Home

turner-sunset-2092

Permetin-me que aquesta tarda de calor infernal em refugiï en l’art de Joseph Mallord William Turner (1775 – 1851), un dels pintors anglesos que més m’agraden. La seva pintura evoca tradició i modernitat alhora, com així es va poder comprovar en l’exposició Turner i Venèciaque va muntar el CaixaForum el 2005, la qual va aplegar un centenar de pintures a l’oli, aquarel·les, gravats, quaderns de viatge i un mapa que permetien seguir els passos de Turner a la ciutat ducal i, també, contemplar els paisatges i edificis singulars venecians: la Dogana, San Marco, el Palau Ducal, el Gran Canal, el pont de Rialto o el canal de la Giudecca. I això mateix és el que deu reflectir l’exposició que es pot veure aquest estiu al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Segons he pogut llegir, es tracta de la retrospectiva més gran d’aquest pintor anglès als EUA en més de 40 anys, i en total s’exposen més de 140 pintures i aquarel·les que abasten l’extens ventall iconogràfic de Turner. L’exposició es podrà visitar fins al 21 de setembre d’enguany. O sigui, amic Graupera, que podràs passejar-hi a plaer. Servidor, en canvi, només farà que envejar-te mentre recordaré les hores que vaig passar de jove a la Tate Britain, embadalit davant d’unes teles que m’havia fet apreciar el padrí Agustí, anglòfil com era de mena.

Interessat en la filosofia del sublim, Turner retratava el poder de la natura, fenòmens naturals, focs, catàstrofes, com també paisatges, temes marítims, subjectes històrics i escenes de la seva imaginació. I, sobretot, els capvespres com el que poden vostès contemplar més amunt. Turner tenia un domini de la llum i del color impressionant. En els últims anys de la seva vida, Turner es va centrar, doncs, en la llum pura i els colors. Quina gamma de grocs! Els objectes i les formes són, en canvi, difuses i amb prou feines són reconeixibles als quadres d’aquella època: «l’atmosfera és el meu estil», asseguren que deia Turner. I a fe de déu que és així. No sóc expert en art, només em reconec consumidor de dèries (Edward Hopper – 1882 – 1967- n’és una altra, de ben diferent, els quadres del qual sempre faig servir com a fons de pantalla del meus ordinadors), cosa que també em passa amb determinats escriptors (més aviat escriptores: Victoria Ocampo -1891 – 1979- , per exemple). I Turner, ho reconec, em fascina, segurament perquè em transporta a l’abstracció total del paisatge, on no cal reconèixer res ni ningú. Només cal entrar-hi, perdre-s’hi i viure la vida sense la nosa material i diària. En un paisatge absolut no cal observar el detall, perquè el més significatiu és la llum, que et cega. És el nu en estat pur, com agradava als romàntics. Les carícies de la natura, per dir-ho a la manera del crític d’art i reformista social anglès John Ruskin (1819 – 1900).

TURNER HA ESTAT CARACTERITZAT, PRECISAMENT, com el pintor de la llum i en l’època de predomini dels modernistes va ser reivindicat –es podria dir que va renéixer– com un artista d’avantguarda. A mi tant m’és, la veritat. No sé què dir-hi, perquè segurament no sé res de tendències pictòriques, però, en canvi, m’entristeix que lEnciclopèdia Catalana no l’hagi inclòs (almenys a la versió digital) amb l’entrada que es mereix. Són aquelles coses de la incoherència de la nostra cultura, tan refinada en segons què, i tan pobre en gairebé tot. I tanmateix, segurament Turner va ser un dels pintors anglesos, juntament amb John Constable (1776 – 1837), que va saber reflectir millor la britishness. Ho va fer per mitjà de les sensacions que li produïen els paisatges i les escenes històriques, anunciant propostes que després recollirien els moderns antiacademicistes, però va fer-ho. L’obra de Turner va expressar la nostàlgia d’un món que s’acabava, però també fou una demostració de l’expectació provocada per l’inici de la modernitat en una obra marcada per un profund romanticisme i la recerca de l’impressionisme.

Gaudeixin de la posta de sol que Turner ens ha llegat sense que hagi perdut ni un gram de la força que tingué. Mentrestant, servidor farà uns dies de vacances.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s