Llegeixo una carta a l’Avui de Ferran de Tost sobre l’article que vaig publicar en aquest mateix diari el 30 de maig sobre l’homenatge als germans Badia. Com passa sovint amb els alumnes de la facultat, el senyor De Tost posa per davant l’opinió al coneixement. D’entrada perquè relaciona el que vaig explicar dels germans Badia amb una adscripció ideològica amb la qual no em sento identificat de cap manera. Més encara quan en el mateix article em declarava explícitament socialdemòcrata i independentista. Però és que, a més, si bé és anacrònic jutjar el passat amb ulls del present, també ho és intentar justificar-lo perquè no lliga amb els nostres ideals. Jo només vaig dir que els germans Badia no eren reivindicables avui dia, com tampoc no ho són els membres de “Lliga Regionalista d’en Cambó, de Porcioles (sí, l’alcalde) i de l’Església, que, com tots sabem, varen donar suport a la rebel·lió militar”. No es pot ser esclau de la història ni endolcir-la si és que no es vol caure en el parany de l’Acadèmia de la Història quan parla de Franco i el franquisme.