Home

ramoneda-1915

Josep Ramoneda acaba de publicar Contra la indiferència (Galàxia Gutenberg), un llibre en el qual denuncia una paradoxa de la societat actual: vivim un dels moments més alts quant a la llibertat d’expressió, almenys en els indrets de les democràcies consolidades, i, en canvi, la majoria de les idees cauen en el buit.
Ramoneda creu que aquest marc de desil·lusió és conseqüència de l’escepticisme i la por que van seguir a la caiguda dels totalitarismes redemptors, però, sobretot, al fet que els anys 80 va arrencar el procés d’hegemonia de la dreta, amb Ronald Reagan i Margaret Thatcher com a grans capdavanters, que arriba fins ara. La frase atribuïda a Mrs. Thatcher que diu que “les societats no existeixen, només els individus” ja predefinia l’expansió de la indiferència contra la qual es pronuncia Ramoneda.

Certament, el director del CCCB té raó quan diu que el teixit comunitari es dilueix i només importa l’individu i el seu entorn immediat. Però ja no veig tan clar que la culpa sigui de la dreta. Em temo que l’esquerra hi ha contribuït d’una manera especial. I per comprovar-ho només cal recórrer als discursos de Felipe González o Tony Blair, val a dir que força allunyats de l’esperit d’aquell Informe a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’Educació per al Segle XXI que va dirigir Jacques Delors.

Ramoneda diu que el problema és que l’esquerra és incapaç de generar discurs. I tant! Fa anys que l’autodenominada esquerra no sap quina vora toca. Sobretot perquè no ha sabut donar resposta a la tensió entre allò que és mundial i allò que és local. L’esquerra ha volgut convertir els individus en ciutadans del món sense saber què fer-ne, de la identitat de base col·lectiva que relliga les persones entorn de la vida nacional. El debat entre drets col·lectius i drets individuals ha estat molt enfocat per gairebé tothom, però, sobretot, des de les esquerres jacobines que no han sabut assimilar el profund sentit liberal que acompanyava la defensa dels drets col·lectius. El menyspreu per la llibertat ha resultat letal perquè, a la fi, ha covat la indiferència i el menyspreu a promoure una política basada en els valors com ara la solidaritat, la igualtat, i, per damunt de tot, en l’expansió de la democràcia.

Publicat a El temps, núm. 1373, 05/10/10

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s