Des de l’escó 33

Avui, diada de la marededeu d’agost, @David Miró ens ofereix un article al @DiariAra amb la intenció de comentar la meva piulada sobre l’editorial que va publicar el seu diari, segurament escrit per ell mateix, fa uns dies. Li agreixo i li aclareixo algunes coses que crec que no ha entès. Primer, però, faig un aclariment.

Miró diu que en el congrés d’@Esquerra_ERC del mes de novembre només es debatrà sobre el lideratge. A la llum que els republicans es van dividir gairebé per la meitat quan van decidir si calia investir president @salvadorilla i que el nou govern és el més espanyolista que s’ha configurat mai a Catalunya (amb personatges pròxims al @PPopular i amb antics integrants de CiU, els més reaccionaris, per cert), costarà convèncer la militància republicana que aquest és un @govern d’esquerra. En tot cas, és un govern pensat per “domesticar” l’independentisme.

Dit això, que no és un fet menor, perquè repercuteix en la meva manera d’entendre el front patriòtic que hauria de ser @JuntsxCat, passem a analitzar els suposats obstacles que impedirien avançar en aquest sentit. Els resumiré en quatre punts.

1. La divisió entre “moderats” i “patriotes”, com els anomena Miró, és falsa. Només em posaré a mi d’exemple, perquè ens entenguem. Em considero moderat ideològicament i patriota a la vegada, sobretot perquè el meu pensament socialdemòcrata en molts aspectes coincideix amb el liberalisme progressista. Tots dos sectors estem en contra, com escriu @SWagenknecht, l’antiga cap del GP de @dieLinke, de la cultura woke imposada pels “creguts” d’una esquerra que, com algunes religions, imposa uns criteris que impedeixen abordar amb valentia qüestions tan fonamentals com la immigració, el canvi climàtic, la igualtat de gènere o el creixement econòmic sostenible. L’extrema dreta, incloent-hi la catalana que representa @CatalunyaAC, ha crescut arreu precisament per aquest puritanisme inquisitorial. A Junts, liberals i socialdemòcrates coincidim, per dir una cosa, que l’aeroport de Barcelona s’ha d’ampliar i fer-ho respectant el medi ambient. Estem a anys llum de la posició “cavernícola” de @somcomuns i de la @cupnacional.

2. Lligat amb això, voldria recordar a David Miró que si consulta les dades del @ceopinio, s’adonarà que l’autoidentificació del votant de Junts se situa en el mateix eix que el votant dels @socialistes_cat. Això vol dir que el que separa els uns dels altres és l’autoidentificació nacional. En tots cas, aquesta ha de ser la qüestió a resoldre. Estem en millors condicions de fer-ho des de Junts que des d’Esquerra, perquè nosaltres els representem millor ideològicament que no pas els republicans, escorats sempre cap al pensament woke, que oblida els interessos reals dels treballadors i de les classes mitjanes.

3. El congrés de Junts no està pensat per fer fora ningú, especialment @LauraBorras, que és qui esmenta Miró. Seria contradictori amb la idea que Junts ha de ser “un front ampli patriòtic que, des de la pluralitat ideològica, guiï l’independentisme”, com vaig escriure. El congrés ha de servir per acomodar el lideratge de @KRLS al partit, perquè deixi d’estar al seu servei i es converteixi en un partit amb un bon líder, que indubtablement és ell, i per cohesionar totes les cultures polítiques que van confluir el 2017 i així superar les procedències diverses, que representen molt bé grups que actuen associats a Junts: @AccioxRep, @DemocratesCAT, @MovEsquerresCat, @AlternativVerda o @Reagrupament, i, és clar, la gent que prové de CDC. Però, també, per integrar molts independents que, com jo mateix, no ens sentim identificats amb l’etiqueta periodística de “postconvergents”. Junts només té quatre anys i se sent —o s’hauria— de sentir el partit hereu de l’octubrisme i de ningú més. L’ha de definir l’acció política d’ara i no pas el passat d’uns quants dels seus membres.

4. És evident que per convertir Junts en el que hauria hagut de ser la Crida per la República, una iniciativa que es va frustrar per la manca de generositat i de visió política del PDeCAT de @DavidBonvehi, cal picar molta pedra. Però del que estic segur és que, si es fa bé, si s’aconsegueix un mínim comú denominador, més enllà de l’independentisme, Junts té molt de camí per córrer.  Per altra part, que quedi clar que no seran les divergències ideològiques el que separarà qui s’integri a Junts. En primer lloc, perquè som molts els que creiem que cal abordar les grans qüestions de país des del nostre marc mental i no des del que imposen “els creguts” o els xenòfobs.

Perquè tot això funcioni cal molta generositat, ho sé, i molta valentia, però, també, “pensar millor la política”, com ha recomanat Ferran Requejo en un article publicat al diari de Miró, per “introduir lògiques pragmàtiques”. Acabo amb el seu final, que comparteixo plenament: “La política és bastant més complexa que la moral, el dret o l’economia. Cal integrar aquests tres àmbits i alguns altres (història, filosofia, primatologia, neurociències, etc.). En l’àmbit moral tenir bons principis és fàcil, però en política el més important és arribar a bons finals. I per fer-ho cal estar atents a la realitat empírica i a diversos tipus de coneixements. La realitat —com la política— és sempre més complexa que les teories que pretenen copsar-la.”.