Léalo en español

A partir d’avui, els dilluns publicaré un article, sota l’epígraf, «No perdre el fil», que prendrà la forma d’un fil de piulades de Twitter per comentar una notícia o el que sigui que m’hagi cridat l’atenció. Comencem.

1. Petra de Sutter és la primera dona ministra transsexual en un govern d’Europa i del món. El govern belga incorpora per primera vegada una persona que pertany a un col·lectiu més estigmatitzat que altres. La nova ministra acumula dues discriminacions alhora: ser dona i transsexual.

2. «Espero que el meu nomenament com a ministra i viceprimera ministra pugui desencadenar el debat [sobre la transsexualitat] a països on encara no és així». Els que s’oposen a una societat amb identitats múltiples (sexuals, de gènere o nacionals) no veuen bé que De Sutter es reivindiqui. 

3. Les noves feminitats s’imposen i el pensament il·liberal, atrapat en la gàbia del segle XX, s’espanta davant el que creu que és una dissolució de la vida tradicional. La tradició es renova constantment. Les espardenyes de vetes dels pagesos i sardanistes ara són cosa dels hipsters.

4. Els tradicionalistes retreuen a la ministra que si vol normalitzar la seva condició de trans, no n’hauria de fer bandera. Ai, el silenci… Callar és acceptar una anomalia social. La transsexualitat és una afer privat, però la discriminació dels trans —o de qui sigui— és un afer públic.

5. De Sutter serà ministra d’Administracions Públiques. Si fos catalana, caldria celebrar-ho doblement. La Generalitat està cada vegada més feminitzada i, en canvi, els alts càrrecs són a mans d’homes. Una consellera trans revertiria la tendència. Segur que hi posaria més interès que no pas altres.

Publicat a elnacional.cat, 05/10/2020