Tres pàgines de profunditat

El document del Cercle d’Economia Una nova legislatura i un doble objectiu: desenvolupar una efectiva gestió de govern i refer el pacte constitucional, té tan sols tres pàgines. Són tres full d’una importància cabdal. Ho han destacat molts comentaristes, sobretot perquè, com bé es deia en l’editorial de la Fundació CatDem de dijous passat, el document del Cercle d’Economia no és un memorial de greuges ni una crítica a cap govern en concret o contra una determinada política. Intenta supera els conjunturalismes i els mers tacticismes que massa sovint contaminen la política del nostre país. Certament, el document del Cercle … Continua la lectura de Tres pàgines de profunditat

Sindicalisme 2.0

He tingut el privilegi de poder llegir l’original d’un llibre que, almenys de moment, porta per títol Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). N’és l’autor Josep Termes, el més gran historiador, per bé que no sempre prou reconegut, de l’obrerisme i el catalanisme. Per separat i en la intersecció, vull dir com a moviments autònoms i l’obrerisme com a fonament del catalanisme. Són aquelles famoses arrels populars del catalanisme que, incomprensiblement, l’esquerra catalana de postguerra va refusar que existissin per pur doctrinarisme marxistoide. A la llum de la teoria estalinista de la nació, que el catalanisme –o sigui, el … Continua la lectura de Sindicalisme 2.0

“Okupes”, polítics i tertulians

Divendres de la setmana passada vaig coincidir a la tertúlia de COMRàdio amb Ferran Espada i Isabel-Clara Simó. Inevitablement, vam parlar dels aldarulls que havien tingut lloc al centre de Barcelona arran del desallotjament de l’edifici ocupat a la plaça de Catalunya. Atès el format que ara tenen aquestes tertúlies del matí amb Jordi Duran, que conviden un especialista per debatre el tema central del dia, va incorporar-se a la conversa Pere-Oriol Costa, catedràtic de Comunicació Política a la UAB i coautor del llibre Tribus urbanas: el ansia de identidad juvenil, entre el culto a la imagen y la autoafirmación … Continua la lectura de “Okupes”, polítics i tertulians

Ed Miliband

Edward Samuel, més conegut com a Ed Miliband, va néixer la nit de Nadal del 1969. Per tant, ara té quaranta anys i des de les 17:00h. de dissabte passat és el nou líder del Partit Laborista, després de superar al seu germà David i a tres candidats més. Ed Miliband ocupa un escó al Parlament en representació del districte de Doncaster del Nord des del 2005. Del 2007 al 2010 va ser Ministre d’Energia del govern presidit per Gordon Brown. Ed és el fill petit de Ralph Miliband (1924 – 1994), nascut a Bèlgica però d’origen jueu polonès, i … Continua la lectura de Ed Miliband

La “realpolitik” de l’SNP

El dilluns 6 de setembre, el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, va haver d’admetre el que ja fa temps que se sap a Escòcia i que aquí ningú no ha volgut reconèixer fins que no hi ha hagut més remei: el Partit Nacional Escocès (SNP) no té prou suport parlamentari per convocar el referèndum sobiranista que havia promès en el programa electoral que va donar-los la victòria, per bé que per la mínima (un escó més que els laboristes), l’any 2007. Alex Salmond, que va esdevenir premier gràcies al suport dels Verds, finalment s’ha decidit a ajornar la convocatòria de … Continua la lectura de La “realpolitik” de l’SNP

El nou conservadorisme reaccionari

La victòria de Christine O’Donnell en les primàries republicanes de Delaware va omplir les portades del dimarts de la setmana passada de tots els diaris del món. O’Donnell, representant de l’anomenat Tea Party, va aconseguir batre l’establishment republicà i es va assegurar la nominació amb un ideari polític molt i molt simple però efectiu. Segons aquesta rèplica gairebé clònica de l’excandidata republicana a la vicepresidència dels EUA, Sarah Palin, els republicans han perdut la seva essència perquè han abandonat els principis sobre els quals es va fundar el país. Això és: la religió, el patriotisme extrem i el puritanisme. O’Donnell … Continua la lectura de El nou conservadorisme reaccionari

Les universitats catalanes i els rànquings de qualitat

Des del 2005, el Times Higher Education i QS publicaven una llista conjunta per comparar la qualitat i la competitivitat de les universitats de tot el món. Enguany, però, cadascú ha publicat la seva llista. La setmana passada es va donar a conèixer el rànquing QS de les universitats millors del món, el qual ha provocat un cert enrenou. A partir de les entrevistes fetes a 9.000 professors i investigadors universitaris, aquest rànquing avalua, a diferència d’altres que també tenen molt de prestigi (el Shanghai i el weometrics), la qualitat de la investigació i de la docència, la ràtio alumne-professor, … Continua la lectura de Les universitats catalanes i els rànquings de qualitat

Una anècdota reveladora

He aprofitat aquest estiu per llegir el llibre Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988), publicat per l’editorial A Contravent, de Quim Torra. L’obra és un compendi de les vivències del veterà Albert Manent com a director general del Departament de Cultura en els primers governs del president Jordi Pujol. Concretament, del 1980 al 1988. Hi aborda la tasca de tres consellers, Max Cahner, Joan Rigol i Joaquim Ferrer. Mentre llegia els primers capítols d’aquest llibre tenia la sensació que alguna cosa no quadrava del tot. Manent explica que l’estiu del 1979 Jordi Pujol va desplaçar-se amb bicicleta des de … Continua la lectura de Una anècdota reveladora

La dictadura de la indiferència

Josep Ramoneda acaba de publicar Contra la indiferència (Galàxia Gutenberg), un llibre en el qual denuncia una paradoxa de la societat actual: vivim un dels moments més alts quant a la llibertat d’expressió, almenys en els indrets de les democràcies consolidades, i, en canvi, la majoria de les idees cauen en el buit. Ramoneda creu que aquest marc de desil·lusió és conseqüència de l’escepticisme i la por que van seguir a la caiguda dels totalitarismes redemptors, però, sobretot, al fet que els anys 80 va arrencar el procés d’hegemonia de la dreta, amb Ronald Reagan i Margaret Thatcher com a … Continua la lectura de La dictadura de la indiferència

Una reflexió estiuenca

En una agradable vetllada que va tenir lloc en una casa situada a la falda de la serra de Collserola, una colla d’amics de joventut, retrobats de fa ben poc, parlàvem del bé i del mal asseguts de cara a la ciutat de Barcelona i del mar, immens des de la distància. Parlàvem, sobretot, de política, que és el que ens havia unit quan érem joves. La conversa anava i venia, doncs, del passat al present, de quan compartíem crits i pancartes a l’amable discrepància actual. És veritat que no sempre és així quan parles amb amics d’abans. Vull dir … Continua la lectura de Una reflexió estiuenca