El GP de Vox a Catalunya va presentar una proposta de resolució sobre la proposta de resolució sobre la promoció de la Festa Nacional d’Espanya a Catalunya i reivindicar la hispanitat. En nom de Junts per Catalunya vaig argumentar el vot en contra.

---

La visió oficial espanyola en relació amb l’Amèrica Llatina està impregnada d’un paternalisme nacionalista antic i xenòfob. S’alimenta amb l’exaltació del colonialisme que la historiografia més solvent ha rebatut amb intel·ligència i l’exposició crua dels fets històrics. No cal ser chavista per rebatre els seus arguments. Només cal ser historiador, com és el meu cas.

El supremacisme espanyolista, que els territoris de parla catalana coneixem molt bé, edulcora la història de la conquesta espanyola d’Amèrica el 1492 per fer-la més bonica. ¿Per què creuen vostès que s’han retirat les figures pictòriques del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat? Doncs perquè el revisionisme històric del nacionalisme espanyol de la dictadura de Primo de Rivera havia convertit l’estil renaixentista propi de l’estança en un cromo nacionalista espanyolista per exaltar la hispanitat: imatges de les batalles de Lepant i del Bruc o de la rebuda de la reina Catòlica a Colom després del descobriment d’Amèrica.

La celebració del 12 d’octubre data del 1918, i va institucionalitzar-la el rei Alfons XIII inspirant-se en les celebracions del Dia de la Raça als països hispanoamericans. A Llatinoamèrica ja fa temps que la data té tot un altre significat i la major part dels països han passat de commemorar Dia de la Raça a fer-ho sota altres denominacions que fan valdre els llaços entre tots els pobles del continent. Des de 2020, Mèxic celebra el Dia de la Nació Pluricultural, A Veneçuela i Nicaragua aprofiten el 12 d’octubre per celebrar el dia de la resistència indígena, mentre que Xile i l’Argentina celebren el Dia de la Trobada entre Dos Mons i el Dia del Respecte a la Diversitat Cultural, respectivament. A l’Equador, el 2011 va canviar la denominació pel Dia de la Interculturalitat i Plurinacionalitat amb la idea de desterrar “discursos racistes”. Això és perquè, certament, la descoberta del Nou Món va anar acompanyada d’un genocidi brutal, de l’esclavatge i d’un sistema de dominació colonial i racista.

El MHP Carles Puigdemont em va recomanar un llibre que ara els recomano jo. És una biografia, escrita per la historiadora peruana-estatunidenca Marie Arana, sobre el transcendental personatge que va posar fi a la dominació espanyola a sis països de l’Amèrica Llatina. El títol és: Simón Bolívar: Libertador de América. Llegeixin-la i segur que matisaran, si més no, el seu nacionalisme, que revesteixen d’una hispanitat eurocèntrica.

Per tot això: VOTAREM NO.