Home

Léalo en español

Recta-final-de-Gira1

Aquesta és la setmana decisiva. La setmana que ha d’acabar amb la celebració del referèndum d’autodeterminació. El govern de Mariano Rajoy està fent tot el possible perquè l’1-O sigui un desastre i així donar més arguments als que diuen que el referèndum no té les garanties democràtiques necessàries. És veritat que cada cop és més difícil votar en condicions. En els set dies que queden, Rajoy i els tribunals al seu servei faran un pas més i redoblaran la repressió contra el sobiranisme. Tot és possible, fins i tot la detenció del president de la Generalitat o la dissolució del Govern. I és que l’obsessió del Rajoy —però també del PSOE i del PSC— és que no se celebri l’1-O. Avortar-lo i així no haver d’entomar-ne el resultat. Ni en els temps més durs del terrorisme d’ETA no s’havia violentat tant la democràcia a Espanya. Això si passem per alt l’organització dels GAL. Però, és clar, el terrorisme d’Estat organitzat pels socialistes ja era una il·legalitat de bon començament.

La maniobra del fiscal d’ordenar que els Mossos d’Esquadra se sotmetin a l’autoritat d’un personatge de segona fila del Ministeri de l’Interior, Diego Pérez de los Cobos, processat per tortures a un pres d’ETA i germà de l’expresident del Tribunal Constitucional i militant del PP que feia comentaris xenòfobs contra els catalans, té mala intenció. Els juristes demòcrates no comparteixen que un fiscal és pugui atorgar aquest dret, però tant és, perquè el combat no és jurídic. Les autoritats espanyoles ja no s’estan de res. Se serveixen de les mobilitzacions multitudinàries de la setmana passada, que a Madrid han convertit en tumultuoses, amb l’objectiu de controlar la policia catalana i obligar els Mossos a impedir que els votants puguin accedir als col·legis electorals. Rajoy voldria veure feta realitat la “confrontació entre catalans” que proclamen una dia i un altre encara que no sigui veritat. No dissimula gens. No és la mateixa estratègia que el PP i el PSOE van utilitzar al País Basc, però s’assembla força.

Rajoy voldria veure feta realitat la “confrontació entre catalans” que proclamen una dia i un altre encara que no sigui veritat

Segons Rajoy i els mitjans de comunicació madrilenys que li donen suport, que són pràcticament tots, Espanya és el refugi de la unitat, la concòrdia i la democràcia, mentre que a Catalunya no es pot viure en llibertat. I aquest relat és abonat pel PSC quan s’hi suma amb l’argument que els seus alcaldes són assenyalats pels independentistes. La mentida és flagrant. Mentre a Catalunya s’empresona alts càrrecs del Govern, aquests alcaldes socialistes viuen com volen i ningú va de matinada a casa seva a detenir-los. El món al revés, com a Saragossa, on els feixistes encerclen l’Assemblea de Parlamentaris que el PSOE també va intentar boicotejar. El maltractador sempre culpa el maltractat d’haver-lo provocat abans. Però ja se sap que en totes les confrontacions les mentides esdevenen evidències. En les guerres, a més, la primera víctima és la veritat. Però els fets són els fets. Cap alcalde socialista ha estat forçat a fer el que no volia, mentre que els més de 700 alcaldes independentistes són cridats a declarar als jutjats. Uns són lliures d’oposar-se al referèndum i els altres són perseguits per afavorir-lo. Ras i curt.

No tot el que dicta un jutge és democràtic, sobretot a Espanya, on hi ha jutges que abans eren membres de la policia franquista o membre del Tribunal d’Ordre Públic (TOP)

No sé què passarà el dia 1. Els opinadors sobiranistes més exaltats reclamen urnes sigui com sigui mentre acusen els dimitits membres de la Sindicatura Electoral de covards, que és una forma indirecta de criticar el Govern Puigdemont. Que a aquestes altures de la pel·lícula hi hagi qui vulgui dinamitar el Govern només indica fins a quin punt aquests opinadors no saben en quin país viuen. Els opinadors unionistes, en canvi, celebren que Rajoy hagi quasi anul·lat el referèndum amb unes accions judicials antidemocràtiques. No tot el que dicta un jutge és democràtic, sobretot a Espanya, on hi ha jutges que abans eren membres de la policia franquista o membres del Tribunal d’Ordre Públic (TOP). Potser els uns i els altres es quedaran amb un pam de nas. La convocatòria del referèndum es mantindrà, encara que els sobiranistes hagin d’assumir que no es podrà votar amb normalitat. Sense una oferta de diàleg de veritat, ja no hi ha marxa enrere.

Votar o no ja no és la qüestió. Intentar-ho, sí. I el sobiranisme no defallirà en la intenció. El Govern i la societat civil estan conjurats i no hi ha cap alternativa. Diumenge que ve els carrers s’ompliran de gent amb la papereta a una mà i el DNI o el passaport a l’altra per anar al col·legi electoral a votar. Si no els deixen entrar, ocuparan els carrers i no se’n mouran en tot el dia. Serà un espectacle. De moment, els sobiranistes van guanyant, sobretot en la premsa internacional, que critica l’immobilisme de Rajoy i molt poc Puigdemont. Si aquesta setmana continua la repressió i diumenge la Guàrdia Civil actua com els grisos durant el franquisme, s’entrarà en una fase encara més favorable als sobiranistes. Sense votar ja hauran guanyat.

Publicat a elnacional.cat, 25/09/2017

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s