. Una pallassada pròpia d’un polític amb antecedents indecents, sobretot quan era amic i més o menys correligionari del socialista Bettino Craxi (1934-2000), que es va refugiar a la Tunísia dictatorial del general Ben Ali … Continua la lectura de Pallassades polítiques