Des de l’escó 33

Acabo de llegir un article d’@AlbertCarreras3 al @diariARA que és una nova apologia del “peix al cove” amb un títol recurrent: “Com pitjor, pitjor”. Carreras recomana a @JuntsXCat, encara que no citi el partit, fer com el @eajpnv, i treure profit de la debilitat del @PSOE. És una cançó coneguda, i si em permeten ahistòrica, perquè no té en compte els deu anys que han passat de lluita per la independència, ni les conseqüències de l’engany permanent de tots els governs espanyols un cop aprovats els PGE, que és no complir les promeses. A més, l’article s’atribueix l’abstenció que ha afectat tots els partits, però especialment els independentistes, a la decepció dels “moderats”, quan la demoscòpia demostra que això no és cert. Ningú ha deixat de votar Junts per una pretesa falta de moderació. Al contrari, Junts ha perdut un munt d’electors independentistes que no han entès algunes de les decisions preses el 2017 i els anys següents.

A Catalunya falten polítics més que no pas tècnics, encara que siguin tan brillants com el professor Carreras o qui va ser el seu mentor a Economia, el professor Andreu Mas-Colell. Creure que n’hi ha prou amb pilotar una bona gestió, sense un projecte estratègic que la sostingui, és un error. No dona rèdits polítics, com va poder comprovar Artur Mas després de les retallades salvatges del 2010, i com ha pogut comprovar @Esquerra_ERC quan ha volgut esdevenir una mala còpia de CDC. La Catalunya del 2024 ja no té res a veure amb la Catalunya d’abans del 2000. L’independentisme és una realitat transversal i Junts ha de saber-ne representar el tronc central amb propostes concretes que ens facin avançar cap a la plena sobirania i, alhora, abordin problemes concrets. ¿Saben quan es converteix en problemàtica la immigració? Quan un territori ha d’acollir dos milions de persones i no té els instruments polítics, legislatius, ni tampoc els econòmics, per sostenir els serveis socials i educatius que reclama una situació així. Volem la independència també per fugir de l’engany que representa haver de suportar la catalanofòbia pel simple fet de refusar caure en el parany que planteja l’Estat amb el “mal” repartiment entre comunitats de menors immigrants arribats a les Canàries. Els xenòfobs no són els que es queixen d’això, sinó els que envien a Catalunya un nombre de menors més gran que en cap altre lloc sense el finançament adequat. És el mateix patró que se segueix quan s’aborda el dèficit fiscal. La víctima es converteix en el victimari que encén el foc.

L’anàlisi de Carreras és simplista, a més d’antic, i ni tan sols té en compte la reflexió que feia el president Artur Mas en un altre article publicat al @diariARA aquest dissabte. Afirma Mas, amb gran clarividència, que vivim en una “etapa singular”, caracteritzada per “la duríssima repressió de l’Estat per decapitar el moviment sobiranista, els seus líders i les seves bases; la manifesta incompetència del món independentista, barallat, sense rumb i farcit de desconfiances; l’enorme miopia del Partit Popular, que fa vint anys que dinamita tots els ponts amb Catalunya, i que ha deixat tot el terreny de joc per als altres; i, finalment, l’habilitat del partit socialista, que ha passat de signar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per liquidar la Generalitat a presidir la institució, aprovar la llei d’amnistia i defensar un finançament singular per a Catalunya, inspirat —diuen— en el concert econòmic.”. Sense tenir en compte tot això que ressalta Mas no es pot fer política, Seria com viure en un altre planeta. Entrar en un relativisme polític inassumible. ⁠Així com Donald J. Trump difon la idea que els haitians es cruspeixen les mascotes pels carrers d’Ohio, a Espanya i a Catalunya hi ha qui vol esborrar la realitat, com si aquest país no estigués en crisi perquè l’Estat va castigar tot Catalunya per la gosadia del 2017. L’Estat ha volgut enfonsar Catalunya per acabar amb l’independentisme, per això el nivell d’execució de la inversió de l’Estat a Catalunya dels pressupostos generals de l’Estat sota el mandat de Pedro @sanchezcastejón, és “insuficient” i només se situa en el 43% del previst el 2022.

No hi ha “normalitat” possible mentre la repressió continuï i els enganys dels partits espanyolistes segueixin el patró dels últims quaranta anys, que és no complir el que estableixen els pressupostos.. A diferència d’Esquerra, que retorna a la vella tesi de fa noranta anys enrera, quan Lluís Companys i el grup de L’Opinió creien que pactar amb l’esquerra espanyola solucionaria els greuges de Catalunya, crec que l’estratègia a seguir és no donar treva a l’Estat, mani qui mani. L’estratègia d’Esquerra ja va ser un fracàs als anys trenta i ara, almenys de moment, també ho és. En canvi, l’estratègia de la confrontació democràtica, que és la que practica Junts, i inclús de desobediència, que és el que va fer el president @KRLS el 8 d’agost, és el que manté viu el conflicte. Jo penso que a nosaltres ens passa el mateix que diagnostica @AlexSalmond per descriure què passa a Escòcia en una entrevista publicada, també, al @diariARA: “Hi ha un exèrcit democràtic d’independentistes esperant ser liderat de nou”, perquè el referèndum del 2017, com el seu el 2014, “va ser el pròleg de l’acte principal” que està per venir. L’obsessió de l’Estat i de l’establishment català per desfer-se Puigdemont intenta, precisament, que això no passi. Sense un partit independentista fort, sense un líder que no s’arronsi, sense recuperar el vot dels independentistes que s’abstenen, cap estratègia aconseguirà revertir el desastre que la Generalitat hagi caigut a les mans de l’espanyolisme. Dit en paraules de @MiriamNoguerasM: “quan es tracta de Catalunya, el PSOE incompleix i la seva sucursal catalana calla i acata”. L’única alternativa és oposar-s’hi, a Barcelona i a Madrid, i bastir una alternativa sòlida.