Home

El meu enemic mortal és el títol d’una novel·la curta de la nord-americana Willa Cather (1873-1947), traduïda recentment al català per Edicions de 1984. És la història d’una, diguem-ne, decisió que condicionarà la vida de Myra Driscoll, protagonista del relat. La Myra va deixar enrere una immensa fortuna per casar-se per amor amb Oswald Henshawe. El final aclaparat d’una Myra xacrosa i malhumorada és realment sagnant. En la quietud de la nit, ja moribunda, deixa anar una sentència que desfà el dies de glòria anteriors: “Per què he de morir així, a soles amb el meu enemic mortal”. La passió feta miques. El final més amarg per acabar amb el rutilant començament d’una història d’amor. Arriba el dia que, vells i cansats, podem fins i tot rebentar la nostàlgia, que és aquella mirada amable cap enrere, amb paraules injustes.

“És molt amarg haver de de dependre de tu, l’home a qui tant he estimat”, diu Myra a l’Oswald prostrada en el llit d’un hotel de mala mort, en una ciutat excessiva i irregular de la costa oest. És realment amarga aquesta dependència física? L’amor ens porta a fer coses que, d’una altra manera, en un altre estat, segurament es resistiríem a fer. I és que ja ho diuen els especialistes: l’enamorament consisteix en un grapat d’expectatives que si no s’acompleixen tal com esperàvem, ens deceben. Una mala convivència, el desamor i la frustració d’aquestes expectatives fan diluir, o fins i tot fan desaparèixer, aquell amor que abans consideràvem indissoluble. Més enllà de les mentides flagrants, la dissolució de la complicitat aboca a la pèrdua d’amor. I a la desesperació, també. Les relacions que van de menys a més aguanten millor que les que arrenquen com un cavall desbocat i a la fi s’entrebanquen amb aquella llàgrima que pertanyia a un passat que ja és mort, un residu de les llàgrimes que acostumàvem a vessar en el temps esplendorosos: “Tu, llàgrima antiga i solitària”, com la del poema de Heine que Myra es fa llegir per Nellie, la jove amiga que narra la història, per refugiar-se en el somni del que havia estat i ja no és.

La sensació d’amor és sempre el mateix encara que els amants canviïn. I les penes del passat es fan més denses amb els anys. Moltes relacions que haurien pogut fructificar i transformar-se en amor de veritat, més enllà de la fantasia, es corrompen perquè la traïció esdevé protagonista. Traïm a l’altre perquè la quotidianitat desdibuixa els anhels que hi havíem projectat. El pensador suís Denis de Rougemont (1906-1985), l’any 1939 va publicar el llibre L’Amor i Occident (edició definitiva del 1972), que és el llibre clàssic per desmuntar l’amor-passió. De Rougemont creia que els humans passionals no poden ser mai ser feliços perquè, a partir de la “consciència dissortada” reflectida en el model pagà de Tristany i Isolda, la passió és incompatible amb la calma necessària per a una felicitat real, que no és mai subjectiva. Passió vol dir patir, certament. Aquesta lectura cristiana arriba a dir que quan la passió no respon al que havíem desitjant tant, finalment ens fa infeliços, que és el que sembla que li passa a Myra Henshawe en aquest esplèndid relat, traduït amb eficàcia de l’anglès per Laura Baena i Garcia, sobre el desengany.

Sobre la necessitat de passió que tenim els humans, potser tingués raó Rosa Montero quan escrivia que la naturalesa de l’amor és enigmàtica: “aquest repetir i repetir la mateixa emoció i els mateixos errors, sense aprendre mai de l’experiència. Els amants canvien: l’amor és sempre el mateix [els ho acabo de dir]. Portem els humans dins nostre la necessitat de la passió com qui porta una ferida. De quina altra manera es pot entendre sinó que una persona madura i assenyada caigui de cop en el desconsol més ferotge pel simple fet d’intuir certa fredor en l’ésser estimat? No és aquest concret i nimi desinterès el que ens enfonsa: és que ens reobre la ferida infinita, el buit emocional que no es pot omplir”. La literatura és sempre el camí de la calma però no per això ha de ser menys apassionada.

Que passin un bon mes d’agost!

Publicat a IntocableDigital.cat, 06/08/12

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s